Algunes bones notícies per a la pau al món

Sempre és més notícia un atemptat o un bombardeig que una reunió discreta per posar les bases de la pau. Per això avui a l’ARA intentem obrir el focus en l’anàlisi dels conflictes al planeta, amb l’ajuda de l’Escola de Cultura de Pau de la UAB, per veure quins poden encarrilar-se definitivament aquest 2016 o, al contrari, empitjorar. Aquests últims els tenim tots més presents: el terrorisme jihadista, la violència religiosa al Pròxim Orient i a l’Àfrica subsahariana, Síria, l’Afganistan, el conflicte kurd... Però a l’altre extrem trobem alguns punts de tensió que fa dècades que duren i que durant el 2015 han entrat en vies de solució. És el cas, per exemple de Birmània, Tailàndia, Xipre o Burkina Faso.

Anem a pams. A Birmània la victòria electoral del partit de l’activista Aung San Suu Kyi possibilitarà la creació d’un govern sense tutela militar que pugui arribar a acords amb les diferents guerrilles que hi actuen i que han convertit el país en un escenari de violència durant més de 50 anys. A Tailàndia les converses de pau obertes formalment el 2015 poden donar algun fruit el 2016.

Més a prop nostre, i dins de les fronteres d’Europa, aquest 2016 pot ser un any important per a l’enderrocament de l’últim mur de la vergonya que queda dempeus: el que divideix l’illa de Xipre entre una part grega i una part turca des de fa més de 30 anys. Les negociacions per acabar amb la divisió han avançat molt els últims mesos fora del focus mediàtic, i les parts implicades tenen moltes esperances que el 2016 sigui un any clau.

Però més enllà de l’anàlisi dels conflictes hauríem d’aprofundir en quines metodologies són més útils per assolir la pau. I n’hi ha una que els experts i l’ONU han detectat com a cabdal: la presència de dones a les taules de negociació. En efecte, les dones havien sigut tradicionalment excloses de les converses entre diferents contendents, però ara és molt evident que la seva presència fa augmentar exponencialment les possibilitats d’arribar a acords i que aquests acords siguin sostenibles en el temps. Aquesta recepta, doncs, també s’hauria d’aplicar a Síria, l’Afganistan, l’Àfrica subsahariana, etc.