"L'ús dels antibiòtics avui dia va molt més enllà del tractament de les infeccions humanes, fins en pintura per a vaixells"

PalmaSebastià Albertí és catedràtic de Microbiologia de la UIB i forma part del grup de recerca Resistència antibiòtica i patogènia de les infeccions bacterianes, coordinat pel doctor Antonio Oliver. Des de l'any 1998 aquest grup està compost per investigadors de l'hospital Son Espases i de la Universitat. "Òbviament no veim els bacteris com un món separat, ens interessa saber com es fan resistents als antibiòtics, com es disseminen, quin tipus de patologia causen i, sobretot, com la causen. Estudiam en profunditat els mecanismes pels quals els bacteris causen la infecció. Saber això ens permet descobrir noves dianes i dissenyar estratègies terapèutiques més efectives", explica l'investigador sobre la feina del grup. El recent descobriment d'un bacteri resistent a l'antibiòtic més potent és l'excusa perfecta per començar l'entrevista.

Quines conseqüències té que un bacteri sigui immune a un dels antibiòtics més potents com ha passat a una dona amb infecció urinària als Estats Units?

Crec que és un toc més d'atenció a la societat, de dir: 'Escoltau, anau alerta amb els antibiòtics, que fins ara ens han anat molt bé'... però estan apareixent bacteris que són resistents fins i tot als antibiòtics de darrera línia més potents. Correm el risc que arribi un moment en què les infeccions per aquests bacteris multiresistents, que ara són puntuals i apareixen dins l'hospital, siguin cada vegada més freqüents, cosa que dificulta considerablement el tractament de les infeccions bacterianes.

I què passa amb qui ho pateix?

Normalment, les infeccions per aquests bacteris multiresistents es donen en persones hospitalitzades, habitualment a causa d'altres patologies i amb les defenses baixes. Les infeccions per aquests bacteris són més difícils de tractar i incrementa el temps d'hospitalització dels malalts. En conjunt, les possibilitats de curació disminueixen considerablement.

En aquests casos, no podríem dir que és per abús d'antibiòtics...

En aquest cas puntual no, però hem arribat a aquesta situació per l'abús o mal ús dels antibiòtics, que fa uns anys eren els millors que teníem per tractar infeccions i enfront dels quals ara molts bacteris ja són resistents. Si continuam amb aquesta dinàmica, cada vegada ens quedaran menys antibiòtics per tractar les infeccions bacterianes. Hem d'usar correctament els antibiòtics i limitar d'aquesta manera l'aparició de bacteris multiresistents. Així, serà més fàcil disposar d'antibiòtics als quals els bacteris siguin encara sensibles.

Una persona de la comunitat, un nin, per exemple, quan es posa malalt, té poques opcions d'antibiòtics, són els anomenats d'ampli espectre...

A la societat s'empren antibiòtics que són capaços de fer front a un bon nombre de microorganismes distints, però no són de darrera línia, no són els més potents. És a dir, que hi ha microorganismes que hi són resistents, però habitualment no apareixen a la comunitat. És possible que hi hagi algú que es tracti una determinada infecció amb un antibiòtic comú i no li vagi bé. Vol dir que aquella persona ha tingut la mala sort de topar amb un microorganisme que és resistent. Llavors, el metge, quan se n'adona, li canvia el tractament. Si augmenta el nombre de resistències, aquest fenomen passarà cada vegada de manera més freqüent.

Com s'evita això?

Els metges disposen d'informació actualitzada de quins són els millors antibiòtics per tractar cada tipus d'infecció gràcies a un estudi exhaustiu de la freqüència amb la qual apareixen bacteris resistents a cadascun dels antibiòtics. A partir d'aquesta informació, els metges decideixen el millor tractament.

El futur és anar cap a antibiòtics més específics per a cada malaltia?

Idealment, el més adequat seria establir el tractament més específic possible tan ràpidament com sigui possible. Això implica disposar de tècniques de diagnòstic més sensibles i ràpides que permetin determinar quin antibiòtic és el més adequat per eliminar el bacteri responsable de la infecció.

Podríem viure sense antibiòtics?

Avui dia els antibiòtics són presents en moltes activitats de la nostra vida, no tan sols per tractar les infeccions bacterianes en els homes. Per exemple, pràcticament totes les intervencions quirúrgiques, fins i tot les més senzilles, com podria ser l'extracció d'un queixal, es fan sota el paraigua de la seguretat que donen els antibiòtics. A més, els antibiòtics s'usen en moltes altres activitats, des de l'ús d'antibiòtics en granges d'animals i/o piscifactories per tractar infeccions, fins a l'ús en pintures de bucs de vaixells per impedir la formació d'incrustacions que limiten la velocitat. Amb això vull dir que l'ús dels antibiòtics avui dia va molt més enllà del tractament de les infeccions humanes.

Consumim antibiòtics sense ser-ne conscients, per exemple amb els aliments?

Des de fa uns anys està prohibit l'ús d'antibiòtics per engreixar els animals de granja. Ara bé, evidentment es pot usar per al tractament d'infeccions que apareguin en granges o piscifactories. Probablement no consumim antibiòtics de manera inconscient, però sí que estam en contacte amb bacteris resistents procedents d'aliments (animals) que van ser tractats amb antibiòtics. Aquest fet és important, atès que els bacteris es fan resistents de dues maneres: una és que el mateix bacteri muta i torna resistent, i una altra és que capta informació genètica d'un altre bacteri que ja té en el seu ADN el mecanisme de resistència. Aquesta transferència de material genètic es dóna fins i tot entre microorganismes de distintes espècies.

