Les teuleres de Mallorca apaguen els forns

PalmaLa indústria de la teula mallorquina està a punt de desaparèixer. Aquest mes de desembre tanca la seva fabricació Tejar Mascaró (Petra) i només quedaran amb una producció testimonial Tejar Soler (Felanitx), Can Benito (Campos), Bandrís i Teulera Victori (Manacor). De les 25 indústries teuleres que funcionaven abans de la crisi econòmica del 2007, només en queden sis d’actives. La resta ha tancat i les que sobreviuen ho fan amb la pitjor de les perspectives, segons l’Associació de Fabricants de Materials per a la Construcció.

Les ferides de l’ona expansiva de la crisi de la construcció i la forta competència de la Península són només alguns del factors que han agreujat la situació. El que fa rodar clau a moltes empreses del sector ve originat per la inseguretat jurídica en què quedaren les fàbriques arran de l’aprovació del Pla Territorial de Mallorca (2004), que deixava fora d’ordenació i barrava el creixement de les plantes de producció de teules. El PTM no permet l’activitat industrial en sòl rústic i les fàbriques familiars de teula mai no s’han pogut expandir o modernitzar-se, ni tampoc reconvertir l’ús.

Els esquelets estructurals de les teules queden enmig de foravila, com a prova irrefutable del declivi econòmic, molts d’ells envoltats pels enormes clots de terra de gerrer, inactius per manca de demanda de matèria primera.

Suma de factors en contra

“No tancam per un únic motiu, ho feim per una suma de factors que fan impossible la nostra supervivència”, assegura Antoni Nicolau, de Tejar Mascaró, ubicat dins el terme de Petra. “La inseguretat jurídica, els problemes que generen la manca d’un combustible assequible per mantenir actius els forns, la falta de reinversió per ser més competitius, no haver-hi relleu generacional i la insensibilitat institucional ens ha duit a haver de tancar”, explica aquest teuler de tota la vida, que ha passat de tenir un pols productiu de 25.000 teules setmanals a 9.000 abans de tancar la línia de la teula.

En el triangle entre Petra, Sant Joan i Vilafranca, entre 1980 i l’any 2005, s’arribaren a mantenir actives 14 teuleres, i cinc pedreres de terra de gerrer, la matèria primera amb què es mou el sector. Avui, les mines són petits llacs que donen vida a l’avifauna autòctona i migratòria. Durant l’apogeu del sector, entre els anys 80 i fins l’any 2005, més de 100 famílies vivien del món de la teula al Pla, i donaven feina a 200 persones. Miquel Torres, de Can Benito de Campos, és el president de l’associació de teulers i explica que “és incomprensible com la canalització del gas Palma-Manacor-Felanitx, que passa vora el nucli de teuleres del Pla de Mallorca, no s’ha pogut connectar a les factories de ceràmica industrial”. En canvi, cal recordar que la línia energètica acaba a Ladrillerías Mallorquinas (Felanitx), la megafactoria del totxo a Balears. “És vergonyós que, pel fet que el gas circuli a una gran pressió, no ens hàgim pogut aprofitar d’aquesta font energètica. L’excusa ha estat que Vilafranca, envoltada de moltes fàbriques, no ha tingut la canalització i el sistema de descompressió per poder subministrar. Però és que l’empresa del gas, Redexis, ha prioritzat la distribució en els grans nuclis urbans. Si no hi ha projecte de distribució, ningú no es pot connectar al gas”, es queixa Torres.

“És increïble que tenint la tecnologia per ser competitius no l’hàgim poguda aprofitar, tot i que l’Ajuntament de Vilafranca tampoc no ha mogut un dit per salvar la poca indústria que quedava”, es lamenta Antoni Nicolau. “Tampoc a les institucions supramunicipals hi ha hagut el mínim interès per ajudar al sector”, afegeix. A Tejar Mascaró, dins Petra, l’acompanyaven en la resistència Tejar Francisco i Tejar Moderno, de Vilafranca. Ambdós rodaren clau el 2018.

Tejar Mascaró s’ha resistit a morir. “Tenim llicència d’edificació i d’activitats, som legals però no podem ampliar i estam sotmesos a una normativa europea que exigeix una autorització ambiental integrada, que complim. L’alternativa que hem presentat ha estat un projecte de planta de valorització energètica amb residus de biomassa. Es tracta d’un sistema innovador que permet produir electricitat per a l’autoconsum i vessar el sobrant a la xarxa general. Tindríem aire calent pels assecadors de la fàbrica i temperatura de cocció fins a 800 graus”.

A la pregunta de per què no engegar un projecte d’aquest tipus, Antoni Nicolau respon que ha invertit els darrers deu anys a aconseguir-ho. “Tenia informe favorable de la Comissió balear de Medi Ambient i tota la tramitació necessària. Però no es va poder dur a terme per problemes de connexió a la xarxa elèctrica d’Endesa, on vessar el sobrant de la fàbrica. Aleshores proposarem un forn que funcionàs amb biomassa, que per qüestions d’adaptació a la normativa, de temps i de pressupost no es va dur a terme. Aquest dos projectes anaven acompanyats d’un tractament integral de residus i l’aprofitament de tota l’aigua pluvial”, explica en to de decepció.

Mancad’alternatives

Llavors, quina solució es pot donar a la utilització de les naus d’aquest indústria que ha tancat? “Continuar pagant un IBI molt elevat i assumir els costos de manteniment d’una fàbrica sense producció”, respon Nicolau.

Miquel Torres, president de fabricants de la teula àrab, es queixa amargament que “allò que no va aconseguir la crisi del 2007 ni la forta competència del material que ve de la Península, s’ha aconseguit per manca també de voluntat política de donar una sortida a l’ús de les teuleres. En aquesta situació es perdran oficis i es perdrà coneixement. I tot això, llavors, serà irrecuperable”.