Ayuso desafia al govern espanyol i anuncia una llei per recaptar l'impost a les grans fortunes

MADRIDLa decisió del Tribunal Constitucional de desestimar el recurs d'inconstitucionalitat interposat pel govern de la Comunitat de Madrid, que presideix Isabel Díaz Ayuso, contra l'impost temporal sobre les grans fortunes no ha tardat a ser contestada per la mateixa Ayuso. Hores després de fer-se pública la sentència, la presidenta madrilenya ha anunciat que aprovarà una llei perquè Madrid "recapti directament" aquest tribut i, per tant, els diners no els ingressi l'Estat.

Ayuso no ha donat detalls de com serà la futura norma més enllà de la intenció d'aprovar-la "com més aviat millor", ha expressat aquest dimarts. "La recaptació es quedarà en mans del contribuent madrileny i així li podrem retornar", ha afirmat. Aquest impost va ser creat pel govern espanyol per afrontar la despesa derivada de la crisi energètica i de preus.

La majoria progressista del TC ha avalat la ponència redactada per la magistrada progressista María Luisa Balaguer, mentre que els magistrats conservadors Ricardo Enríquez, César Tolosa, Enrique Arnaldo i Concepción Espejel han presentat quatre vots particulars contraris a la ponència. La sentència afecta altres recursos que s'havien interposat contra aquest tribut extraordinari. En concret, les comunitats d'Andalusia, Múrcia i Galícia, totes elles governades pel PP, també van presentar recurs d'inconstitucionalitat.

El govern autonòmic d'Isabel Díaz Ayuso defensava en la seva impugnació que el nou tribut podria vulnerar, entre altres, els principis de seguretat jurídica, capacitat econòmica, així com l'autonomia política i financera de les comunitats autònomes. El Tribunal Constitucional ha desestimat els arguments de Madrid al considerar que no va haver-hi frau en la tramitació parlamentària ni cap de les vulneracions al·legades.

La queixa de Madrid: "Perdre el seu atractiu fiscal"

"La queixa real de la Comunitat de Madrid -aclareix la sentència- és que aquells residents amb un patrimoni superior als 3 milions d'euros (els únics que estan subjectes a l'impost sobre les grans fortunes) hauran de pagar el nou impost estatal, de manera que Madrid perd el seu atractiu fiscal per atraure aquesta riquesa al seu territori", recull el tribunal en una nota informativa, i afegeix que "aquest objectiu no pot impedir a l'Estat exercir la seva competència per establir nous tributs".

El principal objectiu de l'impost a les grans fortunes (afecta patrimonis superiors als 3 milions d'euros, sense tenir en compte les deduccions) és combatre l'efecte de les bonificacions totals o parcials que algunes comunitats estan aplicant a l'impost de patrimoni –el tribut que grava la riquesa a Espanya–, una decisió política i fiscal per la qual es perden milions d'euros de recaptació cada any.

La intenció del govern espanyol, i en concret del ministeri d'Hisenda, va ser aprofitar aquesta escletxa i crear un impost paral·lel, que no ha estat exempt de debat jurídic i de crítiques del Partit Popular i la patronal, per poder ingressar part d'aquests diners que s'escapen cada any i pagar així les mesures desplegades per fer front a la crisi energètica i de preus. Alhora, és una manera de pal·liar el degoteig de grans fortunes que es traslladen a comunitats on no es tributa pel patrimoni, com és el cas de Madrid.

De fet, aquest 2023 el govern espanyol ha ingressat per aquest tribut 623,6 milions d'euros de 12.010 declarants. El 90% d'aquesta xifra –és a dir, 555 milions d'euros– surt de la Comunitat de Madrid (10.302 declarants), una de les regions que té bonificat totalment l'impost de patrimoni.