BarcelonaJa és oficial. Després d'un cap de setmana frenètic de negociacions, UBS surt finalment al rescat del seu principal competidor, Credit Suisse, pel qual pagarà més de 3.250 milions de dòlars –uns 3.022 milions d'euros–, la qual cosa suposa gairebé la meitat del seu valor a borsa, segons han explicat les autoritats suïsses aquest diumenge. Alhora, asseguren que el banc central suís subministrarà liquiditat substancial al banc fusionat.
D'aquesta manera, UBS adquirirà el seu competidor directe a preu de saldo: pagarà 0,76 francs suïssos per acció, quan Credit Suisse va tancar a les borses divendres a un preu d'1,86 francs suïssos l'acció i un valor de mercat total d'uns 7.500 milions d'euros. Amb tot, aquest acord és millor que la primera oferta que havia fet UBS, en què oferia 0,25 francs suïssos per acció i un total de 1.000 milions d'euros.
El govern suís ha pressionat durant tot el cap de setmana per segellar l'operació, i ha assegurat durant la seva intervenció aquest diumenge a Berna que l'acord és una solució per assegurar l'estabilitat financera i protegir l'economia suïssa en una situació excepcional. L'administració volia tancar l'operació abans de l'obertura dels mercats aquest dilluns per evitar un nou càstig dels inversors.
Rescat 'in extremis'
El president de la Confederació Helvètica, Alain Berset, ha informat que el govern ha decidit, davant la situació d'inestabilitat i la falta de confiança en l'entitat, "donar suport a la compra de Credit Suisse per part d'UBS", ha apuntat Berset en roda de premsa des del Palau Federal de Berna. "La situació és coneguda, Credit Suisse és un dels 30 bancs sistèmics a escala mundial. És un dels dos principals bancs del país. Per tant, no només és decisiu per a Suïssa, per a les nostres empreses, per als clients privats i per als seus mateixos empleats, sinó també per a l'estabilitat de tot el sistema financer", ha afegit Berset.
El dirigent suís s'ha referit a les "importants turbulències" que han patit els mercats financers els últims dies. "Aquestes turbulències van desestabilitzar els bancs més fràgils i aquest va ser el cas de Credit Suisse. Malgrat la bona capitalització, Credit Suisse ha perdut la confiança dels bancs", ha explicat.
En conseqüència, "davant d'aquesta pèrdua de confiança, assegurar el subministrament de liquiditat a un banc és una de les mesures que cal prendre com a màxima prioritat". Per això el govern va aprovar dijous a la nit 50.000 milions de francs suïssos en liquiditat immediata per a Credit Suisse, cosa que ja es va explicar en aquell moment, però ara Berset ha anunciat que el total de garanties puja a 100.000 milions de francs suïssos. De fet, ha reconegut que divendres el govern ja va arribar a la conclusió que "no es podia restablir la confiança necessària i que era imprescindible una solució ràpida que garantís l'estabilitat". Alhora, el govern també ofereix una garantia de pèrdues de fins a 9.000 milions de francs, uns 9.100 milions d'euros, però només després que UBS hagi suportat els primers 5.000 milions de francs de pèrdues en determinades carteres d'actius.
La negociació no ha estat fàcil, però finalment s'ha aconseguit l'objectiu de les autoritats d'arribar a un acord durant el diumenge, abans que obrin els mercats. Amb tot, el president d'UBS, Colm Kellenher, ha volgut aclarir que el traspàs no serà immediat i que encara s'haurà de passar per "un període d'incertesa d'unes setmanes" fins a completar l'operació. "Seran setmanes difícils per als empleats. Intentarem que aquest període d'incertesa sigui tan curt com sigui possible", ha assegurat Kellenher.
Fi de la setmana negra
La setmana negra de la banca sembla que es comença a difuminar amb aquesta operació. Tot va començar quan el Silicon Valley Bank (SVB), el vintè banc dels Estats Units, i dues entitats petites del mateix país van fer fallida la setmana passada. Per evitar el contagi, les autoritats dels EUA van intervenir els bancs i van garantir la totalitat dels dipòsits dels clients. L’endemà la situació es donava per controlada, però persistia la manca de confiança.
El pànic amb Credit Suisse arribava després dels temors a un contagi pels problemes de l'SVB. Tot va començar per unes declaracions inoportunes d’Ammar al-Khudairy, president del Banc Nacional Saudí, que és el principal accionista de Credit Suisse. El financer va dir que no farien noves injeccions de diners a Credit Suisse, cosa que va ensorrar el banc, la resta del sector a escala europea i els mercats a tot el món. Aquestes turbulències no van evitar que el BCE acordés una nova pujada dels tipus d’interès de 0,5 punts percentuals, de manera que els tipus bàsics a la zona euro se situaran en el 3,5%. Ara queda per veure què farà la Fed aquesta setmana.
Lagarde celebra l'absorció de Credit Suisse per part d'UBS
Les reaccions no s'han fet esperar. El Banc Central Europeu (BCE) ha rebut amb entusiasme la notícia i, des de la institució que lidera Christine Lagarde, s'espera que aquesta fusió sigui el punt final a la tempesta financera de l'última setmana. “Dono la benvinguda a l'acció ràpida i a les decisions preses per les autoritats suïsses. Són fonamentals per restaurar les condicions ordenades del mercat i garantir l'estabilitat financera”, ha afirmat Lagarde a través d'un comunicat.
"El sector bancari de la zona euro és resistent, fort en capital i liquiditat. [Passi el que passi dilluns als mercats] Les nostres polítiques estan completament equipades per oferir suport de liquiditat al sistema financer de la zona de l'euro si és necessari i per preservar la transmissió fluida de la política monetària”, ha dit.
![Detall de la seu del banc Credit Suisse a la ciutat de Zuric.](data:image/svg+xml,%3Csvg xmlns="http://www.w3.org/2000/svg" viewBox="0 0 16 9"%3E%3C/svg%3E)
