Victòria de Grifols al Parlament Europeu: llum verda per pagar els donants de plasma
L'Eurocambra autoritza sufragar les despeses dels voluntaris, però es vol assegurar que no hi guanyen diners
Brussel·lesVotació clau al Parlament Europeu per a Grifols. L'Eurocambra ha ratificat aquest dimarts per una majoria aclaparadora (483 vots a favor, 52 en contra i 89 abstencions) la seva voluntat que les farmacèutiques puguin compensar econòmicament els donants de sang i dels seus diferents components sanguinis, com el plasma. Això sí, sense que els voluntaris hi puguin sortir guanyant. "Aniria totalment en contra de la tradició bioètica europea", resumeix una font parlamentària a l'ARA.
Amb aquesta intenció, els eurodiputats han mantingut en el text legislatiu els conceptes de neutralitat financera, que deixa clar que el voluntari no pot cobrar més del total de despeses que ha d'afrontar per la donació, i de despeses quantificables, que obliga els estats membres, a l'hora de transposar la normativa, a estandarditzar per quins motius i quants diners es poden rebre com a compensació. Aquests dos conceptes, que s'han votat de forma separada al global de la llei, han sigut el principal motiu de discussió al Parlament Europeu, fins al punt que el grup parlamentari del Partit Popular Europeu ha donat llibertat de vot als seus eurodiputats per les diferents sensibilitats que hi ha segons la nacionalitat. Finalment, però, la gran majoria de representants conservadors hi ha acabat votant a favor igualment.
Sigui com sigui, encara que la normativa no doni a Grifols la màniga ampla que voldria a l'hora de compensar els voluntaris, sí que li permetrà almenys sufragar-los les despeses. D'aquesta manera, la normativa beneficiarà de manera important el model de negoci de Grifols, que depèn del plasma, perquè és la base de la creació dels seus medicaments. La mateixa empresa declara a l'ARA que, malgrat que troba la llei "insuficient", "valora molt positivament" la inclusió de les compensacions en la legislació europea i considera que facilitarà l'extracció de plasma a Europa.
Negociacions amb els estats membres
La votació d'aquest dimarts, però, no és definitiva: l'Eurocambra encara haurà de negociar la normativa amb el Consell, que està format pels estats membres. Alemanya, Àustria, la República Txeca i Hongria, que són els únics estats que permeten l'extracció de plasma privada de la Unió Europea, i els que s'hi vulguin sumar intentaran aconseguir que la nova llei no posi en risc el seu model i, per tant, pressionaran per treure els conceptes neutralitat financera i despeses quantificables de la llei per donar més marge a les farmacèutiques a l'hora de calcular per quins motius i quina quantitat paguen als donants.
De moment, els estats membres encara no han acordat una posició comuna per començar a negociar la normativa amb el Parlament Europeu. Es preveu que durant el mes que ve arribin a un consens entre capitals i iniciïn ja oficialment les converses amb els eurodiputats, perquè haurien d'arribar a un acord definitiu no més tard del febrer o el març que ve per tal que es voti definitivament a l'Eurocambra a l'abril, abans que s'acabi la legislatura i es corri el risc que canviïn els europarlamentaris negociadors i els que han impulsat la iniciativa.
A partir d'aquí, els estats membres hauran d'escollir si apliquen una mena de tarifa plana i compensen sempre amb la mateixa quantitat per donació, si retornen els diners —amb un màxim— dels tiquets que presentin els donants en transport o dietes, o si beneficien els voluntaris amb incentius fiscals o reducció de l'horari laboral. També tindran marge per incloure algunes excepcions, com alguns casos en què la despesa del transport sigui molt elevada, o optar per una barreja entre les diferents opcions.
Grifols posa d'exemple el sistema privat d'Alemanya, Àustria, la República Txeca i Hongria i assegura que són els únics estats del bloc comunitari que "han aconseguit sòlids nivells d'autosuficiència" de plasma. També és veritat, però, que s'hi permeten remuneracions elevades en les quals sovint els voluntaris surten guanyant, cosa que fa que estrangers s'hi desplacin només per fer donacions. En aquest sentit, l'Eurocambra vol apostar per potenciar les campanyes de conscienciació i de donació de plasma, tal com es fa amb la sang, i acostar-se a l'autosuficiència. A hores d'ara, però, la UE importa el 40% del plasma que necessita, principalment dels Estats Units.
Grifols fa lobi a Brussel·les
Fa temps que empreses com Grifols i CSL (la líder mundial del sector) i la patronal Associació Terapèutica de Proteïnes de Plasma (PPTA, en les seves sigles en anglès) intenten influir en eurodiputats i diplomàtics dels estats membres. Segons ha pogut saber l'ARA, treballadors de la companyia catalana s'han reunit almenys dues vegades de manera individual amb eurodiputats i assistents parlamentaris del Comitè de Salut Pública de l'Eurocambra, mentre que CSL ho ha fet una vegada. "Grifols insta als responsables polítics a crear un marc legal que garanteixi unes condicions òptimes per les donacions de plasma a Europa", assenyalen fonts de l'empresa catalana a l'ARA.
Els dos gegants farmacèutics, tant el català com l'estatunidenc CSL, també s'hi han trobat almenys una vegada de manera conjunta a través de la patronal PPTA. "No han exercit cap mena de pressió desmesurada, és el procediment normal en aquests processos legislatius i sempre han sigut molt cordials. Ens reunim amb tothom, inclús si ja sabem que tenen una opinió oposada a la nostra", assegura una altra font parlamentària.
El Parlament Europeu ha donat el seu vistiplau definitiu (616 vots favorables, 9 en contra i sis abstencions) a estendre la creació d'etiquetes de denominacions d'origen (DO), com ja passa amb aliments típics de regions europees, a articles artesanals o industrials, com podrien ser l'espardenya catalana, la ceràmica de la Bisbal o, entre d'altres, la pell d'Igualada.
L'objectiu de la iniciativa és potenciar la venda i l'exportació d'aquests productes d'alt valor afegit i evitar que proliferin falses imitacions o que s'acabin important de països tercers. De fet, aquest segell ja existeix per protegir productes agroalimentaris, i diferents aliments produïts als Països Catalans l'han obtingut, com el formatge de Maó, la xufa de València, els fesols de Santa Pau, l'oli de l'Empordà o la pera de Lleida.