La Justícia europea sentencia que Uber és una companyia de transport i necessita llicències per operar

Brussel·lesEl Tribunal de Justícia de la UE considera que la plataforma Uber és una empresa de transport i, en conseqüència, és un sector que pot ser regulat i se li poden exigir llicències. Segons la justícia europea, l’empresa nord-americana té com a objecte “posar en contacte a través d’una aplicació per a telèfons intel·ligents, a canvi d’una remuneració, a conductors no professionals que utilitzen el seu propi vehicle amb persones que desitgen fer un desplaçament urbà”, per tant, segons la sentència, “està indissolublement vinculat a un servei de transport”. Així, el dictamen conclou que són els Estats membres el què han de regular “les condicions de prestacions d’aquests serveis”.

L’advocat general, en la seva opinió publicada a principis de maig, també va coincidir en aquesta decisió: Uber era una plataforma que oferia un servei de transport, i no una intermediària, com defensa la companyia nord-americana.

El cas va arribar a la justícia europea per la denúncia feta per l’associació de professionals del taxi de Barcelona Élite a un jutjat mercantil de la capital catalana. Aquest va preguntar al Tribunal de Justícia de la UE si s'havia de considerar Uber només una plataforma digital que posa en contacte els conductors amb els usuaris a través d'una aplicació de mòbil, o és una empresa de transports.

Amb aquesta sentència es dona finalment un encaix legal a totes les plataformes de l’economia col·laborativa. No només Uber, també Airbnb o Deliveroo. La Comissió Europea sempre ha evitar regular el sector per por a acabar amb un sector clau en la inversió i el creixement econòmic. L’Executiu comunitari va publicar ara fa gairebé dos anys una guia perquè ajudés als països a conviure amb les noves plataformes. Amb tot, l’Executiu comunitari admet que la regulació és “complexa” i, tot i que dona suport a aquestes noves plataformes, considera que tot s’ha d’analitzar “cas per cas”.

També és clara la seva posició a favor dels consumidors, si no es vulneren els seus drets i actuen de forma legal, les empreses d’economia col·laborativa poden donar un gran impuls al creixement dels països. “El proper unicorn [start-up tecnològica amb un valor superior als 1.000 milions de dòlars] podria venir de l’economia col·laborativa”, ha assegurat sovint el vicepresident d’Ocupació i Creixement Jyrki Katainen. De fet, Airbnb és considera un unicorn. Tanmateix, en la primera vista celebrada ara fa un any, l’Executiu comunitari va defensar davant els jutges europeus que Uber no només era una eina de la societat d’informació, també actuava com a una empresa de transports; però no considera que s’hagi de prohibir.

La irrupció de les noves tecnologies han copsat noves necessitats dels usuaris: segons l’Eurobaròmetre, un de cada cinc europeus ha utilitzat alguna vegada una plataforma d’economia col·laborativa l’any 2015, una tendència que ha anat a l’alça en els últims dos anys. El 33% asseguren que són més barates que el serveis tradicionals i el 25% perquè obtenen nous serveis que fins ara no havien pogut tenir.

"Un abans i un després"

El secretari de Élite Taxi Barcelona, Iban Sesma Regalado, ha assegurat avui que la sentència "marcarà un abans i un després en l'operativa d'aquesta empresa" i d'altres que es mouen en el mateix àmbit, però ha admès que "encara queda molta feina per fer per demostrar que aquestes empreses que s'acullen a una falsa economia col·laborativa operen de mala fer i aconseguir així que deixin d'actuar de de forma impune"

Sesma ha destacat que el sector ja està regulat i que, per tant, en la seva opinió, ara només falta que s'acompleixin les normes.