Volkswagen inicia el compte enrere per a la desaparició de Seat
Herbert Diess critica que el grup català només vengui 400.000 cotxes: "Això no és res"
BarcelonaSeat camina irremeiablement cap a la desaparició. Ni la mateixa Seat ni la seva propietària, Volkswagen, ho diuen obertament, però els fets són cada cop més clars. Cap marca sobreviurà a Europa si no té vehicles elèctrics i Seat ni en té ni es preveu que en tingui. Ho va dir clarament Matías Carnero fa uns dies en aquest diari: “Seat té data de caducitat, en concret el 2029”. Fonts del sector asseguren que el destí està escrit i que Seat morirà, però que el grup no ho pot dir perquè encara falten uns anys i “hi ha contractes per complir i molts cotxes per vendre’s fins aleshores”.
El president de Volkswagen, Herbert Diess, explicava recentment amb molta cruesa com veu el grup català. “Seat utilitza la mateixa tecnologia que la marca Volkswagen, però ven a preus més barats, de manera que resulta més difícil fer-la rendible”, va explicar en una entrevista a Expansión. Aquest és el problema de Seat: els seus cotxes donen un marge de benefici molt petit. Segons la companyia, es guanyen els mateixos diners venent quatre cotxes Ibiza que amb un sol Cupra Formentor. L’alternativa seria vendre molt més (és el que fa Skoda, que ven el doble de vehicles que Seat), però no és el cas. “Seat ven 400.000 cotxes l’any, i això no és res en aquest món”, sosté Diess, a qui Carnero ha acusat obertament de “no estimar” Seat.
El cert és que el to del president de Volkswagen mai ha sigut de gran proximitat. A la mateixa entrevista assegurava que Cupra va ser “la primera bona idea que ha rebut el grup per fer rendible Seat”. Una manera evident de qüestionar tota la feina històrica de la divisió catalana.
2.800 llocs de treball, en perill
El raonament, per tant, és que en el millor dels escenaris Seat serà substituïda per Cupra, la puixant submarca que en poc temps ha passat de no existir a col·locar 79.000 unitats l’any passat (el 17% del total de les vendes de Seat), i enguany ja vol superar les 160.000 unitats. No és casual que Seat no tingui cap cotxe elèctric (ni ara ni en un futur previsible) i que, en canvi, tots els elèctrics siguin Cupra. Les noves normatives europees, que imposaran la prohibició de vendre cotxes de combustió a partir del 2035, faran que les marques sense vehicles electrificats morin irremeiablement.
Tot això, però, en el millor dels escenaris. Perquè encara s’ha de veure si la submarca evoluciona com es preveu. El mateix Diess assegura que Cupra “ha tingut un bon començament” però encara és petita i “caldrà esperar”.
Quin és el problema de substituir Seat amb Cupra? Sobretot és un tema laboral: la mateixa companyia afirma que fabricar un cotxe elèctric implica un 30% menys d’hores de treball. Ras i curt, sobra aproximadament un 30% de la plantilla. El president de Seat, Wayne Griffiths, ha admès obertament que sobraran entre 2.500 i 2.800 empleats, l’equivalent a tota la plantilla que tenia Nissan a Barcelona quan va decidir marxar.
El problema addicional és que, de moment, la fàbrica de Martorell només ha rebut l’encàrrec de fabricar els cotxes elèctrics petits del grup. Cotxes que, com ha passat històricament a la companyia catalana, ofereixen menys marge que els seus germans grans per culpa de la seva dimensió. I, per tant, la història es repetirà: Seat farà els cotxes menys rendibles del grup. És per això que els sindicats pressionen perquè Volkswagen permeti a Seat fabricar cotxes elèctrics mitjans (l’equivalent a un Seat León o un Cupra Formentor), però de moment el grup s’hi nega. Com també es nega a permetre que Seat vengui a la Xina, el gran mercat emergent del món, per no fer competència a la resta de marques del grup.
La situació també podria ser pitjor. “Sort que existeix Cupra”, expliquen fonts coneixedores de la companyia. “El problema seria que no existís, perquè aleshores no farien fora el 30% de la plantilla sinó a tothom”.
Protagonistes
Bones notícies per als accionistes de Meridia Real Estate III Socimi, empresa nascuda com un spin-off del fons d’inversió Meridia, que lidera Javier Faus. La companyia repartirà 28 milions d’euros entre els seus accionistes poc després d’haver fet una gran operació immobiliària a la Vila Olímpica. L’1 d’abril va vendre dos edificis a l’avinguda Icària per 69 milions, operació que va deixar un benefici de 55 milions, segons va explicar Meridia en un comunicat al regulador de la borsa.
La setmana passada, el consell del grup va acordar repartir 28,3 milions nets (després d’impostos) als accionistes. Entre els grans accionistes de Meridia Socimi hi ha grups poc coneguts per al gran públic com Dreof, Harel, Periza o The Church Pension Fund (el fons de l’Església episcopaliana dels Estats Units).
Però n’hi ha de més coneguts, com la família Puig (a través de la societat Inmo SL) o el mateix Javier Faus (via BCN 2001), que s’enduran 1,5 milions nets cada un. L’import es repartirà aquest divendres vinent. Un regal per a la revetlla de Sant Jordi.
Fa uns dies José María Álvarez Pallete va defensar els seus sis anys com a president de Telefónica dient que l’empresa té 370 milions de clients: “Som més grans que Twitter o Netflix”. Pallete té raó: Twitter té 206 milions usuaris actius “monetitzables”, i Netflix 222 milions. Ara, Telefónica val 29.000 milions d’euros a borsa, mentre que Twitter en val 33.000 (tot i patir pèrdues l’any passat) i Netflix 140.000 milions. Potser no era la millor comparació.