Turquia, Mèxic... i Espanya: la cara i la creu de l'estratègia de creixement del BBVA

BarcelonaMèxic, Espanya i Turquia són, per aquest ordre, els tres mercats principals del BBVA. Els segueixen diversos països de l'Amèrica del Sud. Aquesta diversificació permet al BBVA evitar la dependència del mercat espanyol, però alhora el transforma en un banc amb un gruix molt elevat del seu negoci en economies emergents que, a ulls dels inversors, tenen un risc més alt.

Segons dades de la mateixa entitat, en els sis primers mesos d'aquest any, Espanya només representava el 26% del marge brut del BBVA. El marge brut és la diferència entre els ingressos de l'entitat i els costos de producció directes.

Era el segon país en importància, superat amb escreix per Mèxic, amb un 44%, i seguit de Turquia, amb un 11%. El conjunt de països sud-americans, entre els quals destaquen Colòmbia, el Perú i l'Argentina, van aportar-hi un 15%. És a dir, el 59% del marge brut del banc d'origen basc correspon a països llatinoamericans i, com a mínim, el 70% a economies emergents. Això és una qüestió que impacta directament en el banc quan ha de buscar finançament als mercats de deute: "Quan el BBVA emet un bo, el risc més gran és a Mèxic i Turquia, i això fa que els analistes el col·loquin dintre del grup d'emissions de països emergents, i li surti més car", explica Xavier Brun, codirector acadèmic del màster en finances i banca de la UPF-BSM i responsable de valors a la gestora de fons Trea AM.

"No és una companyia únicament espanyola, és de Mèxic i Turquia", apunta. Una ampliació de la seva activitat a Espanya per la via de l'adquisició del Sabadell permetria al banc ampliar el pes del mercat espanyol –que es considera més estable perquè és una economia avançada membre del mercat comú europeu– i reduir el risc de la companyia a ulls dels inversors.

Mèxic: una mina d'or a la baixa

Els riscos principals del BBVA a Mèxic tenen a veure, sobretot, amb la reducció dels tipus d'interès al país, un fenomen que també passa a Europa o als Estats Units. L'activitat econòmica al país llatinoamericà s'ha anat alentint en l'últim any i el creixement del producte interior brut (PIB, l'indicador que mesura la mida d'una economia) va ser només del 0,2% entre l'abril i el juny, i es va situar 2,1 punts per sota dels nivells del mateix trimestre del 2023, xifres positives però lluny dels nivells habituals en economies emergents.

Davant d'aquesta situació, el banc central mexicà va aprovar el mes passat una retallada d'un quart de punt dels tipus d'interès, fins al 10,75%, que s'afegeix a la que ja havia aprovat al mes de març.

L'activitat dels bancs a Mèxic és diferent a la dels països europeus. D'una banda, la borsa mexicana té empreses molt grans, per la qual cosa la banca té clients molt potents, però alhora "la classe mitjana no és tan gran ni té tanta capacitat d'endeutament" a Mèxic com a Espanya, comenta Brun. El fet que els tipus siguin molt més elevats que a Europa dificulta l'accés al crèdit a les famílies i les empreses. Tot això fa que el mercat hipotecari tingui un pes menor i que l'activitat es concentri en dipòsits i en microcrèdits, per exemple, per fer front inversions petites o per comprar béns de consum com ara electrodomèstics, explica Brun. "És un mercat més fragmentat", diu.

Turquia: hiperinflació

Mentre que la situació a Mèxic és d'alentiment econòmic, Turquia presenta riscos d'un altre tipus: la inflació, i l'impacte que té en el tipus de canvi entre la lira, la moneda turca i l'euro. Perquè el lector es faci una idea de la magnitud dels increments de preus a Turquia, es pot comparar amb Espanya: al juliol, la taxa anual d'inflació a l'Estat va ser del 2,8%, una xifra que supera en vuit dècimes l'objectiu a mitjà termini del Banc Central Europeu. A Turquia el creixement dels preus de consum en un any va ser del 61,7%. Davant d'aquesta situació, des del juny del 2023 fins a l'actualitat, el banc central turc ha apujat els tipus d'interès del 8,5% fins al 50%.

Aquestes dades situen Turquia com una de les poques economies del món (i certament l'única a Europa) que pateix el que s'anomena hiperinflació; els preus hi creixen de manera tan ràpida que dilueixen el valor dels diners fins al punt que els ciutadans ja no consideren la moneda del país com un mitjà vàlid per a l'estalvi. Així doncs, busquen fonts alternatives, com ara altres divises o invertir en tota mena d'actius. El BBVA i la resta de bancs fa anys que s'adapten a aquesta situació: el 2022 el banc d'origen biscaí va començar a aplicar un sistema de comptabilitat adaptat a la hiperinflació.

En aquest context, la construcció i el sector immobiliari juguen un paper essencial en l'economia turca, perquè molts ciutadans veuen la inversió en el totxo com una manera de protegir els seus estalvis de la hiperinflació. Potser per això al maig el preu de l'habitatge a Turquia s'havia disparat de mitjana un 42% anual, segons dades del banc central turc. Si s'ajusten els preus per l'elevada inflació que pateix el país, en realitat es tracta d'una davallada de preus del 19%. De fet, després d'anys de forts creixements, el mercat immobiliari turc presenta símptomes d'esgotament i els grans inversors del país prefereixen comprar en altres països propers, la qual cosa tampoc és una bona notícia per als bancs que operen al país.

A més, la hiperinflació ha ensorrat la lira, la qual cosa té un efecte negatiu per a les companyies estrangeres que operen al país, ja que els beneficis que hi fan valen menys quan els canvien a euros. De fet, la divisa turca val ara menys de 3 cèntims d'euro, mentre que el 2001 valia uns 1,6 euros.