La UE aprofita la crisi política de França per tancar un acord històric amb el Mercosur

BarcelonaL'acord comercial de la Unió Europea amb el Mercosur (que comprèn l'Argentina, el Brasil, l'Uruguai, el Paraguai i Bolívia) estava congelat des del 2019. Ha costat 25 anys de negociacions, però finalment l'han tancat aquest divendres en plena crisi política de França, que és l'estat membre que més s'hi ha oposat. Es tracta del pacte de lliure comerç més gran que ha firmat el bloc comunitari, un pacte que crearà un mercat conjunt de més de 780 milions de persones i que es calcula que estalviarà uns 4.000 milions d'aranzels als europeus. "La fita d'avui és realment històrica", ha dit la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, en la roda de premsa de la cimera de Montevideo, en què s'ha rubricat l'acord.

L'entesa s'ha ratificat malgrat l'oposició frontal del segon estat membre més gran i influent del club europeu: França. "El projecte entre la UE i el Mercosur és inacceptable tal com està ara mateix", va dir l'Elisi aquest dijous en un comunicat. Fins i tot el mateix president francès, Emmanuel Macron, va trucar a la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, per evitar que acabi firmant el pacte.

Tanmateix, la conservadora alemanya ha tirat pel dret i li ha recordat que el 2019 tots els estats membres ja van donar el vistiplau per tancar un acord, si bé finalment no es va ratificar per unes condicions mediambientals extres que van imposar a última hora França, Irlanda, Àustria i els Països Baixos. Per això Von der Leyen defensa que, una vegada té la llum verda dels països, és competència de Brussel·les negociar i ratificar l'entesa comercial.

França ha posat traves a l'acord durant anys al·legant diversos motius. En primer lloc, París reclamava més compromisos contra la desforestació i amb el compliment dels acords de la lluita contra el canvi climàtic, i no es fiaven del president brasiler d'aleshores, Jair Bolsonaro. Més endavant, però, les crítiques franceses sobretot han arribat des del sector primari, que consideren, per exemple, que obrir-se al mercat argentí de carn bovina els pot perjudicar.

Per aquest motiu, la debilitat en què es troba Macron ara mateix ha sigut clau perquè Von der Leyen es vegi en cor de ratificar un pacte tan important com aquest sense el vistiplau de París. Ara bé, no ha sigut l'únic factor que ha facilitat que l'entesa finalment s'hagi tancat aquest divendres. També hi ha influït la voluntat de la UE de diversificar els aliats davant del retorn de Donald Trump, que ha amenaçat amb iniciar una nova guerra comercial amb la UE, i el fet que la Xina cada vegada guanyi més mercat als països del Mercosur.

Tot i això, Von der Leyen assegura que ha "escoltat" les reivindicacions de França i, especialment, les del "sector de la pagesia". "L'acord està centrat en la justícia i el benefici mutu", ha defensat la presidenta de la Comissió Europea. En aquest sentit, la líder de Brussel·les ha assegurat que l'economia europea es beneficiarà del pacte i, entre d'altres, incrementarà substancialment les exportacions.

En la mateixa línia, la cap de l'executiu comunitari ha destacat que la UE tindrà accés a la compra de matèries primeres que li falten, especialment els minerals crítics que són clau per a les empreses tecnològiques. D'aquesta manera, el bloc europeu pretén reduir la seva dependència respecte a la Xina, que està guanyant molta influència als països del Mercosur, i de potenciar la seva indústria.

La presidenta de la Comissió Europea també ha afirmat que l'acord pretén potenciar el desplegament de les energies renovables als països del Mercosur i compta amb diferents compromisos mediambientals i socials, com el de mitigar la desforestació dels boscos o, per exemple, respectar els drets laborals dels treballadors. De fet, Von der Leyen ha dit que la rúbrica de l'acord "era una necessitat política" i envia un "missatge molt clar al món". "En un món cada vegada més confrontat, hem demostrat que les democràcies ens podem fer costat les unes a les altres", ha afirmat la conservadora alemanya.

En la mateixa línia, el president de l'Uruguai, Luis Lacalle Pou, ha destacat que "no és només un intercanvi comercial" i que és "important" per als països del Mercosur que Europa els "obri" la porta. "Tinc fills de vint anys i no es podien creure que fes 25 anys que estàvem negociant l'acord. Avui tornaré a casa una mica més tranquil", ha dit Lacalle Pou, que ha fet de portaveu de la resta de dirigents que han participat en la cimera, com l'argentí d'extrema dreta Javier Milei i el brasiler socialdemòcrata Lula da Silva.

Alemanya i Espanya celebren l'acord

A contracorrent de França, però, han remat a favor de l'acord països com Alemanya, que hi té interessos comercials, i que pretén potenciar les seves exportacions a la regió sud-americana. En el mateix bàndol que l'alemany hi ha Espanya, que ha pressionat, i molt, perquè la Comissió Europea rubriqués l'acord d'una vegada per totes. A banda dels aspectes econòmics, el govern espanyol sempre ha reivindicat els vincles històrics i culturals entre l'Amèrica del Sud i Espanya, així com amb tota la Unió Europea.

De fet, la Moncloa ja va intentar tancar l'acord durant la seva presidència del Consell de la UE, que va ostentar durant el segon semestre de l'any passat. I aquest divendres l'ha celebrat com una gran victòria per a Espanya i per al club comunitari. "És la fita més important de la política exterior d'Espanya i de la Unió dels últims anys", ha dit el ministre d'Economia espanyol, Carlos Cuerpo, en un missatge a les xarxes socials.