PalmaXavi Nolla és el net d’Agustín, un immigrant andalús a Catalunya que va lluitar a la guerra civil espanyola amb el bàndol republicà. Com a record, Nolla, sommelier de professió, ha decidit homenatjar la figura del seu avantpassat amb uns vins que va presentar aquesta setmana a El Bandarra (Palma). Són set vins a partir de vinyes que descansen on un dia hi va haver guerra, sang i les petjades del seu padrí.
Com sorgeix la idea?
— Va sorgir de manera espontània. Va ser a partir d’un estudi que vaig fer amb historiadors i periodistes especialitzats per saber per on havia passat el meu avi, que va participar en la Guerra Civil. Sempre havia estat molt hermètic, no sabia llegir ni escriure i no va fer mai un diari. Vam fer un treball durant dos anys. El 2018, quan feia devers 80 anys de l’inici de la guerra, vaig proposar a la meva parella fer un viatge seguint el camí que havia fet el meu avi, com un homenatge. Allà, vam veure que moltes trinxeres i espais per on havia passat eren vinyes. Llavors, vam tornar a casa. Però l’endemà, com que continuava donant-li voltes al cap i recordant els moments d’emoció viscuts, vaig dir a la meva dona: “T’imagines que maco seria fer un vi d’aquella vinya que està carregada de memòria, històrica pel meu avi, per la batalla que s’hi va viure i perquè és una terra muda que vol parlar, i que continua mostrant senyals que allà hi va passar alguna cosa?”. Llavors ja va estar fet, la idea ja era massa gran.
I havia de ser només un vi.
— Sí, havia de ser un i s’havia de dir El vi de la Memòria, a Vilalba dels Arcs, la primera trinxera on va estar el meu avi, el 6 d’agost del 38. De contacte en contacte vaig localitzar el propietari de la vinya. Malauradament, la que volia jo la tenia aparaulada amb un celler. Jo només volia fer-ne 1.000 botelles i li vaig dir “no es notarà”, si me’n venia una part. Després de lluitar-ho, li vaig dir que li pagaria el triple del que li pagaven. Aquí ja va canviar d’idea i em va dir que sí. Vaig localitzar un celler on poder treballar i ho vam fer.
I d’aquí en va venir un altre.
— Mentre muntàvem la primera verema d’aquest vi, el pagès que m’havia ajudat em va dir d’anar a visitar una altra vinya en una altra trinxera per la qual havia passat l’avi. El pagès d’aquesta altra vinya ja em va dir que, si ho volia, hi podia fer un vi. Segurament l’altre li havia dit que pagava el triple! En un primer moment no ho tenia pensat, però el raïm era molt interessant. Se’m va acudir fer un vi diferent i poder replicar en un vi una de les poques històries que havia explicat el meu avi, que era veure baixar el riu Ebre tacat de vermell. Tenia raïm negre que podia vinificar en blanc, i fent-ho així quedava tacat de vermell; ni fet a posta.
Supòs que per arribar a set vins ja va ser estirar el fil.
— El viatge es va allargar. Se’m va acudir poder fer un trepat a la conca en una zona per on havia passat el meu avi. Tot va anar girant a una velocitat molt bèstia. El primer any vaig fer cinc vins. Llavors ja vaig haver de canviar el nom del projecte per Vins de la Memòria, i cada vi tindria un nom i una identitat. Quan va sortir el vi, en dos o tres mesos el vam vendre tot. Va tenir una acceptació brutal. A causa d’això, em van animar a acabar ‘el llibre’ i fer dos vins més. Un a Badalona, al mas on es va amagar la meva família durant la guerra, i a Argelers, al camp de concentració de França. L’anyada del 2019 vaig acabar fent set vins, que havien de sortir al mercat l’abril del 2020, però no.
Va arribar el confinament.
— El projecte en el segon any, parat totalment, sense clients i jo amb molt de vi.Va arribar el gran dubte. Matem el projecte i venem com podem el 2019 o continuem? I vam decidir continuar. És una mica bogeria. Realment, quan ho vaig proposar a la meva parella, em va dir que sí, però que no ens costés ni un duro. Però vam haver de vendre el cotxe per poder tirar endavant aquest projecte. Llavors vam proposar que a partir de la inversió aniríem venent el producte i així s’aniria retroalimentant. Però arriba el covid-19 i no va créixer gens. ICO, crèdits, etc. per poder fer sobreviure un projecte d’un any de vida. Bàsicament vam poder tirar endavant per l’ICO. Tinc l’esperança que quan tot giri el 2022, qualli i poder consolidar el producte.
Com està anant pel que fa a crítiques qualitatives?
— Estan sent espectaculars. L’Agència Robinson ens ha donat uns punts que ni ens ho imaginàvem. Dona prestigi i empenta, i esperança que quan tot això canviï, taparem el forat i ens comprarem un cotxe!.