Macroeconomia

La Xina activa un pla de xoc d'1,3 bilions d'euros després de la victòria de Trump

El govern anuncia mesures per sanejar el deute davant l'empitjorament de la guerra comercial amb els EUA

Cotxes de la marca xinesa Chery aparcats en un moll al port de Lianyungang, a l’est de la Xina. WANG CHUN LYG / EFE

PequínPequín es prepara per apuntalar la seva economia amb un pla d’ajuda per valor d’1,3 bilions d’euros dirigit bàsicament a sanejar el deute dels governs locals. Les autoritats xineses han anunciat un esperat pla milionari per impulsar l'economia dies després de la victòria de Donald Trump en les eleccions presidencials als Estats Units, que consideren que portarà un empitjorament de la guerra comercial entre les dues potències.

El pla és molt ambiciós en el pressupost, però es focalitza en mesures per rescatar el deute ocult dels governs locals i així sanejar tot el sistema financer. La decisió ha decebut alguns analistes, que esperaven estímuls més directes. Tot i això, la televisió estatal xinesa CCTV no ha dubtat a destacar que és la mesura de reducció de deute més poderosa dels últims anys. Després d'una setmana de reunions, el màxim òrgan legislatiu, el comitè permanent de l'Assemblea Nacional Popular, ha aprovat elevar el sostre de deute dels governs locals en 6 bilions de iuans (777.883 milions d’euros) per permetre'ls refinançar el deute tòxic.

La mesura, que s’implementarà en tres anys, pretén que l'administració local netegi els seus actius i tingui més pressupost per finançar nous projectes que reactivin l'economia. Paral·lelament, també s'ha aprovat un pressupost de 4 bilions de iuans (518.353 milions d'euros) que permetrà als governs locals endeutar-se per adquirir terrenys sense construir o immobles sense vendre. L’objectiu de tot el programa és superar la llarga crisi immobiliària i recapitalitzar els bancs.

L'endeutament és una de les conseqüències dels estímuls milionaris aprovats durant la crisi financera mundial del 2008. Les administracions regionals van recórrer a sistemes informals d'endeutament que incloïen préstecs, crèdits i fins i tot emissió de bons per finançar projectes d'infraestructures. D’aquesta manera esquivaven les limitacions d'endeutament del govern central. Ara Pequín calcula que té un deute ocult per valor d’1,85 bilions d’euros, que es reduirà a menys de 300.000 milions amb el nou pla. Però organismes com el Fons Monetari Internacional (FMI) són menys optimistes i eleven el deute fins als 7,76 bilions d'euros, el 47,6% del PIB.

Més mesures d'estímul

En roda de premsa el ministre de Finances, Lan Foan, ha assegurat que la Xina té molt de marge d'endeutament, en comparació amb altres economies desenvolupades i ha promès més mesures d'estímul el 2025. El setembre passat ja es va aprovar una ronda d'incentius que incloïen retallades de taxes, facilitat de crèdit i relaxació a les restriccions a la compra d'habitatge. L'economia xinesa viu un moment delicat alentit per la feblesa del consum intern, les pressions deflacionistes, l'augment de l'atur i la persistència de la crisi immobiliària. Tot i això, el govern s'ha ratificat en l'objectiu d'assolir un creixement del PIB del voltant del 5% aquest 2024.

stats