Trump incendia el món amb la seva guerra aranzelària
La visió proteccionista del president dels EUA dinamita les relacions comercials amb els seus vells socis

WashingtonEls Estats Units han estat durant anys l'àncora del lliure mercat, el punt del planeta des d'on s'ha accelerat la globalització. Ara, però, Donald Trump vol desentendre's de l'ordre econòmic a través d'un mur aranzelari. La taula d'aranzels que va exhibir dimecres el president és la culminació del seu rebuig del multilateralisme i l'equilibri d'aliances que fins ara requeia sobre les espatlles de Washington. Dinamitar les relacions comercials amb vells socis forma part de la cosmovisió del republicà, on només es respecten els forts. "Només els dèbils cauran", assegurava divendres Trump a Truth Social, mentre Wall Street continuava en caiguda lliure i batia un nou rècord en xifres negatives.
A parer del president, els únics països forts que mereixen respecte són els EUA, la Xina i Rússia. D'aquí també la seva eurofòbia rampant i els constants atacs a la UE: "Ens han tractat molt injustament". En l'agenda de Trump per capgirar l'ordre internacional actual cal també capgirar l'ordre econòmic. En el materialisme històric del filòsof alemany Karl Marx, per canviar la superestructura –tot el que és polític, ideològic i cultural– primer cal canviar l'estructura, és a dir, el que és material i econòmic. Trump no pot acabar de dinamitar el sistema multilateral per complet si no fa saltar pels aires també les relacions comercials que el fonamenten (una altra qüestió és que ho aconsegueixi). L'acostament de Washington a Moscou no només és polític, amb les concessions a Rússia sobre la guerra d'Ucraïna, sinó que també és comercial.
Mentre Trump anunciava els aranzels per a tots els països que considera que s'han aprofitat dels EUA, a Washington es vivia un nou capítol en el desgel entre els Estats Units i Rússia. Un emissari rus trepitjava territori estatunidenc per primer cop des que va esclatar la guerra d'Ucraïna i Vladímir Putin optava per no enviar-hi un diplomàtic, sinó un home de negocis: Kiril Dmítriev, director d'un fons d'inversió rus. Segons va explicar Dmítriev després de trobar-se amb Steve Witkoff (una de les veus cantants en les negociacions i vell amic de Trump) i altres membres del govern, les converses no només van ser sobre l'alto el foc, sinó sobre la possibilitat de restaurar les relacions comercials.
El mes passat Trump ja va ordenar als departaments d'Estat i del Tresor que fessin una llista de les sancions que pesen sobre Rússia, amb la finalitat d'avaluar-les i decidir si les aixeca. El comunicat que va enviar la Casa Blanca després que acabés la trucada entre Trump i Putin concloïa de la següent manera: "Els dos líders van coincidir que un futur amb una relació bilateral millorada entre els Estats Units i Rússia té un gran potencial. Això inclou acords econòmics enormes i estabilitat geopolítica un cop s'hagi assolit la pau".
L'incendi aranzelari provocat per Trump ja té impacte en la geopolítica d'altres nacions. L'Àsia, la Xina, el Japó i Corea del Sud han superat les seves diferències històriques i s'han ajuntat per fer front al nou escenari comercial, segons informaven mitjans xinesos. El president dels EUA preveu imposar uns aranzels de quasi el 65% a la Xina (si se suma el 34% que ha anunciat més el 20% que ja s'està aplicant), així com un 24% per al Japó i un 25% per a Corea del Sud.
Refredar la relació amb la UE
A la Unió Europea s'han reprès les converses amb Washington després que Trump encengués la metxa: una videotrucada de dues hores entre el comissari europeu de Comerç, Maros Sefcovic, i el secretari de Comerç, Howard Lutnick. La conclusió, segons el punt de vista de Brussel·les, és que "els aranzels nord-americans són perjudicials i injustificats". "La relació comercial necessita un nou enfocament. La UE està compromesa amb unes negociacions significatives, però també està preparada per defensar els nostres interessos", van informar des del bloc comunitari. Paral·lelament, cada cop es fa més evident als Vint-i-set la necessitat d'expandir altres aliances davant el refredament amb Washington. Com és el cas del Mercosur. "És el moment d'avançar en els acords amb Mercosur, Mèxic i avançar decididament a les negociacions amb l'Índia i altres socis clau", escrivia a X el president del Consell Europeu, António Costa, mentre els detractors ara es mantenen callats.
