Sector primari

El vi demostra que l’agricultura verda pot retre més que la convencional

Les Balears arribaran al 25% de superfície ecològica cultivada en tres anys, el mínim que la UE marca per a 2030. Pagesos i ramaders s’organitzen per assolir-ho i seduir el consumidor

Camps de vinya ecològica a Mallorca
15/10/2023
3 min

PalmaSi hi ha un producte ecològic de les Balears que és un cas d’èxit, un exemple d’agricultura verda amb números verds, és el vi. Les dades són clares: el 2021 aquesta modalitat de conreu de vi era la més productiva del sector, amb 10,9 milions d’euros de beneficis. I any rere any ha crescut l’extensió de terra destinada a vinya ecològica, de manera que el 2022 ja ha arribat al 50% de la superfície de vinya sembrada a les Illes. És el cultiu ecològic que representa aquest percentatge respecte del total.

El vi ecològic ja no és cosa de quatre hippies amb porqueres. Grans cellers com José Luís Ferrer, que elabora vins com el de Franja Roja, enguany ja ha certificat totes les vinyes com a ecològiques. El seu responsable, Josep Lluís Roses, president de la Denominació d’Origen (DO) Binissalem, ho té clar: “hi creim”, afirma. Roses està convençut que a curt termini és més car optar per l’agricultura ecològica, però no en el mitjà i llarg termini.

I això que els principis no foren fàcils. Andreu Oliver, l’enòleg de Can Majoral, recorda que “fa trenta anys a la gent li importava un rave si era eco o no i ara molts de distribuïdors de fora et diuen que, si no ho ets, no et compren el producte. Ha canviat la mentalitat”.

Tant Roses com Oliver coincideixen que el vi funciona tan bé perquè, ben igual que amb l’oli –un altre producte a l’alça–, es tracta de productes transformats, d’alta qualitat, amb modalitats autòctones i amb molta sortida, tant dins les Balears com fora de Mallorca.

Serà ecològic o no serà

El vi pot ser que sigui el producte més cridaner, però el cert és que la superfície dedicada al conreu ecològic creix cada any. L’Associació de Producció Agrària Ecològica de Mallorca (Apaema) calcula que les Balears arribaran al 25% de superfície ecològica cultivada, el mínim que marca la Unió Europea per a 2030, en els tres anys vinents. El president d’Apaema, Miquel Coll, és contundent: “L’agricultura ecològica és la més professionalitzada actualment i amb més opcions de rendibilitat, sobretot pel fet que som una illa i només podem competir per qualitat no per quantitat”.

Segons el productor d’oli ecològic, és evident que els números són importants, però també cal plantejar una qüestió essencial, la de si pagam el preu just pels aliments que menjam i de si som conscients de la qualitat del producte que ens posam a la boca. En la mateixa línia es manifesta Xisco Llompart, ramader, membre d’Apaema i de la Cooperativa Pagesos Ecològics de Mallorca.“Els nostres pares dedicaven un 60% del seu pressupost a l’alimentació, i avui en dia és només el 30%. La gent compra entreteniment alimentari i prefereix pagar dos euros per una cervesa que per un enciam ecològic, sense tenir en compte el que ens ficam al cos”. Ambdós productors pensen que falta formació bàsica en nutrició des de les escoles, però també és necessari facilitar l’accés del producte ecològic al consumidor. “És una de les dificultats que tenim, moltes vegades al consumidor li resulta difícil trobar els nostres productes ”, afirma un d’ells.

Per resoldre això, el més important és fer feina junts: des d’organitzacions com Apaema, que impulsa iniciatives que no poden assumir-se individualment, com l’obrador per donar sortida a l’excedent, que ja compta amb seixanta referències diferents; la coordinació de la producció d’hortolans per servir a supermercats i escoletes o el grup de Me ecològic de Mallorca.

Però les administracions també s’hi han de comprometre. “No basta fer lleis, s’ha de traslladar a ajuts per a tots i prioritzar aquest model d’agricultura, que és el que demana Europa i cada vegada més consumidors”. És important actuar en el dia a dia, treballant, per exemple, per garantir compromisos de compra del sector hoteler o de la restauració. A banda de complir amb el que marca la llei quant a percentatge de consum de producte local, també hi ha d’haver iniciatives que enforteixin el sector primari, perquè si el pagès té una perspectiva de venda de cinc anys, pot invertir, professionalitzar i reforçar la seva estructura”.

stats