L'ofensiva elèctrica d'Honda passa per la Xina

Ja fa alguns mesos que Honda va anunciar que deixaria de vendre cotxes dièsel i gasolina l’any 2022, una declaració d’intencions que va semblar un pèl precipitada, atès l’escàs marge de temps que té la marca per replantejar el seu model de negoci. Honda aposta fort pels models híbrids i sobretot elèctrics (com ara l’Honda e que vam provar ara fa un any).

Els japonesos tornen ara a la càrrega amb l’anunci del llançament de fins a deu nous models elèctrics a la Xina durant els pròxims cinc anys, alguns dels quals també s’exportaran a Europa des dels centres productius que Honda obrirà al gegant asiàtic. Aquests nous models, que rebran el segell e:N que els identificarà com a elèctrics purs –el segell e:HEV serà només per als models híbrids no endollables com l’Honda Jazz que també vam provar l’any passat–, suposen un canvi d’estratègia en el full de ruta de la marca, que comptarà amb l’aliança dels fabricants locals Dongfeng i GAC.

De tots aquests models cal destacar dos SUV o totcamins batejats amb els noms d’Honda e:NP1 i e:NS1, que seran models derivats de l’actual HR-V però en format elèctric i que la marca exportarà a Europa durant el 2023. La plataforma que faran servir tots els nous models elèctrics d’Honda serà una evolució de la que ara fa servir l’Honda e, cosa que en minimitza els costos de producció i desenvolupament. En aquest sentit, caldrà veure quin posicionament i nom comercial tindran a casa nostra els e:NP1, de caràcter més generalista, i l’e:NS1, amb un enfocament més esportiu i aspiracional.

A part d’aquests dos totcamins elèctrics que arribaran a Europa, Honda també ha anunciat un model d’estil cupè anomenat e:N Coupé, un esportiu aspiracional anomenat e:N GT i una berlina de tall familiar, per bé que en aquest cas no se sap encara si els models faran el salt definitiu al Vell Continent.

Per què a la Xina?

Molts dels grans fabricants automobilístics mundials han anunciat que traslladen part de la seva producció a la Xina. Aquest és el cas de Volkswagen, Honda o Lotus, per posar només alguns exemples. Els motius d’aquesta decisió cal buscar-los en la possibilitat de produir cotxes amb costos laborals més baixos que a Europa o al Japó, i en l’obligació legal que tenen els fabricants estrangers d’haver de buscar un soci tecnològic local i fabricar dins del territori sobirà de la República Popular de la Xina si realment volen comercialitzar els seus models al mercat xinès.