Trump està fent saltar pels aires l'ordre internacional i econòmic com s'ha conegut fins ara perquè entén la geopolítica actual des del prisma del segle XIX. El magnat ha citat en reiterades ocasions l'expresident William McKinley, que va governar el país entre el 1897 i el 1901, com una de les referències en qüestions comercials i de govern. El dirigent republicà també és recordat per haver aplicat una política proteccionista molt dura al país durant els seus dos mandats. Ja durant la campanya, Trump defensava els aranzels com la manera de solucionar tots els problemes que, segons ell, afecten una nació que s'acosta al col·lapse econòmic. Per això dijous va comparar la caiguda de les borses amb la reacció d'un pacient crític que ara s'està recuperant d'una intervenció.
“Els llocs de treball i les fàbriques tornaran al nostre país amb força, i ja ho esteu veient”, va dir Trump dimecres mentre anunciava el mur aranzelari. A qualsevol empresa o país que es queixi, li va dir: “Si voleu que la vostra taxa aranzelària sigui zero, aleshores construïu el vostre producte aquí mateix, als Estats Units”. El principi és senzill dins de la visió del president, però les conseqüències immediates seran un efecte inflacionista que impactarà de ple en la classe treballadora estatunidenca que Trump assegura voler protegir tant.
De fet, els mateixos aranzels també li poden causar una revolta interna dins del seu partit. Al Congrés, on la majoria republicana semblava estar completament plegada al president, un grup de senadors republicans s'han ajuntat amb els demòcrates per impulsar una moció per treure-li els poders per dictar les polítiques aranzelàries. Així i tot, es tracta d'un gest simbòlic perquè el president de la Cambra de Representants, Mike Johnson, ja ha dit que no ho portarà a votació.
El president de la Reserva Federal, Jerome H. Powell, advertia aquest divendres que els aranzels podrien provocar una inflació encara més alta i un creixement més lent del que s’esperava inicialment. El to del portaveu de la Fed era pessimista: “Tot i que la incertesa continua sent elevada, ara comença a quedar clar que els augments aranzelaris seran significativament més grans del que s’esperava. És probable que passi el mateix amb els efectes econòmics, que inclouran una inflació més alta i un creixement més lent”.
Manifestacions contra Trump
Als carrers del país el malestar contra les polítiques de Trump –que està de cap de setmana llarg a Miami jugant a golf– també es feia sentir. Arreu dels 50 estats i del districte de Colúmbia milers de persones es van concentrar sota el lema Hands Off (Mans fora) contra les retallades massives en l’administració i les polítiques de la por contra les persones migrants i LGTBIQ+. A Washington el punt de trobada va ser el Monument de Washington, l'obelisc immens que s'alça al mig del National Mall. Allà l'organització esperava l'assistència d'unes 20.000 persones. Els cartells demanant la deportació de Musk i advertint com el feixisme s'està estenent pel país eren la tònica general.
Les converses que se sentien als cercles de gent anaven des de l'indult als assaltants al Capitoli fins als aranzels que Trump va anunciar dimecres. "Està destruint l'economia del país i espero que això faci que molts dels seus votants canviïn d'opinió sobre ell. El que ha fet és simplement estúpid", explicava a l'ARA Will Richardson, un jove de 33 anys que va sortir a manifestar-se amb la bandera de la seva àvia. "Crec que és important que reclamem la bandera com un símbol de tots els estatunidencs i no només de Trump". Igual que Richardson, l'Olivia, una jove de 25 anys, també es mostrava preocupada per una possible recessió: "Estic convençuda que hi haurà una recessió; la qüestió és si serà més o important o menys".