La vida al centre del poble: tanca una botiga i obre un bar

PalmaUn de cada deu comerços de petit i mitjà format que van desaparèixer durant la pandèmia a les Illes Balears ja no ha reobert. En canvi, la restauració, que encara té un 6% menys d’oferta que abans de la pandèmia de covid, és el segment que es recupera amb un dinamisme més gran. Aquestes xifres, a les quals s’uneixen altres indicadors municipals, confirmen un fet que les fonts del sector del petit comerç tenen molt clar: cada vegada que tanca un negoci tradicional, el seu substitut serà, amb tota probabilitat, un bar o un restaurant.

L’any 2019 hi havia 6.119 comerços donats d’alta sota l’epígraf de botiga ‘al detall’. El 2020 aquesta xifra va minvar de manera molt significativa fins als 5.367, i el 2021 només es va arribar als 5.340. Són dades comparatives elaborades per la Fundació Impulsa, que té ben identificat el procés de patiment que ha sofert el comerç tradicional i que ja venia d’enrere. “Al competidor que ja tenia el petit, que eren els grans centres comercials, s’hi ha anat afegint la compra online i, evidentment, ara mateix els que han quedat són els que realment poden resistir tots aquests fronts, units a una pandèmia que ha resultat molt dura”, explica el director tècnic d’Impulsa, Antoni Riera. De fet, el petit i mitjà comerç va perdre entre el 2009 i el 2019 un 14% del seu teixit. I si algú s’ha beneficiat d’aquest procés són els bars i restaurants, que durant el mateix període varen créixer més d’un 10%.

“A Felanitx han quedat molts comerços pel camí fa temps, però diria que ara els que hem aguantat ja ens trobam amb forces i enfocats. No se’n tanquen molts. Això sí, si algu es jubila, ho tenim clar, el proper que obri serà un bar”, explica Rafel Prohens, que té una floristeria al centre de la localitat i que voldria un dinamisme més gran del sector. “Evidentment, no és fàcil. Amb els grossos que s’han anat instal·lant a les zones exteriors dels pobles no hi podem competir per preu; per tant, nosaltres hem de defensar un altre producte. Més atenció personal, més especialització, i saber adaptar-nos als clients”, assegura. “Un dia em va venir un client amb una orquídia comprada a Lidl i em demanà que l’hi embolicàs. Com etquedes? Idò vaig pensar: jo l’hi embolicaré. Algun dia tornarà”, explica aquest empresari.

Preocupació al centre de Menorca

A Menorca, els tancaments de botigues s’ha accentuat els últims anys a tots els pobles, però la preocupació és més notòria al Migjorn i Ferreries. En el cas del primer, s’ha experimentat un tancament massiu de negocis que deixen el teixit comercial en residual. A Ferreries, des que la carretera general no travessa el municipi també hi ha minvat l’activitat comercial. L’excepció és es Mercadal, que aprofita l’ampla oferta gastronòmica i la seva ubicació estratègica per mantenir i fins i tot augmentar el nombre de comerços.

El problema que ha provocat la progressiva construcció de grans botigues als afores és la desertització de l’activitat comercial als centres. “A Manacor ja és més car el metre quadrat a la zona on hi ha grans superfícies que a determinats llocs de l’interior de la ciutat. Aquest fet és un bon reflex d’aquest procés”, confirma Antoni Riera. Àngela Carrió gestiona Ca ses Cusses, un comerç manacorí que precisament s’ha anticipat al problema. “Vàrem obrir un espai que no anomenam bar, perquè no ho és, però és un lloc on pots degustar les mescles de cafè que nosaltres elaboram des de fa quatre generacions. I funciona”, afirma. “És cert, hi ha gent que només vol anar a comprar amb el cotxe”, admet Carrió. “El que feim és intentar oferir el millor de nosaltres mateixos, un producte de qualitat. Una part de la població ho valora, i ens omple d’orgull”. Pel que fa a les restriccions al trànsit rodat, “no han llevat clients”, confirma l’empresària, que espera, a més, que en el futur un nucli amb menys cotxes els repercuteixi encara més positivament. Així ho creu també la regidora d’Economia, Turisme i Promoció, Maria Antònia Truyols, que considera que “la pacificació del trànsit és una bona mesura perquè permet gaudir més del centre, i això a la llarga serà bo per al comerç. Ara bé, no ens hem quedat aquí, vull recordar que hem estat els primers a oferir bons de compra, hem fet campanyes per reinvindicar que en realitat som com un centre comercial a cel obert, on pots trobar tot el que necessites, i a la vegada fer una passejada per la ciutat. Aquest és l’esperit que tenim, i pens que ara mateix Manacor està de moda”, sentencia.

