El final d’una campanya desigual i amb grans dosis d’irresponsabilitat
L’últim dia de la campanya més atípica i extraordinària que ha viscut Catalunya en la seva història recent va ser un corol·lari de totes els factors que hi han concorregut. Una delegació d’ERC va viatjar fins a la presó d’Estremera, on hi ha reclòs el seu líder i cap de llista, Oriol Junqueras, i va haver de suportar com una desena de neonazis els amenaçaven i intentaven rebentar l’acte davant la passivitat de la Guàrdia Civil. Als mítings finals de Junts per Catalunya, com durant tota la campanya, el candidat Carles Puigdemont hi va participar amb connexions des de Brussel·les, on està exiliat per evitar l’acció de la justícia espanyola. Recordem que aquests últims dies Institucions Penitenciàries ha obert expedients tant a Junqueras com a Jordi Sànchez, número dos de JxCat, pel fet d’haver enregistrat missatges de veu perquè fossin emesos als mítings. No només no poden sortir de la presó, sinó que ni tan sols han pogut fer sentir la seva veu en unes mínimes condicions d’igualtat amb la resta.
Però la campanya no ha sigut només atípica per aquest motiu. Resulta que alguns dels líders polítics que han defensat, i fins i tot impulsat, l’aplicació de l’article 155 s’han dedicat a crispar els ànims fent servir un vocabulari totalment impropi en democràcia. Ens referim a les famoses declaracions de la vicepresidenta del govern espanyol, Soraya Sáenz de Santamaría, en què es vantava que Rajoy havia “escapçat” ERC i JxCat, o quan va parlar de “liquidar” l’independentisme. JxCat va presentar ahir mateix una denúncia contra Santamaría per prevaricació davant la fiscalia del Tribunal Suprem.
En el camp socialista, Josep Borrell ha rebentat el discurs conciliador de Miquel Iceta amb la seva referència a la necessitat de “desinfectar” les ferides obertes en la societat catalana o al fet que es pot “arribar a les mans” si continua el Procés. Sembla mentida que els dos principals partits que han governat Espanya els últims 40 anys facin servir aquest llenguatge incendiari i divisor contra l’adversari. És profundament irresponsable i demostra fins a quin punt els importa poc la concòrdia social que tant prediquen. Arribats a aquest punt, només cal esperar que mai més hàgim de viure una campanya en aquestes circumstàncies tan lamentables i injustes.
