250 temporers colombians supliran la manca de mà d’obra al camp mallorquí

Palma“Hi ha un gran problema, perquè la gent no vol fer feina a foravila”. És el primer que respon el gerent d’Unió de Pagesos de Mallorca (UPM), Sebastià Ordines, en demanar-li pels jornalers. L’estiu és època de recol·lecció, però els camps mallorquins tenen problemes per trobar mans que ho vulguin fer. Davant aquesta situació, l’associació pagesa ja fa més de vint anys que porta a Mallorca temporers colombians que es dediquen a les collites aquests mesos. Enguany, n’han arribat 250.

Aquesta iniciativa la tiren endavant juntament amb Unió de Pagesos de Catalunya i Unió de Llauradors del País Valencià, a través de la Fundació Pagesos Solidaris. Va ser fundada a principis del 2000 per fer de pont entre Espanya i altres països.El seu objectiu principal és millorar la inserció laboral de les persones migrants i, alhora, reactivar l’activitat al camp. Concretament, en el cas de Mallorca, es va aconseguir firmar un conveni entre el Ministeri espanyol d’Exteriors i el de Colòmbia per dur temporers en època de campanya. El conveni estableix que s’ha de proporcionar un bitllet d’anada i tornada, un contracte de feina i un allotjament on passar la temporada.

L’Associació Agrària de Joves Agricultors (Asaja) també participa en el projecte, ja que cada any es troben amb “el mateix problema de falta de personal”, explica el gerent, Joan Simonet. 

Aquest subministrament de mà d’obra també s’ha vist afectat per la pandèmia. El 2020 el nombre de temporers colombians que varen venir a Mallorca es va reduir “claríssimament”: només en varen venir 100. Simonet explica que, l’any passat, varen tenir més dificultats per trobar gent, però que per a enguany tenen previsió que seran suficients. Les xifres mostren que aquest 2022 vindran 150 persones més que fa dos anys, però que no s’han recuperat d’abans de la pandèmia. A Mallorca han arribat a venir fins a 450 temporers, el 2019; 200 persones més que les que vindran aquest estiu.

L’assessor laboral de les Cooperatives Agroalimentàries de les Illes Balears, Pere Palou, creu que la reforma laboral facilitarà conservar els treballadors per a futures temporades. Fer contractes fixos discontinus permet “sempre fer feina amb les mateixes plantilles”, les quals ja coneixen el funcionament del lloc.

L’impacte de l’envelliment

“Si no fos difícil trobar gent, no en duríem de fora”, vol recalcar Ordines. Un dels objectius del sindicat de pagesos és facilitar la tasca de trobar mà d’obra als agricultors associats, fent convenis i borses de feina. Tot i que molts mallorquins tenen finques a foravila amb un hort on passar els horabaixes, trobar gent que viu a Mallorca per fer feina de jornaler és complicat. “La gent d’aquí no vol fer segons quina feina”, sosté el gerent d’UPM. A més a més, molt pocs joves treballen al camp i, per tant, les plantilles no es van renovant quan els més veterans es jubilen. 

El perfil estàndard d’un temporer al camp és un home d’entre 40 i 55 anys. Palou suposa que “els joves cerquen feines més còmodes”. Tots tres defensen la idea que l’agricultura no és el primer sector on la gent cerca feina, sinó que solen anar a l’hostaleria i la restauració, sigui per comoditat o pel salari. Així mateix, s’hi suma la dificultat que actualment “és complicat a tots els sectors” trobar personal, diu el jurista.

Els joves opten per la formació

Unió de Pagesos de Mallorca identifica dos perfils clars de treballador dins el món agrari de l’illa. Per una banda, els temporers, que és el grup més gros. Per l’altra, els joves, els quals opten per “un perfil tècnic”.

Són professionals que han passat per la universitat –fa poc més de deu anys que la Universitat de les Illes Balears va posar en marxa el grau d’Enginyeria Agroalimentària i del Medi Rural– o per la Formació Professional –com el grau mitjà de Producció Agroecològica o el grau superior de Gestió i Organització d’Empreses Agropecuàries.

Ordines explica que el sector agrícola també “té una demanda de perfils tècnics”, de “capatassos que puguin gestionar equips”. Aquí és on entren els joves estudiants. “L’FP té pocs alumnes, però quan acaben tots troben feina”, destaca. Així és com la gent jove entra a fer feina al camp: dirigint amb la maquinària, la gestió de les tasques i els equips, i aportant els coneixements tècnics que han après a l’aula.