Trump anuncia aranzels del 25% per als cotxes "no fabricats als Estats Units"

WashingtonDonald Trump ha anunciat aquest dimecres que els Estats Units aplicaran "aranzels del 25% als cotxes no fabricats als EUA". "Se't cobrarà una tarifa del 25%, però si fabriques el teu cotxe dins del país, no hi haurà aranzel", ha dit el president nord-americà, que ha defensat la mesura com una manera d'impulsar la reindustrialització del país: "Això continuarà impulsant un creixement com no havíeu vist abans d'elegir-me. Estàvem perdent totes les fàbriques". El secretari de Comerç, Howard Lutnick, que també ha comparegut al Despatx Oval ha confirmat que els impostos als vehicles començaran a aplicar-se a partir del 3 d'abril.

L'anunci de les noves polítiques aranzelàries sobre les importacions de cotxes arriba la setmana abans que entrin en vigor els aranzels recíprocs que tant ha anunciat Trump i que tenen en el punt de mira la Unió Europea. Trump ha assegurat que no hi ha possibilitat que en els pròxims dies tiri enrere els aranzels als vehicles. "És permanent al cent per cent".

La nova administració republicana ha batejat el 2 d'abril —la data en què han d'entrar en vigor— com el "dia de l'alliberament", ja que serà el moment en què anunciarà la traca més grossa de tarifes. Segons el president estatunidenc, taxar les importacions d'altres països és el primer pas per impulsar la reindustrialització dels Estats Units.

Com ja és costum en la caòtica guerra aranzelària de Trump, la compareixença d’aquest dimecres ha estat una decisió d’última hora anunciada poc abans per la portaveu de la Casa Blanca, Karoline Leavitt. L’anunci aranzelari, que amenaça amb provocar un terratrèmol en el sector automobilístic estatunidenc, coincideix justament amb l’escàndol de seguretat nacional sobre el xat de guerra a Signal filtrat per error.

Els aranzels als automòbils és una de les mesures que ja fa temps que el president estatunidenc havia assegurat que volia implementar. En una compareixença des de la seva mansió de Mar-a-Lago al febrer, Trump va assegurar que també taxaria la importació de productes farmacèutics i microprocessadors. Va ser llavors quan va dir que "probablement" els aranzels per als cotxes serien del 25%.

A principis de març, després que entressin en vigor els aranzels del 25% a les importacions mexicanes i canadenques, la Casa Blanca es va desdir i va donar un mes de gràcia al sector automobilístic. L'administració Trump va dir que ajornava l'aplicació de les tarifes als vehicles després que les tres grans automobilístiques estatunidenques demanessin una exempció: Ford, General Motors i Stellantis. La treva que va atorgar llavors afectava tots aquells vehicles que estaven dins del tractat T-MEC, la versió renovada del NAFTA amb Mèxic i el Canadà que Trump va signar durant el seu primer mandat i que ara sembla que vol fer saltar pels aires.

Els aranzels també podrien fer pujar el cost dels vehicles per als consumidors en milers de dòlars, cosa que afectaria les vendes de cotxes nous i provocaria pèrdues de llocs de treball, ja que la indústria automobilística dels EUA depèn en gran part de peces importades, segons el Centre de Recerca Automobilística. Els Estats Units van importar productes automobilístics per valor de 474.000 milions de dòlars el 2024, incloent-hi cotxes per valor de 220.000 milions. Mèxic, el Japó, Corea del Sud, el Canadà i Alemanya, tots ells aliats propers dels EUA, van ser els principals proveïdors.

Pel que fa a l'impacte en el sector automobilístic català, ni Seat ni Cupra exporten vehicles als Estats Units. Fa dues setmanes, el president de Seat i Cupra, Wayne Griffiths, va dir que la companyia manté l'objectiu de convertir-se en global i que si Cupra entra al mercat estatunidenc serà a través de fabricar els vehicles dins del país.

Al seu torn, la Comissió Europea ha apujat el to contra l'administració Donald Trump i la vicepresidenta de l'executiu comunitari Teresa Ribera ha avisat en un comunicat que, després d'analitzar amb "precisió" els nous aranzels dels Estats Units, respondrà en "conseqüència". Tot i això, manté la mà estesa a la Casa Banca fins a l'últim moment per evitar encara més escalada en la guerra comercial entre la Unió Europea i la potència estatunidenca.