Nova llei de dependència estatal: quins canvis inclou i qui se'n beneficiarà?

MadridEl consell de ministres d'aquest dimarts ha donat llum verda a la reforma de la llei de dependència i de la llei general de drets de les persones amb discapacitat. Els canvis normatius que ha pilotat el ministeri de Drets Socials, Consum i Agenda 2030, sota la batuta de Pablo Bustinduy, s'aproven en primera volta, de manera que tot just ara comença el periple legislatiu i encara queden mesos perquè arribin al Congrés dels Diputats. Entre les mesures destacades hi ha l'eliminació de la incompatibilitat entre prestacions i serveis per a la dependència.

La reforma arriba en un moment en què la dependència s'ha convertit en un dels principals reptes socials tenint en compte el canvi demogràfic a Espanya. Les persones viuen cada vegada més anys, cosa que implica incrementar els esforços per garantir un envelliment digne i, alhora, un acompanyament suficient a aquells que cuiden. "Si hem aconseguit tenir vides més llargues, amb aquesta llei es vol garantir que aquests anys de vida es gaudeixin amb el suport, els recursos i les cures necessaris", defensa el ministeri.

Qui cuidarà la gent gran el 2050?

Alhora, el govern espanyol diu que els canvis aprovats busquen revertir les retallades que durant anys va aplicar el Partit Popular en aquesta matèria. "Quan parlem de dependència, només parlem de llistes d'espera i de persones que moren esperant perquè el Partit Popular va retallar 5.400 milions d'euros en cinc anys", apuntava la setmana passada Bustinduy. Així, des de la seva cartera es defensa "l'esforç inversor" amb la reforma.

Tanmateix, la falta de recursos econòmics és la gran crítica que fan des de moltes entitats i el motiu que explica la llista d'espera a l'hora de rebre les ajudes. "Desmenteixo que s'hagin congelat fons. El finançament en dependència ha augmentat un 150% des del 2018. El compromís està fora de dubte i ratifico l'objectiu de mantenir la via d'increment", ha defensat Bustinduy en roda de premsa.

Les claus de la reforma

Adeu a la incompatibilitat de prestacions

Entre les mesures més destacades hi ha l'eliminació de la incompatibilitat entre les diferents prestacions del Sistema per a l'Autonomia i l'Atenció a la Dependència i que va aprovar el PP l'any 2013. Fins ara, per exemple, no es permetia anar a un centre de dia i alhora rebre ajut a casa o tenir teleassistència. "D'aquesta manera, es permet que les persones puguin accedir a les prestacions i serveis que requereixin, assegurant una més gran personalització de les cures", diuen fonts del ministeri de Drets Socials.

Eliminació del "període suspensiu"

També s'elimina el "període suspensiu de dos anys" aprovat pel PP per rebre la prestació econòmica de cuidadors familiars i es fixa el dret de rebre la prestació des del moment que es tingui la resolució del reconeixement de l'ajuda o servei o quan hagin passat sis mesos des de la presentació de la sol·licitud. Aquell canvi va obrir la porta al fet que una família, malgrat tenir reconeguda una prestació vinculada a la dependència, no comencés a cobrar-la fins passat aquest període de temps.

Més prestacions

L'avantprojecte també amplia les prestacions a cuidadors de l'entorn familiar i "relacional", cosa que inclou veïns i amics, i preveu estendre l'ajuda a domicili per fer altres tasques de l'entorn comunitari, com l'acompanyament al metge o anar a comprar. També incorpora recursos de suport a l'habitatge, com ara cadires i grues.

Nous drets

Es creen nous drets vinculats a la dependència, tant per a les persones que necessiten les cures com per als cuidadors, i un catàleg de serveis. Aquests drets busquen "apuntalar" un nou model de cures, afirma el ministeri, per "desinstitucionalitzar" les cures durant l'envelliment, cosa que suposa reforçar l'ajut domiciliari. Entre aquests drets s'incorpora el reconeixement a la llibertat d'elecció dels serveis i el dret a rebre cures al lloc on es vulgui viure. També es reconeixerà el dret a la teleassistència com un dret subjectiu per "ampliar-ne" l'ús.

Reconeixement d'una discapacitat

La reforma oferirà una passarel·la directa per reconèixer una discapacitat del 33% a qui se li concedeixi qualsevol grau de dependència, prohibirà la discriminació per discapacitat a les assegurances i busca garantir l'accessibilitat universal com un dret.

Millorar l'accessibilitat a l'habitatge

Seguint amb aquesta filosofia i tenint en compte que hi ha unes 100.000 persones a Espanya que viuen atrapats casa seva per les barreres arquitectòniques, el ministre planteja també una reforma de la llei de propietat horitzontal per obligar la comunitat a instal·lar rampes i ascensors, de la mateixa manera que es duen a terme les obres de seguretat o manteniment. En cas que hi hagi oposició veïnal serà més fàcil dur el cas als jutjats.

Sense finançament

Per al sector de la dependència, l'avantprojecte del ministeri torna a caure en el pecat original de quan es va aprovar la llei fa dues dècades: la falta de finançament. El president de l'Associació Professional Catalana de Directors de Centres d'Atenció a la Dependència (ASCAD), Andrés Rueda, critica que no s'hagi dir amb quins diners es pensen ampliar carteres i serveis perquè sense un pla financer qualsevol proposta "és poc realista" i, a més, "crea més frustració" entre les persones que estan a l'espera d'una ajuda: "La de la dependència sempre ha sigut una llei reactiva, amb poca planificació".

En termes semblants s'expressa la responsable de la gran patronal catalana de residències, Cinta Pascual, directora d'ACRA, que no dubta de la "bona voluntat" de l'executiu espanyol de millorar els serveis, però apunta que no passarà d'un "maquillatge" si no es reforcen les partides pressupostàries perquè "tothom tingui el que necessiti".

Per la seva banda, davant les crítiques, el ministre Bustinduy ha recordat que el finançament a la dependència ha augmentat un 150% des de l'any 2018 i un 200% des de l'any 2014, i ha expressat el compromís de mantenir "aquest camí d'increment històric en els pròxims pressupostos de l'Estat".