La volatilitat de les reserves i un inici tardà marcaran la temporada

Palma“Si hi ha una paraula per definir la situació pel que fa a la temporada és incertesa, i aquesta és precisament la paraula que pot fer més mal a un sector com el turístic”. Aquest és el panorama per als propers mesos que veu el vicedegà de la Facultat de Turisme de la UIB, Tolo Deyà. El last minute i la volatilitat de les reserves seran la tònica a les Illes, i a les empreses els serà difícil planificar. Ara bé, el procés de vacunació contra el covid-19 fa preveure que, sigui com sigui, aquest estiu hi haurà força més turisme que el passat.

“Aquesta serà la temporada del last minute, tant per l’obertura de rutes aèries i d’hotels com per les contractacions i cancel·lacions per part dels turistes”, diu Deyà, i recorda que l’any passat hi va haver gent que va comprar paquets turístics que “no va poder gaudir”. Les reserves, fins a la crisi sanitària, eren un punt de referència més que fiable. “Ara ja no existeix”, diu l’exconseller de Turisme del Govern Celestí Alomar. Amb la pandèmia, es pot cancel·lar en qualsevol moment sense que calgui pagar res; es pot i es fa. I les grans companyies tampoc no s’escapen d’aquesta situació. “No hi ha previsions, és així de trist”, assenyalen fonts de RIU, que també destaquen “la rapidesa” amb què les coses poden capgirar-se i afectar “mercats emissors i destinacions”.

La vacuna és clau per a la recuperació del turisme i de l’economia, però els anuncis del govern espanyol no són gaire esperançadors per a les Balears. Pedro Sánchez va explicar aquesta setmana que el 70% de la població no estarà vacunada fins a finals d’agost. I això que el Govern havia assegurat a finals de desembre, quan va començar la vacunació, que s’arribaria a aquest percentatge abans de l’estiu.

“A mesura que hi hagi més vacunació, hi haurà més seguretat per viatjar”, diu Alomar. L’exconseller considera que allò que importa “no és arribar primer, sinó al mateix temps”. Si Alemanya està endarrerida, o ho estan les Balears, mala cosa”, explica. Per això, la Unió Europea “ha de fer un gran esforç per avançar de manera coordinada”, perquè és una de les fonts que “ens alimenta de viatgers”, adverteix.

El precedent de Setmana Santa

Així les coses, els representants del sector tenen assumit que la temporada s’iniciarà tard. “Si comença, serà a mitjan juny o principi de juliol. Però, quan anam tan endavant, pot passar qualsevol cosa”, diu el president de l’Agrupació Empresarial Hotelera d’Alcúdia, Jaume Horrach, que dona una dada prou significativa d’aquesta zona turística del nord de Mallorca: durant la Setmana Santa, només varen obrir 6 dels 150 hotels que hi ha. “Ha estat com esperàvem, ínfima però incipient. Els mitjans varen vendre una eufòria i unes esperances que eren falses”, lamenta.

Els dies de festa varen anar una mica millor a la Platja de Palma, on va obrir un 10% de la planta hotelera –uns 20 hotels de 200–. L’activitat ha minvat després de manera significativa, però “hi ha previsions que a poc a poc vagin obrint establiments”, explica la presidenta de l’Associació d’Hotelers de la Platja de Palma, Isabel Vidal. “Les obertures es decidiran en funció de les circumstàncies, i la majoria són externes i incontrolables, com els contagis”, subratlla, a més de lamentar que “el ritme de vacunació va més a poc a poc” que no s’esperava. “La data que ha dit Pedro Sánchez és massa tard per a nosaltres, perquè serà un dels índexs que els mercats tindran en compte”, remarca Vidal. Mentrestant, els països emissors incrementen les precaucions per viatjar. Com va fer Alemanya, el Regne Unit ha decidit aquesta setmana que tots els britànics que tornin al país hauran de portar una PCR negativa obligatòriament, per evitar un augment dels casos de covid-19.

Lloguer turístic

En canvi, el subsector del lloguer vacacional afronta l’estiu amb millors expectatives. “La temporada no pinta malament, però tot dependrà que no hi hagi una quarta onada”, explica el president d’Habtur, Toni Barceló. Segons les dades de l’associació, a hores d’ara es preveu un 50% d’ocupació.

L’esperança més gran del sector és “que la temporada sigui llarga”, apunta Tolo Deyà, que considera que hi ha interès per poder aguantar “fins al novembre”. De fet, un estudi de PIMEM indica que “allò que reserven els europeus és principalment per al setembre”, comenta el president de la patronal empresarial, Jordi Mora. “És molt possible que els millors mesos de la temporada siguin els darrers. La nostra previsió és que anirem de menys a més”, afegeix.

