La tarifa regulada, l'opció més barata per a la llum (tot i que continua sent cara)
Les organitzacions de consumidors recomanen evitar els contractes de tarifa plana
L'augment del preu de la llum ha tocat directament l'economia familiar de moltes cases, per no dir la majoria. La modificació de les tarifes aprovades pel govern espanyol ha suposat l'encariment de la factura mensual en un 44% de mitjana a Espanya, segons dades de l'organització de consumidors Facua de la primera setmana de juny, quan van entrar en vigor els nous preus.
Les noves tarifes distingeixen tres franges horàries: les hores vall, més barates; les hores punta, més cares, i una franja intermèdia anomenada hora plana.
L'objectiu del canvi de preus per part de l'executiu de Pedro Sánchez era desplaçar el consum a les hores vall, és a dir, a les matinades -entre les 12 de la nit i les 8 del matí- i als caps de setmana. No obstant, tot i la insistència d'alguns membres del govern, el fet és que en alguns casos no és possible fer cap modificació dels hàbits de consum. Ja sigui perquè hi ha despesa que és constant -per exemple, una nevera-, o bé perquè el consum s'ha de produir per força en moments puntuals del dia. Per exemple, no es pot preparar un àpat a les 3 de la matinada, s'ha de fer al migdia o al vespre, quan el preu és més car. Així mateix, durant la part final del dia és quan es consumeix més en bombetes i, segons l'època de l'any, en calefacció o aire condicionat.
Davant d'aquesta situació, la poca defensa que tenen els usuaris és, a banda de desplaçar el màxim possible de consum a les hores vall, buscar quina tarifa els cobra l'electricitat més barata. I en aquesta cas, l'anomenada tarifa d'últim recurs és la clara guanyadora.
La tarifa d'últim recurs, també coneguda com PVPC (preu voluntari al petit consumidor), és la regulada per l'Estat. A banda, els consumidors poden optar per anar al mercat d'electricitat no regulat, és a dir, contractar alguna de les ofertes de les operadores amb preus diferents al PVPC.
El recent canvi tarifari aprovat pel govern afecta directament les tarifes regulades, que es van actualitzar de manera automàtica el dia 1 de juny amb els nous preus, amb una forta pujada: dels 60,67 euros de rebut mitjà a Espanya el juny del 2020, Facua calcula que es passarà als 87,43 euros aquest mes. En el cas dels contractes al mercat lliure, les comercialitzadores d'electricitat també poden modificar els preus, però ho han de notificar als clients amb antelació. En qualsevol cas, l'encariment de la llum és un fet per a un nombre molt elevat de famílies.
Malgrat que la pujada del cost afecta directament la tarifa regulada, aquesta opció continua sent la més barata en la majoria de casos, un fet que també passa en altres mercats, com el del gas. Per comprovar-ho, la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència (CNMC) -el regulador estatal del mercat energètic- té a disposició dels ciutadans un simulador a la seva pàgina web on es poden comparar les tarifes disponibles i el cost anual de la llum introduint dades de consum, potència contractada i el codi postal on es troba l'habitatge. Amb una cerca de diversos municipis de Catalunya i amb potències diferents, en la gran majoria de casos el resultat és que la tarifa regulada és més econòmica que qualsevol de les disponibles.
Evitar la tarifa plana
Una opció que pot resultar temptadora per als clients és buscar una tarifa plana. Aquesta, que només ofereixen algunes empreses, permet pagar sempre el mateix cada mes, però té complicacions. La primera és que el preu acostuma a ser notablement superior a la tarifa regulada, segons l'Organització de Consumidors i Usuaris (OCU). Al gener -és a dir, abans de l'increment dels preus- eren de mitjana un 46% més cares que el PVPC. L'OCU xifra que un consum de 51 euros mensuals amb la tarifa regulada puja a entre 70 i 85 euros amb tarifes planes d'empreses de companyies com Repsol, Holaluz o Endesa.
L'altre problema, segons l'OCU, és que aquestes tarifes tenen un límit al consum mensual que, en cas de superar-se, fa que l'excés es cobri a un preu molt més elevat. Aquest excés es calcula cada cert temps, per exemple, una vegada a l'any, per la qual cosa al client li arriba la "sorpresa" de trobar-se que un mes té la factura inflada amb el cost de tot l'excedent de l'any.