Macroeconomia

Ni els trens ni l’economia es mouen a bon ritme a Alemanya

El dogma de l’austeritat frena les inversions i la innovació al país més gran de l’eurozona

Alemanya abarateix el preu d’alguns trens per la crisi climàtica
Laura Ruiz Trullols
16/08/2024
4 min

BerlínEls fans de l’Eurocopa ho van patir aquest mes de juliol: viatjar en tren per Alemanya vol dir topar-se amb retards i problemes tècnics constants. Molts se’n feien creus, però van constatar que, a conseqüència d'una xarxa ferroviària envellida, l’eficàcia que històricament s’associava amb la Deutsche Bahn (la companyia estatal de ferrocarrils) s’ha esvaït. L’any 2023 un de cada tres trens de llarga distància va sortir amb retard i hi ha consens en la urgència d’invertir en la renovació d’aquesta infraestructura clau. Ara bé, ni tan sols dins dels socis de la coalició del govern es posen d’acord sobre d’on han de sortir els diners. 

El dels trens és només un dels problemes que acumula l’economia alemanya, on el PIB ha caigut un 0,1% durant el segon trimestre del 2024. Mentre l’eurozona va créixer un 0,3% de mitjana, l’economia més gran del grup va tornar a mostrar signes d’estancament. Durant el mes de juliol, la inflació també ha tornat a augmentar fins al 2,6% i les exportacions han caigut un 3,4% respecte al mes anterior. Tot plegat fa evident que Alemanya tardarà més que no pas es preveia en tornar a créixer. 

Klaus Wohlrabe, el director d’enquestes de l’institut Ifo de la Universitat de Múnic, confirma que Alemanya es troba “atrapada en una situació d’estancament” i no es preveu que millori de cara al següent trimestre de l’any. Per trencar amb aquesta tendència de contracció que fa tres anys que s’allarga, creu que “fan falta canvis estructurals, a llarg termini, i enviar un clar senyal a les empreses i famílies que és segur invertir”.  

“La situació és preocupant, però no tan dramàtica com pugui semblar. Alemanya encara té fortaleses i és una societat preparada, però s’ha oblidat d’invertir i l’economia es troba estancada des del començament de la pandèmia”, assegura l’economista en cap del banc ING a Alemanya, Carsten Brzeski, que també considera que l’única manera de revertir la tendència d’estancament és amb una planificació per als pròxims anys, sobretot pel que fa a la transició verda i la innovació. 

“Alemanya no es convertirà d’un dia per l’altre en un país en vies de desenvolupament, aquí el nivell de vida continua essent alt –explica Brzeski–. Estem lluny d’una crisi, però veiem com la desocupació i les insolvències augmenten de mica en mica perquè hi ha deficiències estructurals”. L’economista utilitza una metàfora per entendre on rau el problema: “És com qui té la nevera plena, però no hi ha ningú que es posi a cuinar amb tots els ingredients”. 

Entre els factors que expliquen com s’ha arribat fins aquí, tots dos experts coincideixen que ni govern ni empreses han sabut adaptar-se als grans canvis. Dos dels més destacats són l’encariment de l’energia, que abans de la guerra a Ucraïna s’obtenia a preus baixos de Rússia, i la caiguda de les exportacions, sobretot per la competència de la Xina, que fins fa poc era un dels principals compradors de productes alemanys d’alta qualitat i ara és un rival difícil d’atrapar. Donar un cop d’ull a les carreteres serveix de termòmetre del moment actual, cada vegada hi trobem més cotxes xinesos i menys d’alemanys. 

La manca d’inversió, tant en l'àmbit públic com privat, fa que el país estigui envellint en molts àmbits, des de l’educació fins a la indústria pesant, que requereixen innovació i manteniment. Si fa deu anys Alemanya encapçalava el rànquing dels països més competitius, darrerament ha caigut més enllà del vintè lloc.  

Acord pressupostari

Si bé els mals estan detectats, hi ha un debat intens sobre quina ha de ser la fórmula per curar-los. No es posen d'acord entre els socis del govern federal. Socialdemòcrates, verds i liberals tenen visions econòmiques ben diferents i les friccions són constants. La darrera picabaralla va començar a principi d'agost, amb el canceller socialdemòcrata Olaf Scholz de vacances, quan el ministre de Finances va fer saltar pels aires l'acord pressupostari que s'havia pactat al juliol.

El pla incloïa retallades, per exemple pels ajuts de l'atur i les pensions, però el ministre liberal Christian Lindner considera que cal anar més enllà per no traspassar el límit de dèficit. A Alemanya el dogma de l'austeritat està molt arrelat i la constitució només permet l'endeutament en circumstàncies excepcionals com la pandèmia o la guerra d'Ucraïna. Verds i socialdemòcrates, que demanen la "modernització" d'aquesta norma, es van prendre molt malament les paraules del liberal. Els darrers dies no s'ha parlat d'altra cosa amb l'objectiu d'arribar a un nou acord i iniciar la tramitació dels pressupostos al parlament.

Com que la qüestió del límit de dèficit no té una solució ràpida, perquè cal una reforma legal, els experts creuen que s’haurien d’adoptar mesures immediates per fer front a la incertesa que plana entre empreses i ciutadans. “Cal donar confiança perquè s’animin a invertir i comprar, cada vegada hi ha més alemanys que opten per l’estalvi preventiu”, diu Brzeski. “Els preocupa la situació geopolítica, no oblidem que Alemanya és molt a prop d’Ucraïna i és el seu segon donant més important després dels Estats Units, i també la incertesa que es deriva de les polítiques domèstiques”, afirma. 

Quan falta poc més d’un any per a les eleccions federals, tot apunta que per ara la manca de rumb de la política econòmica allargarà l’estancament de la vella locomotora d’Europa.

stats