Triodos Bank atrapa un total de 1.200 milions d'euros amb les seves 'preferents'

BarcelonaDes que a principis d'aquest any es va saber que milers de clients de Triodos Bank a Europa havien vist com el banc ètic els congelava els estalvis que havien invertit en un producte de risc anomenat CDA, l'entitat holandesa havia mantingut un mutisme absolut sobre quina era la quantitat total de diners que havia captat amb aquesta fórmula. Sí que se sabia que hi havia 46.500 afectats al conjunt del continent, 7.000 d'ells a Espanya, i s'especulava que l'estalvi mitjà rondava els 30.000 o 40.000 euros, projecció que feia pensar que el volum total de fons atrapats en aquest producte (conegut també com les preferents de Triodos per la seva similitud amb l'escàndol d'aquell altre producte de risc) eren uns 1.600 milions d'euros.

Però una associació d'afectats als Països Baixos (la Fundació de Titulars de Certificats de Dipòsit) ha sabut que la xifra total és de 1.200 milions d'euros. Aquesta entitat ha demanat a la secció especial de dret societari del Tribunal d'Apel·lació d'Amsterdam "que investigui els fets i les circumstàncies" que van portar a la suspensió de la negociació dels CDA de Triodos. Aquesta congelació del mercat va deixar els clients sense accés a aquests 1.200 milions d'euros (a una mitjana de 25.806 euros per cap) i la resolució prevista pot evaporar d'una tacada, segons preveu el banc ètic, almenys una tercera part del total, uns 400 milions d'euros. Consultat per aquest diari, Triodos no ha confirmat la xifra dels 1.200 milions captats amb els CDA.

L'entitat d'afectats dels Països Baixos lamenta que Triodos Bank no hagi contestat les seves preguntes i afirma que "l'amarga conclusió és que el banc no ha estat prou transparent i no ha tingut en compte adequadament el dany causat als titulars dels CDA", i per això han pres la decisió "d'obligar el banc a revelar la seva presa de decisions a través dels tribunals".

Pendents dels tribunals

A Espanya els afectats han anat recorrent als tribunals, però processalment no es permet canalitzar el problema per la via de les demandes col·lectives. Fins ara hi ha hagut només dues sentències, totes dues a Pamplona: una de favorable al banc i una altra que obligava l’entitat a retornar els diners. "A l'inici d'aquests casos financers sempre passa això, fins que l'Audiència Provincial no consolida un criteri", explica Òscar Serrano, advocat del Col·lectiu Ronda que ha portat diversos d'aquests casos. Actualment està pendent de quatre o cinc sentències de casos d'afectats per aquesta pràctica que s'haurien de conèixer aviat.