El sector valora la lluita dels ajuntaments per dinamitzar els centres dels municipis. Això és així també en el cas d’Inca. “El batle s’ha implicat molt perquè veuen que som clau, però la dinàmica en la qual hem entrat no és fàcil, perquè els grossos no són al centre i això ho notam. I és així: qui no sap què fer després d’un canvi o de quedar sense feina, abans obre un bar que una botiga”, diu el president de la petita i mitjana empresa d’Inca, Miquel A. Mateu. Però també té clara la recepta. “No ens podem queixar tota l’estona. Cal especialitzar-se perquè ja no val qualsevol cosa. No podem fer res si anam a preu. El que no pot passar és que passegis pels centres, ja siguin d’Inca o de Palma mateix, i vegis en dissabte horabaixa molt de comerç tancat. Hem d’oferir el producte quan la gent té temps i passeja”, diu.

Fa dos mesos va tancar la darrera botiga tradicional de queviures a Campos. I és que els centres d’alguns pobles com Campos o Felanitx s’han vist afectats per diferents processos, no només per l’ obertura de grans superfícies al seu entorn. “També hi ha un procés de canvi d’hàbits i de modernització que els petits hem d’afrontar, i no tothom està disposat a fer-ho”, diu Guillem Ginard, propietari d’una floristeria. “Es fan cursos de formació a Campos i hi anam només nou empresaris, que som els que estam motivats. Hi hem de posar de la nostra part, l’Ajuntament no ho pot fer tot”, assegura. Els aparadors, les activitats complementàries, o modernitzar la distribució incorporant també la venda online són algunes de les estratègies que recomanen els experts, “però que costa aplicar, perquè d’una banda tens uns costos laborals molt alts i d’una altra en alguns casos falten ganes o capacitat de lluitar pel client”, diu Ginard.

On hi ha consens és en la necessitat de revertir aquesta tendència d’anar tancant botigues i obrint bars. Un comerç al centre d’un poble o una ciutat no només ven un producte. “Fa poble, cohesiona la ciutadania, que passeja per allà, es troba, i conversa. Això és un actiu que necessitam conservar perquè ens fa diferents i especials, i perquè és propi de la nostra societat”, assegura Antoni Riera. “Això és el que passa a Sóller; al centre hi ha molta vida, saps com a solleric que no t’ho pots perdre” diu Gràcia Andreo, presidenta dels comerciants del carrer la Lluna de la localitat. “Aquí sense el túnel no hi havia alternativa. Per tant, es va crear un hàbit i un teixit que és un tresor. Quan va acabar la primera fase de restriccions més dures pel covid 19 i es va poder obrir, la gent venia i et deia: “Ai, que be, no puc viure sense venir-vos a veure”. “Això és l’essència del comerç de Sóller, i n’estam molt agraïts”, conclou.

Sóller

La tradició de la compra de proximitat

Amb més de 20 comerços centenaris, Sóller és l’exemple d’un centre actiu on es combinen l’oci i les possibilitats d’adquirir productes de qualitat. “L’aïllament que vam viure abans que hi hagués el túnel ens va acostumar a comprar localment”, asseguren els comerciants.

Es Mercadal

Aprofitar l’oferta gastronòmica 

Mentre que al Migjorn la davallada d’activitat del petit comerç és preocupant, al Mercadal l’estratègia que ha funcionat és la d’aprofitar una oferta gastronòmica àmplia per intentar que els visitants i els residents puguin trobar de tot al poble.

Felanitx

Un centre amb menys activitat que fa anys 

A Felanitx, el centre ha patit certa pèrdua d’activitat en tots els sentits, però avui ja s’ha aturat. Els empresaris asseguren que si algun petit comerciant es jubila, el que possiblement ocuparà el seu espai serà un bar o una cafeteria, l’aposta més habitual.

Manacor

Campanyes i un centre més apte per passejar

Tot i la tendència cada vegada més accentuada d’anar a comprar amb el cotxe, Manacor reivindica que ‘està de moda’ amb campanyes de promoció, i amb un centre més adequat per a les persones gràcies a les mesures de reducció del trànsit rodat.

Campos

Ja no queda cap botiga de queviures tradicional 

Les botigues tradicionals de queviures són història. A final del 2021 va tancar Ca sa Barraca, el darrer negoci d’aquesta classe de la seva generació. El boom de les grans superfícies a la perifèria ha tingut conseqüències. Els que queden reivindiquen l’especialització.