Malgrat que encara s’han de veure quines conseqüències sanitàries han tingut els darrers dies festius, el Govern ha començat a insistir en missatges positius respecte de l’estiu. La presidenta, Francina Armengol, ha deixat clar aquesta setmana que el calendari de vacunació de l’executiu espanyol és “totalment compatible amb una temporada turística” i ha destacat el paper que jugarà el certificat sanitari per revitalitzar el sector. Per part seva, el conseller de Model Econòmic, Turisme i Treball, Iago Negueruela, ha parlat de “canvi de tendència” pel que fa a l’atur. Segons el Govern, es va arribar al sostre el febrer, amb 84.581 aturats –un 46,9% més que el mateix mes del 2020–. La xifra de març va minvar en 1.593 persones, encara que els 82.988 desocupats de març suposen un 32% més que fa un any.

Així i tot, l’Executiu no perd l’ocasió de deixar clar que no està disposat a arriscar la temporada turística fent una desescalada de les restriccions massa ràpida i fins i tot ha plantejat que el toc de queda de les 22 hores pugui continuar més enllà de l’estat d’alarma, que s’acaba el 9 de maig.

Treballadors temporals

Per molt que hi hagi alguna classe de temporada, el sector no podrà absorbir tots els treballadors que depenen del turisme a les Illes. “Ens hi jugam 200.000 llocs de feina i la temporada no serà suficient. S’ha d’incorporar el nombre més gran possible”, comenta la secretària general de serveis de CCOO, Silvia Montejano, que també recorda que el 31 de maig és la data límit per als expedients de regulació temporal d’ocupació (ERTO) i les ajudes als fixos discontinus. “La ministra de Treball ha dit que els ERTO s’allargaran, però els fixos discontinus necessiten cotitzar com a mínim sis mesos per accedir a les prestacions”, continua.

Els treballadors més perjudicats i els que tindran menys oportunitats de trobar una feina seran els temporals. “Quan les empreses tenen poca ocupació, no incorporen tota la plantilla i van per ordre, tenint en compte també les categories laborals”, explica la sindicalista. “Evidentment, els temporals i eventuals seran els grans damnificats, com ho han estat durant tota la pandèmia”, continua. Segons Montejano, aquesta classe de treballadors hauran de recórrer a ajudes com l’ingrés mínim vital estatal o la renda social garantida autonòmica per poder subsistir.

L’advocat laboralista José Manuel Raya va més enllà i recorda que els treballadors eventuals són, sobretot, joves i dones. A més, afegeix que l’hivern que ve també es començarà a notar l’augment de fixos discontinus que “no hauran arribat a sis mesos de feina i no tindran dret a prestació”.

El proper hivern també serà el moment de comprovar quantes empreses no han resistit el cop de la pandèmia. “Sabem des de l’any passat que moltes empreses acabaran tancant, però ningú pot fer-ne ara una radiografia a causa de la moratòria de l’obligació de presentar concurs de creditors [acaba el 31 de desembre]”, destaca Jordi Mora, de PIMEM. Espera que els 855 milions d’ajudes directes de l’Estat i la reactivació turística contribueixin a minvar l’impacte de la crisi.

Segons apunta Raya, ja “s’estan presentant bastantes situacions preconcursals”. “Des de fa aproximadament un mes, es presenten concursos de creditors, encara que hi ha un volum d’empreses que no ho han fet per la moratòria”, diu. “Si la temporada és llarga, se’n salvaran moltes. No som gaire pessimista, perquè hi ha moltes ganes de viatjar i no descartaria una temporada d’hivern millor que altres anys”, afegeix l’advocat.

Sobre les ajudes, l’economista, conseller del Banc d’Espanya i exconseller d’Economia Carles Manera apunta que el repte serà “saber gestionar els recursos tan importants que arribaran”. “Ara no ens podem queixar de manca de recursos i s’haurà de demostrar capacitat d’execució”, avisa. Pel que fa als fons europeus, Manera adverteix que “no es pot fer cafè per a tothom” i que “s’hauran de seleccionar molt bé els projectes perquè encaixin dins de les propostes europees”.

En el cas del turisme, un estudi de la Cambra de Comerç d’Espanya indica que el sector podria crear més de 93.000 llocs de feina a tot Espanya si rebés fons europeus equivalents al seu pes en el PIB estatal –un 12,4%­–. L’exconseller també subratlla que l’aposta d’Europa es dirigeix precisament cap a “un canvi de model, que és d’allò que sempre es parla a les Illes”.