“Puc viure tot l’any de fer feina embarcada durant tres mesos”

PalmaEl nombre de persones que fan feina en embarcacions a les Balears és cada vegada més gran. Hi ha diferents motius que ho expliquen, però un d’ells fa especialment atractiu aquest àmbit professional: amb només un curs de quinze dies es pot accedir a un lloc de feina en què es cobren fins a 3.500 euros al mes. La xifra se situa un 70% per damunt del salari mitjà espanyol que el 2021, i segons les darreres dades de l’Institut Nacional d’Estadística, va ser de 2.086,8 euros bruts al mes.

Les bones condicions econòmiques han duit molts joves –i també no tan joves– a elegir aquest camí professional. “Estalvies molts de doblers perquè, mentre treballes, tens l’habitatge i el menjar pagat”, explica Javier García-Hidalgo (27 anys). És el primer oficial d’un veler de 37 metres amb el qual actualment està fent una travessia transatlàntica i torna del Carib. Gràcies al seu rang, que és superior al d’un mariner ras, el sou també és més elevat i, encara que no vol donar-ne detalls, assegura que ronda els quatre mil o cinc mil euros: “Comparat amb els salaris als quals estam acostumats a Espanya, es cobra molt bé”.

Aquest augment de treballadors en aquest sector nàutic es reflecteix en la quantitat de títols que expedeixen les acadèmies de les Illes. Únicament a l’Escola Balear de la Nàutica (EBN), una mitjana de 30 persones al mes cursen la Formació Bàsica en Seguretat Marítima, que és el títol mínim necessari per treballar embarcat com a mariner en el rang més baix. Això suposa que més de 300 persones a l’any obtenen aquest curs a les Illes, des d’on o bé poden exercir directament o bé es poden continuar formant per pujar de rang. “Des de l’any 2019 la quantitat d’alumnes que tenim ha augmentat un 60% i, fins i tot, enguany hem hagut de duplicar cursos perquè no donàvem l’abast”, explica la directora de l’EBN, Núria Castilla.

Cobrar aquestes quantitats permet, a més d’estalviar, treballar exclusivament en certs períodes de l’any. “Faig feina durant tres mesos i llavors puc viure d’això la resta de temps”, assegura Lara Kardo (27 anys), que, en el seu cas, és hostessa. Té independència econòmica i viu tota sola. No obstant això, per mantenir-se només ha de treballar durant l’estiu.

La cara B de la professió

Cal tenir en compte que les categories laborals més altes poden arribar als deu mil euros. “Depèn de molts factors, com l’eslora del vaixell, de les feines que desenvolupis, la bandera i, també, de si és un veler o una motora”, apunta Elena Hurtado (32 anys). És xef de iots i, com Kardo, només treballa durant la temporada estival.

La cuinera cobra uns 2.500 euros al mes i reconeix que el seu sou “està molt bé”, però també revela alguns contres que envolten la professió, ja que “en moltes ocasions no se signa contracte com és el cas dels vaixells amb bandera estrangera”, explica Hurtado. Els treballadors no cotitzen i, per tant, en jubilar-se tampoc no tindran dret a pensió. El fet és que les embarcacions que no tenen bandera espanyola són considerades territori estranger i aquest fet genera confusions a l’hora d’establir quines seran les lleis que regiran les relacions laborals entre l’armador (qui explota l’embarcació) i el mariner. Això fa que molts treballadors elegeixin la bandera espanyola. “Quan fas feina per a estrangers veus unes bones quantitats, però realment els espanyols paguen per tu molt més”, assegura la cuinera.

Viatjar, punt positiu i negatiu

Treballar embarcat també permet viatjar arreu del món. Canes, Saint Tropez, Mònaco i el Carib són alguns dels indrets on ha estat Javier durant els cinc anys que fa que està en el sector. “He vist llocs preciosos, on mai no hauria anat si no fes feina embarcat”, conta el primer oficial. Precisament això va ser el que va cridar l’atenció a Lara, l’hostessa que s’endinsà en aquest món perquè li agradava “la idea de viatjar i conèixer nous països mentre es cobra”.

El perfil majoritari, joves i de mitjana edat

Aquestes travessies impliquen que els treballadors visquin les 24 hores del dia en el lloc de feina i això, en moltes ocasions, passa factura: “Primer t’endinses en el món il·lusionat però, un cop hi ets, t’adones que, tot i cobrar bé, cal veure fins a quin punt això compensa amb relació a totes les hores que fas. De fet, hi va haver un estiu que no vaig tenir ni un moment lliure durant tres mesos”, apunta Lara. I ser pel món també significa no ser a casa, amb tot el que això suposa: “És dur haver d’estar enfora de la teva família durant un període llarg de l’any”, explica Javier. L’edat, en aquest cas, és un factor clau, segons el capità de iot Raimon Pascó: “Quan tens vint anys, no t’importa tant el fet de no veure els teus, però quan has de deixar els fills i la parella, no és gens fàcil”, explica. Fa 18 anys que està en un veler de 35 metres d’eslora amb el qual ha fet quatre viatges transatlàntics, entre moltes altres travessies. “La feina coincideix amb moments en què la majoria tenen vacances i no poder-les compartir durant un any no passa res, però després d’un temps, es fa més complicat”, reconeix.

Precisament per les condicions laborals, les persones que actualment s’estan formant més són els joves i els de mitjana edat –fins als 45 anys–, explica la directora de l’EBN. No obstant això, precisa que “el sector no està exclusivament tancat a aquest perfil”, ja que els armadors també cerquen persones amb més experiència: “Per a llocs de més rang, com pot ser el de capità, cerquen gent més sènior”, assegura.

D’altra banda, el propietari de l’Escuela del Mar, Carlos Petisco, apunta “un reciclatge del sector de l’hostaleria cap al de navegació”. Allò cert és que són dues professions que comparteixen la temporalitat pel fet de beure del turisme i que, en molts casos, no requereixen una formació acadèmica elevada. Això sí, les condicions laborals difereixen, igual que els sous, àmbit en el qual, ara per ara, la nàutica s’imposa a l’hostaleria.