La venda a estrangers i les inversions impulsen la demanda

PalmaL’increment de l’activitat dins el sector de la compravenda immobiliària no significa una millora substancial a l’accés a l’habitatge per part dels ciutadans de les Illes, ja que aquesta evolució positiva ve marcada per altres factors, com la compra dels estrangers o les inversions en propietats immobiliàries per destinar al lloguer residencial o turístic.

De fet, un de cada tres habitatges que es ven a les Illes correspon a compres efectuades per estrangers, un 34,9%, segons dades del Ministeri de Foment de 2017. Aquesta quota de mercat per part dels compradors internacionals s’ha incrementat de maner notable els darrers deu anys, ja que el 2007 només era d’un 21,9%. Així mateix es duplica el percentatge de compradors estrangers a tot l’Estat, ja que la mitjana és d’un 16,8%.

Des del sector immobiliari es reconeix que el mercat ha estat pràcticament aturat entre el 2009 i el 2015. “Només es venien els immobles estrella, els d’immillorable situació i relació qualitat/preu interessant”, explica Natalia Bueno, propietària d’una immobiliària situada a Binissalem.

“A partir d’aquest any, sobretot els inversors que han vist com els seus doblers al banc no rendeixen gens, han començat a comprar habitatges per destinar-los al mercat de lloguer, ja que la inversió els rendeix un mínim d’un 4% net anual”, explica Bueno.

La falta de finançament per a la compra de pisos i cases impedeix a gran part de la classe mitjana accedir a l’habitatge, ja que els bancs ofereixen actualment només fins a un 80% del preu de la propietat, per la qual cosa els compradors han de tenir estalviat aquest 20% més un 10% més per les despeses.

Creixement heterogeni

A més, la recuperació de l’activitat no ha estat homogènia. La forta crisi patida pel sector ha repercutit més en la construcció de pisos i apartaments destinats a un segment de poder adquisitiu més baix. Mentre que les promocions de luxe es tornen a projectar a bona part del territori, l’oferta d’habitatges més econòmics és escassa.

Des del Col·legi d’Arquitectes, però, s’indica que l’evolució del pressupost per habitatge al llarg del temps és difícil de determinar, “ja que les dades són difícils d’homogeneïtzar, tenint en compte les possibles divergències en la qualitat de la construcció, els canvis normatius, els costos dels materials i altres paràmetres que afecten les quanties”. En aquests moments, un venedor a les Illes està una mitjana de nou mesos per vendre el seu habitatge, mentre que la mitjana de l’Estat és de 7,8 mesos.

El mateix sector immobiliari explica que hi ha diversos mercats amb comportaments diferents, cosa que fa complicat realitzar una radiografia de la situació de l’oferta i la demanda.

“En aquests moments, nosaltres veim dos mercats clarament diferenciats”, explica el director comercial de Mundo Pisos a les Balears, Cosme Herrera.

“El mercat d’habitatges fins a 200.000 euros està molt actiu, ja que hi ha demanda tant de persones que volen accedir al seu primer pis com de les que volen comprar per invertir, perquè el preu de lloguer està molt alt i un immoble permet obtenir una major rendibilitat que la que s’obté amb els doblers en el banc”, comenta Herrera. L’altre mercat en el qual treballa aquesta entitat és el format per propietats d’entre 200.000 i 500.000 euros, que consideren una mica més estancat. Es tracta de pisos de major grandària o ubicats en zones més atractives, com Santa Catalina, Son Armadans, el passeig Marítim i el Molinar, molt demanats pels estrangers. Herrera destaca que moltes d’aquestes propietats es posen a la venda durant l’hivern i si no es venen, a partir d’abril o maig es tornen a oferir com a allotjaments turístics.