Turquia i el Caucas, la porta del darrere per exportar a Rússia

BarcelonaEls països del Caucas i Turquia s'han convertit en la plataforma d'entrada a Rússia per als productes procedents d'Occident, i el comerç exterior català no n'és una excepció. Geòrgia, l'Azerbaidjan i Armènia, tres antigues repúbliques soviètiques, van registrar forts increments en el volum d'exportacions procedents del Principat el 2022, l'any en què va començar la invasió russa d'Ucraïna i es va aprovar el gruix de sancions econòmiques contra Moscou.

La realitat és que molts sectors de l'economia no tenen prohibides les relacions amb Rússia. De fet, les sancions imposades pels estats de l'OTAN i altres aliats han anat més dirigides a impedir a les companyies russes i al govern del president Vladímir Putin que puguin interaccionar amb normalitat amb la resta del món o, com a mínim, amb la majoria d'economies desenvolupades. Això explica, per exemple, la marxa del país de multinacionals de pagaments, com ara Visa, MasterCard o PayPal, així com la desconnexió de Rússia del sistema internacional de transferències Swift, que impedeix als bancs occidentals rebre o enviar diners a entitats financeres russes.

No obstant això, la majoria d'empreses europees han optat per tallar relacions directes amb Rússia per diverses raons. En el cas de les indústries directament afectades per les sancions, per motius evidents. Però fins i tot les que operen en altres sectors que en teoria no tenen restriccions per vendre a Rússia estan optant per no vendre-hi, sigui per por a futures sancions, per evitar costos creixents –com haver d'utilitzar nous sistemes de pagaments alternatius al Swift o cobrar factures a través de tercers països– o per salvaguardar la reputació de les seves marques davant del risc de ser assenyalades per fer negoci amb un país que ha envaït unilateralment els seus veïns i fa un any i mig que ataca la població civil ucraïnesa.

Ara bé, la caiguda del comerç amb Rússia es va veure compensada al llarg de l'any passat sobretot per l'increment de les exportacions europees a tercers països amb governs pròxims a Putin, però que mantenen una posició més neutral o, com a mínim, més allunyada del Kremlin que alguns dels seus altres aliats tradicionals, com ara Bielorússia. "Veiem una caiguda enorme dels fluxos comercials de la UE a Rússia i increments inusuals del comerç amb tercers països, especialment els que són a prop de Rússia", va declarar al Financial Times David O'Sullivan, representant especial de la UE per a la implementació de sancions, ja al mes de febrer d'enguany.

Els països que han vist com es disparava el comerç són sobretot estats que es van independitzar a inicis dels anys 90 amb el col·lapse de la Unió Soviètica. Aquest és el cas dels tres països del Caucas –l'Azerbaidjan, Armènia i Geòrgia– i dels països de l'Àsia central: el Kazakhstan, l'Uzbekistan, el Turkmenistan, el Kirguizistan i el Tadjikistan. L'altre gran beneficiat és Turquia, on el govern del president Recep Tayyip Erdogan ha aprofitat el conflicte a Ucraïna per jugar el paper de potència regional i de mediador entre Moscou i Kíiv, especialment per al comerç de cereals al mar Negre.

Segons el Banc Europeu de Reconstrucció i Desenvolupament, les exportacions de la UE cap a Armènia el juliol del 2022 eren un 70% superiors a la mitjana registrada entre el 2017 i el 2019, mentre que en el cas de Geòrgia l'increment era del 22% o en el del Kazakhstan, del 25%. Unes xifres que demostren que aquests països actuen de plataforma d'entrada de béns europeus a Rússia.

Catalunya opta pel Caucas i Turquia

"Amb Rússia no hi comerciem, però si arriba una comanda d'un distribuïdor de Turquia, no es pot saber on revendrà el producte", explica un destacat empresari català del sector de l'alimentació. Aquesta dinàmica de més vendes a economies pròximes geogràficament o políticament o amb règims directament sota l'òrbita de Rússia fa mesos que està en marxa també a Catalunya i les dades del 2022 ho demostren.

Concretament, les exportacions catalanes a Turquia van augmentar un 24,3%, fins als 1.978 milions d'euros, entre el 2021 i el 2022, un increment similar al de les vendes del Principat a l'Azerbaidjan, on van créixer un 26,9%, segons dades de l'Institut Espanyol de Comerç Exterior (ICEX). Tanmateix, el fet que l'economia àzeri sigui molt més petita que la turca i que estigui menys integrada amb la UE fa que el volum de les exportacions fos molt inferior, de 16,9 milions.

Els altres dos estats caucàsics –que igual que l'Azerbaidjan havien format part de la Unió Soviètica– són Armènia i Geòrgia, tots dos amb governs pròxims al Kremlin. En els dos casos les exportacions catalanes s'hi han disparat, tot i que també es partia de volums petits d'intercanvis comercials: a Armènia la pujada va ser del 138,6%, fins als 24,3 milions, i a Geòrgia del 65,5%, fins als 32 milions.

En canvi, el comerç català amb l'Àsia central no s'ha beneficiat per la situació de Rússia. La venda de productes catalans al Kazakhstan va augmentar un 6,4% entre el 2021 i el 2022, però en els casos de l'Uzbekistan i el Turkmenistan va disminuir un 12% i un 44%, respectivament.