La trampa dels mapes energètics: no veiem el preu que realment paguem
L’excepcionalitat energètica ha fet que ens estiguem acostumant a mirar, amb freqüència gairebé diària, els mapes dels preus de la llum a Europa. Cada dia els mercats energètics del continent fixen les tarifes de l’endemà i així podem veure com evolucionen els preus a Espanya i a la resta de països. El problema és que les xifres que es publiquen diàriament no són els preus finals. Són els del mercat majorista. Però a aquest preu majorista després se li han d’afegir altres elements (com impostos, peatges o càrregues diverses). I d’aquí surt el preu final que paguem els consumidors.
La bona notícia és que, últimament, Espanya està molt ben posicionada en el mercat majorista, amb tarifes inferiors a les de molts altres països. I això li permet al govern espanyol treure pit. Però la notícia dolenta és que, si mirem el preu real que han de pagar els usuaris, Espanya està molt mal situada i té unes de les tarifes de la llum més cares del continent. D’això el govern no en diu res, esclar.
El problema és que hi ha una desigualtat flagrant d’informació disponible: mentre que disposem d’una actualització diària dels preus del mercat majorista i podem comparar ràpidament l’evolució dels diferents països, de les tarifes reals no en tenim el mateix volum d’informació. La Comissió Europea publica una estadística trimestral, mentre que l'Eurostat, l’oficina d’estadística de la UE, només ho fa cada sis mesos. En moments com l’actual, en què el mercat energètic viu en una muntanya russa, això és del tot insuficient i els consumidors anem a cegues.
Enormes diferències
Mirem els preus del mercat majorista de dimarts passat, per exemple: Espanya, 459 euros per MWh, molt per sota d’Alemanya (600 euros), Itàlia (706 euros) o França (744 euros). Clarament, sembla que aquesta setmana passada els francesos hauran tingut una energia molt més cara que els espanyols. Però el cert és que els rebuts de la llum dels clients francesos no han pujat tant com els dels espanyols.
No hi ha manera de comparar en temps real l’evolució de les factures dels dos països, però podem mirar enrere i veure què ha passat en l’últim any.
Per exemple, si observem l’IPC dels preus energètics des de l’inici del 2021, s’aprecia com a Espanya la inflació en aquest sector es va disparar sobtadament l’abril del 2021 i des de llavors no hi ha hagut ni un sol mes que l’energia no hagi pujat com a mínim un 20%. Fins i tot va arribar a elevar-se un increïble 60% el març passat. En els últims mesos, amb l’aprovació de rebaixes fiscals i altres mesures, el govern ha aconseguit retallar els increments, però al juliol encara estàvem amb pujades del 41%. Des de l’inici del 2021, la inflació mitjana dels preus energètics ha sigut del 27%.
França, per contra, ha tingut alces molt més moderades: la més alta va ser del 34% (el juny passat) i, de mitjana, la seva inflació energètica s’ha situat en el 16%, gairebé la meitat que a Espanya. Això s'explica perquè el país veí ha aplicat més ajuts als consumidors, cosa que ha mantingut la seva inflació a ratlla. No només la de l'electricitat, també la general (actualment la tenen al 5,8%, i Espanya al 10,4%).
També val la pena mirar Portugal: un país que té sempre el mateix preu que Espanya en el mercat majorista però que, en canvi, ofereix unes tarifes molt més baixes als seus consumidors. L’IPC energètic en aquest temps a Portugal ha estat de només el 13%, de mitjana.
Un mapa molt diferent
Una altra opció és comparar els mapes del mercat majorista amb el més actual que tenim dels preus als consumidors. Desgraciadament, el més actual que tenim és del primer trimestre (la Comissió Europea no publicarà les dades del segon trimestre fins al mes que ve). Però ens serveix per veure, un cop més, que si bé Espanya està més ben posicionada que molts altres països en el mercat majorista (té tarifes més barates que França o Itàlia, per exemple: vegeu el gràfic), a l’hora de traslladar-ho als consumidors no hi havia ni un país més car que Espanya.
Serveixi tot això per concloure que, sense saber la informació real (quant ens costa la factura que paguem mensualment i no el que costa l’energia al mercat majorista) és impossible avaluar els nostres governs i saber si estan fent bona feina o no. I també ens impedeix fer el debat de què preferim: assumir ara els costos energètics tal com són o absorbir-ne l'impacte amb ajudes. Unes ajudes que potser no eviten el problema però que, com a mínim, el posposen.
Protagonistes
El preu de la llum és un dels indicadors que seguim gairebé a diari. Però tots aquells que tenen hipoteca o es plantegen tenir-ne han recuperat el costum de mirar l’Euríbor, l’índex que marca el preu de les hipoteques. Divendres va tancar fregant l’1,9%... i fa mig any estava en tipus negatius. Per a qui tingui hipoteca variable la mossegada serà considerable.
Jaume Giró ha recuperat les balances fiscals, que s’havien deixat de fer perquè, des de l’arribada de Sánchez a La Moncloa, l’Estat ha deixat d’entregar la informació necessària per poder-les realitzar amb tots els ets i uts. Ara Giró ha reunit un grup d’experts perquè en facin una aproximació. El resultat, sagnant: entre 14.600 i 20.200 milions, depenent del mètode que s’utilitzi. El pitjor, que ja sembla que sigui normal.
Zumosol va tancar la seva planta de Còrdova sense pagar els empleats, que ja fa més de 250 dies que viuen acampats a la fàbrica per reclamar les indemnitzacions i impedir que el grup, ara propietat del hòlding turc Toksöz, vengui la maquinària. El més xocant és que els supermercats Aldi ha deixat de vendre Zumosol en suport als treballadors. “El respecte a les persones forma part del nostre compromís amb la societat”, ha dit Aldi.