De les tomàtigues que es venen com de ramellet, només un 10% ho són

PalmaDe totes les tomàtigues que arreu de les Balears es comercialitzen amb el nom de ramellet, just un 10% es correspon amb l’autèntica, la varietat local que de manera tradicional s’ha utilitzat per fregar damunt el pa. El gust característic que dona aquesta tomàtiga a una llesca, o sofregida amb ceba, no té res a veure amb varietats híbrides que també es comercialitzen amb aquest nom.

Tot i que no es tracta de percentatges oficials, aquesta sí que és la percepció que en tenen productors, venedors i també l’Associació de Varietats Locals de Mallorca. Les varietats híbrides són molt més productives que les tradicionals i, a més, dins hivernacles fan tomàtigues tot l’any. “El nostre parer és que just un 10% de les tomàtigues comercialitzades amb aquest nom realment són de ramellet. Aquesta percepció es fonamenta en el fet que la majoria de grans superfícies comercials ofereixen amb aquest nom varietats que no ho són”, comenta la coordinadora de l’Associació de Varietats Locals de Mallorca, Aina Socies.

Hi ha productors que fins i tot dubten que s’hi arribi, a aquest percentatge. “Entre els productors solem parlar que el percentatge de tomàtiga de ramellet de varietat local representa manco d’un 15 %, però jo també m’atreviria a dir que per ventura no arriba ni al 10”, comenta Rafel Figuera, soci fundador d’Agromart, empresa productora i comercialitzadora de fruita i verdura.

Entre la varietat local tradicional i les varietats híbrides hi ha diferències notables, per la forma, el color i, sobretot, el gust. Una tomàtiga de ramellet és més de color taronja que no vermella, fins i tot sol tenir clapes més grogenques. Quan es xapa, es veu clarament que té poca polpa, que és la conseqüència de ser un fruit fet a la seca. A més, una tomàtiga de ramellet sol tenir moltes més llavors, que s’escampen damunt la llesca un cop es frega.“Darrerament, hi ha productors de llavors que han aconseguit tomàtigues híbrides que s’assemblen molt a les tradicionals. S’hi assemblen tant pel color com per la forma. Ara bé, en tocar-la i, sobretot, en tastar-la, tot d’una te’n tems, que no és la varietat local”, explica la tècnica que fa feina per recuperar el patrimoni vegetal.

Patrimoni del poble

Segons l’Associació de Varietats Locals, hi ha empreses que han registrat el nom de tomàtiga de ramellet com a marca. Per aquest motiu, l’entitat demana que les administracions locals i estatals regulin aquest fenomen. “L’Oficina Espanyola de Marques i Patents no ho hauria de permetre, això, perquè una varietat local és patrimoni del poble i no pot ser objecte de marca”, explica Socies.

La tomàtiga de ramellet s’associa a la cuina tradicional i a l’imaginari col·lectiu de la societat de les Illes Balears, perquè és la varietat local més valorada per fer pa amb oli. Tanmateix, el responsable d’Agromart manifesta que “tot és un poc relatiu”. “Una part de la societat té predilecció per aquest producte, el cerca i el compra, però una altra part molt important de la nostra societat no té cap predilecció definida i es regeix per altres criteris, com ara el preu”, diu Rafel Figuera.

“No hi ha cap impediment legal per comercialitzar amb el nom de ramellet varietats que no ho són. Nosaltres hem deixat de fer-ho. Entre una i altra no hi ha color. Ara oferim al consumidor la varietat tradicional amb el nom de ramellet i la varietat híbrida amb el nom de tomàtiga per fregar. Férem aquesta passa per no embullar el client i pensant que les vendes baixarien. La realitat, però, no ha estat aquesta. El volum de vendes dels dos tipus no ha variat”, comenta el responsable d’Agromart, productor que aquests dies prepara la sembra de 12.000 tomatigueres de varietat tradicional i 5.000 de llavor híbrida. “Produirem la mateixa quantitat de tomàtigues d’una casta i de l’altra. La diferència, però, és que per a les de ramellet necessitam moltes més plantes”, especifica Figuera.

“Fa poc –comenta Pere Mindona, productor d’Algaida integrat dins la cooperativa Pagesos Ecològics de Mallorca–, la tomàtiga de ramellet s’ha arribat a vendre a 10 euros el quilo al mercat de l’Olivar de Palma. Arribar a aquestes quantitats tampoc no pot ser, perquè què estam disposats a pagar per menjar una llesca de pa amb oli?”. A aquesta problemàtica, Mindona n’hi afegeix una altra: la sequera. Això fa preveure que la propera temporada els preus continuaran essent elevats. “Aquestes setmanes a la terra no hi ha gens de saó. I manco que n’hi haurà amb la temperatura que ara ve. Això fa que les tomatigueres tot d’una s’ajeguin en terra i que gairebé no treguin fulla. Si això continua així, tot i que ens havíem proposat fer-les a la seca, no quedarà més remei que regar-les durant unes setmanes”, comenta el productor d’Algaida.

Segons les dades de producció de la Conselleria d’Agricultura, el 2022 es produïren gairebé 950 tones de la marca de garantia tomàtiga de ramellet, que en realitat no és l’original sinó que és una varietat híbrida. En canvi, la Conselleria no especifica el volum de tomàtigues produït que es corresponen amb la varietat local tradicional, que especifica que és un conjunt d’ecotips, fruit de la selecció durant segles.