La Xina, de gran prestador a rescatar països
El gegant asiàtic s'uneix a la Fed i els Estats Units com a prestatari d'emergència
PequínDes del final de la Segona Guerra Mundial, el Fons Monetari Internacional i els Estats Units han estat els prestadors d'última instància del món, i cada un ha exercit una gran influència sobre l'economia mundial. Ara ha sorgit un nou pes pesant dels préstecs d'emergència per a països collats pel deute: la Xina.
Noves dades mostren que la Xina està atorgant cada cop més préstecs d'emergència a països com Turquia, l'Argentina i Sri Lanka. La Xina ha ajudat països que tenen importància geopolítica, com una ubicació estratègica, o molts recursos naturals. Molts d'ells des de fa anys demanen préstecs a Pequín per pagar infraestructures o altres projectes.
Si bé la Xina encara no està a l'altura de l'FMI, s'hi acosta ràpidament, després d'atorgar 240.000 milions de dòlars de finançament d'emergència en anys recents. La Xina va brindar 40.500 milions de dòlars en préstecs d'aquesta mena a països en dificultats el 2021, segons un nou estudi que han fet experts nord-americans i europeus amb dades de William and Mary, una universitat de Williamsburg, Virgínia. La Xina va atorgar 10.000 milions de dòlars el 2014 i res el 2010.
En comparació, l'FMI va prestar 68.600 milions de dòlars a països en dificultats financeres el 2021, ritme que s'ha mantingut força estable en els últims anys excepte per un salt el 2020, amb l'inici de la pandèmia.
Els Estats Units, inactius
En molts sentits, la Xina ha reemplaçat els Estats Units en el rescat de països d'ingressos baixos i mitjans que estan endeutats. L'últim préstec important del rescat del Tresor dels Estats Units a un país d'ingressos mitjans va ser un crèdit de 1.500 milions de dòlars a l'Uruguai l'any 2002. La Reserva Federal segueix atorgant finançament a curt termini a altres països industrialitzats quan necessiten dòlars addicionals durant uns dies o setmanes.
La posició emergent de la Xina com a prestador d'última instància reflecteix el seu estatus evolutiu com a superpotència econòmica en un moment de debilitat mundial. Desenes de països tenen dificultats per pagar els seus deutes, perquè la desacceleració de l'economia i l'augment dels tipus d'interès posen moltes nacions al llindar de l'abisme.
L'FMI també ha intensificat els seus propis rescats en les últimes setmanes, en resposta a la guerra de Rússia a Ucraïna i a les seqüeles de la pandèmia. Fa dues setmanes, l'FMI va arribar a un acord preliminar per prestar 15.600 milions de dòlars a Ucraïna, un dia després que el seu consell aprovés un préstec de 3.000 milions de dòlars a Sri Lanka.
El nou paper de Pequín també és conseqüència de la Iniciativa del Cinturó i la Ruta de la Seda, que té més d'una dècada i és el projecte insígnia de Xi Jinping, el màxim líder xinès, per teixir lligams geopolítics i diplomàtics mitjançant esforços financers i comercials. La Xina ha prestat 900.000 milions de dòlars a 151 països d'ingressos baixos de tot el món, principalment per a la construcció de carreteres, ponts, preses hidroelèctriques i altres infraestructures.
Les autoritats estatunidenques han acusat la Xina d'incórrer en una "diplomàcia de la trampa del deute" que afecta països amb un deute excessiu per a projectes de construcció que fan empreses xineses, sovint amb enginyers xinesos, treballadors xinesos i equips xinesos. Les autoritats de Pequín sostenen que han construït una infraestructura molt necessària de la qual Occident ha parlat durant dècades però mai ha portat a terme.
A diferència de molts prestadors de països en desenvolupament, les institucions financeres controlades per l'estat xinès en essència atorguen préstecs a tipus d'interès variables. Els pagaments de gran part d'aquests préstecs s'han duplicat en l'últim any, cosa que ha posat molts països en una difícil situació financera. Per la seva banda, la Xina culpa la Fed de pressionar aquests països amb la seva pujada de tipus.
El banc central de la Xina està oferint els altres préstecs d'emergència a tipus d'interès força alts a Laos, el Pakistan, Nigèria, Surinam i altres països amb problemes econòmics. Els bancs que té l'estat xinès tindran pèrdues si Pequín no rescata els prestataris, però poden beneficiar-se si altres països aconsegueixen mantenir-se al dia en el pagament del deute.
Un deute cinc cops més car que el de l'FMI
La Xina cobra un tipus elevat, generalment del 5%, pels crèdits d'emergència que atorga a països d'ingressos mitjans en dificultats. Segons el nou estudi, la xifra contrasta amb el 2% dels préstecs de l'FMI.
El Tresor dels Estats Units va cobrar gairebé el mateix tipus que la Xina –el 4,8%– quan els va fer préstecs entre la dècada dels 90 i el 2002. Més recentment, la Reserva Federal ha cobrat al voltant de l'1% a altres països industrialitzats pels seus préstecs a curt termini.
Els préstecs d'emergència de la Xina s'han destinat gairebé per complet a països d'ingressos mitjans que deuen molts diners a bancs controlats per l'estat xinès. Més del 90% dels préstecs d'emergència que va atorgar la Xina el 2021 van ser en la seva pròpia moneda, el renminbi o iuan.
No és infreqüent que un país utilitzi la seva pròpia moneda en els rescats internacionals. El dòlar va desplaçar les monedes europees per prestar a països en desenvolupament després que els Estats Units tinguessin un paper central en la resolució de la crisi del deute llatinoamericà en la dècada dels 80.
Reforç al renminbi
Al prestar renminbi, Pequín segueix amb els seus esforços per limitar la dependència en el dòlar estatunidenc com a moneda mundial de referència. Al manllevar renminbi al banc central xinès mitjançant els anomenats acords de bescanvi, els països endeutats conserven el renminbi a les seves reserves centrals mentre gasten els dòlars per pagar el deute extern. Alguns països, com Mongòlia, tenen ara gran part de les seves divises en renminbi, després d'haver-les tingut principalment en dòlars.
Aquests moviments financers apropen els països més estretament a la Xina, ja que el renminbi és difícil de gastar, excepte per comprar béns i serveis xinesos. En la seva reunió de finals de març, Xi i el president de Rússia, Vladímir Putin, van acordar que la major part del comerç dels seus països i altres llaços comercials estarien relacionats amb el renminbi.
El ministre de Relacions Exteriors de la Xina, Qin Gang, ha defensat amb fermesa l'historial de deute del seu país, fent palès que la Xina va permetre que desenes dels països més pobres del món retardessin el pagament del seu deute el 2020 i el 2021.
"La Xina ha suspès més pagaments del servei de deute que qualsevol altre membre del G-20", va declarar Gang el 2 de març en una reunió de ministres d'Exteriors dels grans països del G-20.
A mesura que la Xina assumeix cada cop més el paper de prestador d'emergència i la seva pròpia economia s'alenteix, aquesta reavalua el seu programa de préstecs. Recentment ha començat a sortir dels préstecs per a infraestructures. Segons dades del ministeri de Comerç de la Xina, el valor anual dels contractes completats als països de la Iniciativa del Cinturó i la Ruta de la Seda va caure a 85.000 milions de dòlars l'any passat, des d'un màxim de 98.000 milions el 2019.
"Estem veient el sorgiment d'un altre gran jugador de rescats financers en el pla internacional", ha dit Christoph Trebesch, director d'investigació de finances internacionals i macroeconomia de l'Institut Kiel per a l'Economia Mundial a Alemanya.
Copyright The New York Times