Fernández Toxo renuncia a liderar CCOO quatre anys més

MadridRejovenir el sindicat. Aquest és l'argument amb què Ignacio Fernández Toxo, secretari general de CCOO, justificava la seva decisió de no presentar-se a la reelecció en l'onzè congrés confederal que l'organització celebrarà a finals del mes de juny. Així ho explicava ell mateix ahir després d'una sessió extraordinària del consell confederal convocada per a la qüestió. Toxo va voler vestir la renúncia amb la metàfora del rejoveniment i, malgrat reconèixer que es veuria amb forces per seguir i que comptaria amb els suports necessaris, va assegurar que a CCOO ara li convé tenir un líder més jove.

"És una decisió personal però no són motius personals", deia ahir l'encara secretari general del sindicat, que vol que la seva decisió s'interpreti com un pas més en la renovació "profunda" de l'organització. Per això afegia: "Soc molt conscient de l'edat que tinc i si em presentés acabaria el mandat amb 68 anys". Alhora, el secretari general de CCOO no va voler allargar-se a fer balanç de la seva època al capdavant d'aquesta organització sindical, on ha passat per tots els càrrecs fins a arribar a la secretaria general el desembre del 2008, quan va deixar fora José María Folgado però amb el mínim consens.

En el seu discurs davant el consell federal, Toxo va enumerar els últims canvis que hi ha hagut a CCOO en el marc d'una renovació "que no pot esperar".

Un líder 20 anys més jove

Toxo, a més, va acompanyar l'anunci amb la proposta d'Unai Sordo, actual secretari general de CCOO al País Basc i de 44 anys, com a candidat a substituir-lo, després de consultar-ho amb totes les organitzacions i rebre'n el suport unànime. "Per coherència entre tot el que es diu i el que es fa, faig un pas al costat i proposo un dirigent d'una nova generació per liderar un temps de canvi dins i fora de l'organització", explicava ahir l'encara secretari general.

Així Toxo crida a la renovació de l'organització i proposa un dirigent 20 anys més jove. Una proposta que ha tingut 117 vots a favor i 6 abstencions, però que haurà de ser ratificada pel congrés del sindicat. Sordo és al capdavant de l'organització a Euskadi des del 2009, però va començar la seva trajectòria com a sindicalista quan tenia 18 anys. Entre els seus màxims objectius hi ha la voluntat de desbloquejar la negociació col·lectiva i mirar d'aconseguir un marc de col·laboració amb altres sindicats.

De fet, aquest seria un dels seus reptes si finalment arriba a la secretaria general de CCOO, ja que des que Josep Maria Àlvarez és al capdavant del sindicat UGT a Espanya, les relacions entre les dues organitzacions s'han refredat fins al punt de mostrar discrepàncies en qüestions com la mateixa negociació col·lectiva.

Vuit anys de repensar CCOO

Per la seva banda, Ignacio Fernández Toxo (Ferrol, 1952) va entrar en contacte amb el món sindical quan tenia 14 anys i des d'aleshores la seva trajectòria ha anat lligada a l'activisme obrer. Durant la dictadura franquista va arribar a ser empresonat durant uns mesos i després va continuar en la clandestinitat utilitzant fins i tot una altra identitat durant uns quants anys. Aquest gallec va arribar a Madrid el 1987 com a secretari general de la federació del metall del sindicat i va anar escalant fins a arribar al capdavant de l'organització el 2008. Des d'aleshores, CCOO ha aprimat la seva estructura, amb la fusió de diferents federacions sectorials, i ha afrontat l'escàndol de les targetes 'black' de Caja Madrid, en el qual es van veure implicats sis dels seus membres. Toxo vol que el seu liderat s'interpreti com una renovació que encara ha de continuar.