El trienni ‘horribilis’ dels viticultors

BarcelonaLa verema del 2019 la van aigualir els baixos preus que pagaven les grans empreses cavistes pel quilo de raïm, que van provocar que per primer cop en 15 anys els viticultors sortissin al carrer per mobilitzar-se. La de l’any passat la va espatllar la crisi econòmica del covid i l’aparició d’un fong provocat per l’augment de pluges, anomenat míldiu, que va destruir la collita de raïm ecològic, que ja representa el 40% del total a Catalunya.

Aquest any la culpable que impedeix que el sector recuperi l’anhelada normalitat en la verema és la sequera que ha castigat especialment el Penedès i l’Empordà i que ha fet que diversos viticultors s’hagin vist obligats a activar la seva assegurança davant possibles pèrdues econòmiques. “La falta de pluges provocarà que la collita sigui com a mínim un 30% inferior a la d’un any normal”, lamenta Jaume Domènech, portaveu dels Joves Agricultors i Ramaders de Catalunya (JARC). La xifra acostuma a ser de més de 400 milions de quilos de raïm. El 2019, per exemple, gairebé se'n van recollir 430 milions, en canvi l’any passat només es van arribar als 311. “Portem tres anys horribles i enguany, tot i collir menys, els preus que es pagaran seran similars als del 2020”, denuncia Domènech.

Henkell Freixenet, García Carrión i Codorníu són les tres grans cavistes que compren el 60% del raïm que cultiven els viticultors catalans. Les dues primeres pagaran, de nou, els preus més baixos. Mentre Henkell Freixenet abonarà 30 cèntims el quilo de raïm, García Carrión (que es comercialitza sota el nom de Jaume Serra) girarà entorn els 28 cèntims, segons confirmen diversos viticultors a l’ARA. Les mateixes fonts asseguren que Codorníu en pagarà 32.Ara bé l’empresa matisa que s’arribarà als 38 cèntims pel raïm que està en el període de transformació cap a l’ecològic i als 44 cèntims per l’ecològic, que amb un 61% és el que més compra, tal i com es preveu en els contractes signats el 2019 (quan hi va haver la guerra de preus) amb uns 200 viticultors que cultiven aquest tipus de raïm. Aquests contractes tenen una vigència de cinc anys. “No retallarem ni amb quantitat i en preu”, insisteix cavista.

Pel que fa als cellers que formen la marca Corpinnat i que van marxar de la DO Cava el 2019, entre els quals hi ha Gramona, Llopart i Nadal, tal com estableix el seu reglament intern, arribaran com a mínim 70 cèntims. En molts casos –matisa Corpinnat en un comunicat–, la xifra pot arribar a superar l’euro pel raïm especialment seleccionat. “La collita serà en general inferior que l’any passat, però d’una qualitat excel·lent”, deixa clar el seu president, Ton Mata.

Des de JARC denuncien que abans que entrés en vigor l’euro ja es pagava el quilo de raïm a 50 pessetes, que és l’equivalent a 30 cèntims. “En vint anys han canviat moltes coses: s’ha disparat el preu del carburant, han augmentat els sous... i seguim cobrant el mateix”, lamenta Domènech, que adverteix: “Un negoci deixa de ser viable quan es paga el quilo per sota dels 30 cèntims”.

Replantació de la vinya

Els viticultors esperaven que enguany, a l’haver-hi menys collita, augmentaria el preu, tal com ha passat en ocasions anteriors. “El cava, però, que és el que absorbeix més raïm, té un problema estructural: compta 5.000 hectàrees més de les que necessita”, explica el portaveu de JARC. Per revertir aquesta situació, el sector ha plantejat a la Generalitat allargar el que es coneix com a període de replantació d’una vinya. “Quan arranques una vinya tens un temps màxim de cinc anys per replantar-la. Si superes aquest termini, perds el dret de plantació”, concreta el portaveu de JARC. Segons el sindicat, si aquest període s’allargués fins als vuit o deu anys, es permetria que es fes correctament el cicle biològic d’una terra i, sobretot, que entressin en rotació les 5.000 hectàrees que sobren. “Si no es pren una mesura com aquesta, que a més no té cap cost per a l’administració pública, l’actual situació dels viticultors encara es pot complicar més”, alerta Domènech. La Generalitat veu amb bons ulls la proposta, que també haurà de rebre el vistiplau tant del govern espanyol com d’Europa.