I què passaria?

Correm el risc d'arribar a bacteris multiresistents que hagin adquirit molts de mecanismes de resistència amb molts d'antibiòtics distints, de manera que no hi hagi cap antibiòtic que pugui fer front a aquella infecció. De moment no hi ha cap bacteri que tingui mecanismes de resistència per fer front a tots els antibiòtics coneguts. Però sí que entre totes els bacteris hi ha mecanismes de resistència per a tots els antibiòtics coneguts. Si un dia qualque bacteri aconsegueix reunir-los tots, no tindrem antibiòtic per fer-los front. De moment, jugam amb el fet que és molt difícil o poc probable que els microorganismes combinin molts dels mecanismes de resistència.

És el que ha passat amb l'Escherichia Coli

El que ha passat amb l'E. Coli i que ha sortit publicat en diversos mitjans de comunicació és que ha aparegut una soca d'aquesta espècie resistent a un antibiòtic, la colistina, molt poc utilitzat per la seva toxicitat, però que pot considerar-se un dels pocs remeis que ens queden enfront de determinats bacteris resistents. De totes maneres, el mecanisme de resistència ja era conegut per la comunitat científica i, efectivament, tal com he esmentat, el mecanisme de resistència es podria transferir a altres microorganismes.

Sentim parlar de bacteris i ho solem associar a malalties...

La majoria de bacteris no ens fan res o fins i tot són bons, molt pocs són dolents, molt pocs s'han adaptat i evolucionant per fer-nos mal. La major part de bacteris o bé no entren mai en contacte amb nosaltres o si hi entren en contacte, pràcticament no ens fan res o fins i tot poden ser beneficiosos. Però hi ha alguns bacteris que són presents al nostre cos i si, per alguna raó, les nostres defenses baixen, poden ser patògens. Són els microorganismes oportunistes. Els patògens oportunistes són el que estan causant més problemes amb les resistències. Són microorganismes que poden formar part del nostre microbioma o que viuen habitualment al medi ambient i que tenen una gran facilitat per adaptar-se i adquirir resistències. Aquests microorganismes són molt freqüents i causen malalties als pacients ingressats als hospitals.

Quants bacteris es coneixen?

Coneixem milers d'espècies bacterianes però sobretot, el més important, és que solament coneixem un 10% de les que existeixen. Òbviament, no totes estan en contacte amb l'home. Les noves tècniques moleculars han permès conèixer noves espècies i identificar amb major precisió quins microorganismes són presents en el nostre cos, tant quan estam sans com quan estam malalts. D'aquesta manera s'ha pogut veure que la composició bacteriana pot tenir una gran influència sobre malalties com l'obesitat o algunes malalties immunològiques.

La feina de crear nous antibiòtics no acabarà mai...

No, perquè ells, els bacteris, evolucionen més ràpidament que nosaltres. L'únic que tenim nosaltres és la capacitat d'anar descobrint nous antibiòtics o bé a la naturalesa o sintetitzar-los. També podem conèixer millor com són els mecanismes de resistència i com es disseminen per evitar-ho. Però encara així, quan tinguem nous antibiòtics, com ells evolucionen més ràpidament, s'hi faran resistents. Per tant, qui ha de tenir cap és l'home, quant a tenir molts antibiòtics i anar utilitzant-los correctament. Hem de saber emprar els recursos que tenim perquè no arribi el moment en què no puguem descobrir res nou i no puguem fer front a cap infecció.

La investigació, qui la fa: les empreses privades o els centres públics?

Fa uns 15 anys que no apareix un antibiòtic nou, radicalment nou. Hi ha moltes raons perquè no n'hi hagi. Normalment els investiga el món acadèmic, les universitats, els hospitals... i una vegada descoberta una molècula que podria servir com a antibiòtic, l'empresa privada necessita molts doblers i temps, fins que pot treure la nova molècula al mercat. Però l'empresa farmacèutica va deixar de tenir interès en aquest procés per diferents motius. Els antibiòtics són fàrmacs que curen. És a dir, amb un tractament de 5-7 dies, de vegades més, la infecció desapareix. Això contrasta amb altres fàrmacs que el pacient ha de prendre contínuament, com per exemple la insulina, etc. Si a això hi afegim que els bacteris desenvoluparan en pocs anys resistències al nou antibiòtic, és normal que les empreses farmacèutiques no estiguin gaire interessades en la recerca de nous antibiòtics. Fins que no hi ha hagut un moviment acadèmic i científic que ha fet veure als polítics nord-americans i d'Europa el perill de no fer més recerca en nous antibiòtics, els governs no s'han mobilitzat incentivant les empreses que facin aquest tipus de recerca.

El vostre grup s'ha especialitzat en algun bacteri?

Ens hem centrat en Pseudomonas aeruginosa, que és un dels principals patògens oportunistes i un dels més freqüents a causar infeccions hospitalàries. A més, és la principal causa de mortalitat en els pacients amb fibrosi quística. Aquest microorganisme es fa resistent als antibiòtics molt fàcilment i això dificulta el tractament de les infeccions. Aquest fet és molt important en els malalts de fibrosi quística.