Les tensions geopolítiques frenen l'entrada d'inversions a la Xina
Les estrictes polítiques anticovid i la crisi immobiliària espanten els inversors estrangers
BarcelonaLes tensions geopolítiques de la Xina amb els seus països veïns, sobretot Taiwan, i amb els Estats Units han reduït l'entrada d'inversions estrangeres al gegant asiàtic. Els conflictes diplomàtics oberts per Pequín arriben mesos després que el govern del president Xi Jinping es veiés obligat a tallar de soca-rel la política de covid zero que havia implementat dins de les seves fronteres des de l'esclat de la pandèmia, i que havia afectat negativament l'activitat a la segona economia del món.
L'Administració Estatal d'Intercanvis Estrangers de la Xina va publicar la setmana passada noves dades sobre inversió directa de companyies estrangeres en territori xinès corresponents al segon trimestre. D'acord amb aquesta entitat pública, la inversió estrangera es va ensorrar un 87% respecte a fa un any, la caiguda més forta des del 1998 –quan la Xina ni tan sols era membre de l'Organització Mundial del Comerç (OMC)–, fins als 4.900 milions de dòlars.
Les raons de la frenada són diverses. Per una banda, durant tot el 2022 Pequín va optar per mantenir les dures polítiques anticovid de confinaments i tancaments que havia dut a terme durant el 2020 i el 2021, els dos anys amb més incidència de la pandèmia. Així doncs, mentre l'economia mundial es reobria, el govern xinès va continuar tancant parts del país, alguns de puntals, com la ciutat de Xangai. L'activitat econòmica xinesa se'n va ressentir fins que les autoritats van posar fi a les mesures anticovid el desembre passat. A més, el govern va haver de fer front a crítiques i protestes de la ciutadania.
D'altra banda, les tensions entre la Xina i Taiwan han escalat a un ritme com no es veia des de feia dècades. La Xina ha dut a terme maniobres navals al voltant de l'illa i ha incrementat el nombre d'entrades dels seus avions militars a l'espai aeri taiwanès en els últims mesos, la qual cosa ha rebut la resposta no només dels Estats Units –principal valedor de Taiwan–, sinó també d'altres països de la regió d'Àsia-Pacífic, com el Japó.
L'últim a la llista de problemes de l'economia xinesa és la crisi immobiliària que arrossega el gegant asiàtic des de fa més d'un any. La immobiliària Evergrande va ser el focus principal de tensions, però alhora era la punta de l'iceberg de les dificultats de tot el sector al país, on la construcció havia sigut un dels motors interns dels grans creixements de les últimes dècades.
De fet, la frenada de la inversió estrangera ja fa un any que es fa notar. Segons dades de l'Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic (OCDE) i del Fons Monetari Internacional (FMI), a partir del segon trimestre del 2022 l'entrada de capital estranger en forma d'inversions va caure substancialment: dels 101.000 milions de dòlars invertits per entitats estrangeres entre el gener i el març de l'any passat, es va passar a 20.500 milions el segon trimestre d'enguany. La xifra més baixa es va registrar al tercer trimestre del 2022, quan el flux d'inversió estrangera va ser de poc més de 13.100 milions de dòlars.
Esforços per recuperar inversors i diversificar
Les autoritats xineses han intentat reactivar l'entrada de capital estranger al país. "Clarament, la Xina està tornant al capdavant del compromís internacional" per captar inversors, però "encara tenen molta feina a fer per tornar a reactivar l'interès" en el país, va explicar a l'agència Reuters Kiran Patel, director del Consell Empresarial Xina-Regne Unit. Són sobretot les autoritats regionals i municipals les que porten la iniciativa per captar inversions a l'estranger amb gires pels països occidentals per mirar de recuperar els fluxos d'entrada de diners.
No obstant, les administracions més baixes tenen poc marge per calmar els dubtes dels inversors, ja que tant l'agressivitat amb Taiwan, com les polítiques anticovid, com la situació financera de la indústria immobiliària depenen de les decisions del govern nacional.
El que sí que intenta Xi Jinping és diversificar les inversions estrangeres, que abans del covid provenien massivament dels EUA, Europa, Austràlia i el Japó, tots països amb economies desenvolupades amb cada vegada menys simpaties per Pequín i que donen suport obertament a Taiwan. Això explica la decisió presa per les cinc grans economies emergents del món, el grup anomenat BRICS (Brasil, Rússia, Índia, Xina i Sud-àfrica), d'oferir a sis nous estats l'entrada al col·lectiu.
La Xina intenta que la seva moneda guanyi pes als mercats de divises per fer front a l'hegemonia del dòlar i, a més, ha incrementat les compres de petroli i gas a Rússia –fent pagaments en iuans–, decisions que poden intensificar els intercanvis amb aquestes economies, però que no serveixen per dissipar els dubtes de les empreses dels països occidentals.