Traduint el que ens demana el cos (I)
De vegades, nosaltres mateixos tergiversam la informació per sentir-nos millor
Estimats,
A tots ens pot passar. Podem passar per un moment d'angoixa. Ho comentam amb el nostre amic/amiga. Ens ofereix un consell. I nosaltres el traduïm en to/distorsió, en lloc de fer-ho en to/equilibri. El resultat final sol quedar lluny de la intenció de l'aconsellador.
Perquè no és el que ens diuen. És el que volem escoltar.
Exemple:
-Escolta, que la meva parella s'ha embolicat amb un altre i he tallat amb ella.
-Quin mal moment. Tu com estàs?
-Malament, però es podia intuir. Em preocupa que començarà a enviar-me missatges per tornar, i això m'altera.
-Bé, és que no és fàcil. Allunya't de tot durant uns dies, distreu-te amb les coses que et relaxin i, quan estiguis més tranquil, decideix què és el que vols fer.
-Bona idea. Això faré.
Passats un parell de dies...
-Escolta! Que he fet el que em vares dir!
-Sí?
-Sí. Aquella nit vaig sortir, em vaig embolicar amb una i li vaig enviar una 'selfie' a la meva ex.
-Ah!
-Després vaig anar amb aquesta al·lota a cals exsogres i els la vaig presentar com la filla que haurien d'haver tingut.
-Aaaah... Ehmm???
Sense paraules. Així vaig quedar.
Quan alguna cosa em crida l'atenció, pens. I així va ser com em vaig adonar que aquestes coses les fem tots perquè en si aquest no és més que un dels moltíssims exemples possibles de com, de vegades, aplicam a un missatge determinat una traducció en to de distorsió emocional, en lloc d'aplicar una traducció en to de contingut essencial.
Si parlam de la vida en general, de traduccions emocionalment distorsionades, tots en sabem molt (i si no, que ho demanin als psicòlegs). Però si parlam de dieta en particular, tots en podríem impartir un màster.
Exemple:
"He vist a la tele que la xocolata s'utilitza per tractar la tensió alta. A la fi entenc per què darrerament menj una tauleta sencera de xocolata en deu minuts: el meu cos demana xocolata".
No! La xocolata pot ser deliciosa, punt.
Com a molt, el teu cos podria estar demanant teobromina, però si tens la tensió alta NO et demana que, a més, mengis molt de sucre i un caramull de mantega de cacau.
Si, guiat per un professional, descobreixes que realment la teobromina és una solució per a tu, l'aliment serà més bé cacau sense sucre –només en la dosi recomanada–, però no pastilles i pastilles de xocolata.
"Quan tenc acidesa (reflux àcid), el cos em demana begudes de cola, les bec i qued com a nou".
No! El sabor dolç-àcid i que bombolleja d'una cola molt fresca ens sedueix a molts, punt.
De vegades, reflux àcid i gasos van de la mà, per la qual cosa el gas de la cola pot provocar una sensació inicial d'alleujament –expulsam gasos i el hiatus es relaxa momentàniament–, però el teu cos no t'està demanant els àcids afegits, els additius, els colorants i l'enorme quantitat de sucre d'aquestes begudes que només empitjoren, i molt, el problema de la manca d'equilibri dels àcids naturalment presents en el nostre sistema digestiu.
A banda de la consulta amb l'especialista digestiu, es poden realitzar exercicis per controlar el problema. La gimnàstica, el ioga, el xi-kung, el tai-txi o similars, dirigits per un professional, et poden ajudar a activar els músculs abdominals, especialment el transvers abdominal, sense danyar més el hiatus, fet que contribueix a alleujar aquest reflux.
"M'ha dit el metge que tenc osteoporosis, segurament per això menj litres i litres de gelat, m'ho demana el cos perquè em falta calci".
No! Un deliciós gelat és una de les grans temptacions en la qual ens agrada caure, punt.
La combinació de grans quantitats de lactis greixosos amb grans quantitats de sucre és una de les pitjors si el que cercam és afavorir l'absorció de calci.
L'especialista pot indicar-te quins aliments són adequats per una ingesta equilibrada de calci i magnesi que el teu cos sigui capaç d'assimilar.
Total i resumint:
Sí, el nostre cos és savi i ens parla contínuament. Com succeeix amb tantes d'altres coses, a Occident hem anat perdent aquest instint que ens traduïa tan fidelment aquell bell llenguatge.
No només no ho entenem, sinó que fem de mals traductors i ho tergiversam fins a extrems sorprenents.
Però tenim solucions.
Facem com faríem si ens creuàssim amb algú que parla un idioma desconegut per nosaltres, però que, al mateix temps, ens semblàs realment important entendre què ens està contant.
Segurament ens aturaríem a observar-ne cada detall.
Segurament concentraríem la nostra atenció.
I amb tota seguretat entendríem l'essència del seu missatge.
Com que aquest diàleg entre nosaltres i el nostre cos dóna per a un poc més, continuarem amb aquest tema perquè és la base del gest vital d'alimentar-nos.
La demostració
El cacau
I com que l'exemple anterior de la xocolata pot tenir versions molt més suaus per al nostre cos, utilitzarem el cacau per demostrar-ho.
Com sabem els amants de la xocolata, el cacau i el greix combinen molt bé. De fet, semblen cridar-se entre si per donar-nos aquella untuosa textura i profund sabor. Per això el cacau i la seva mantega són una gran combinació.
La mantega de cacau és molt interessant, m'agrada molt, la utilitz, i un altre dia en farem una cosa, però avui no volia incloure-la perquè és important recordar que cacau no és igual a xocolata. S'ha de recordar que podem donar a l'astringent cacau un avellutat sabor si el combinam amb greixos vegetals (alvocat, oli) més lleugers que la mantega.
El cacau ens ofereix la seva gran riquesa en minerals (especialment manganès, coure, magnesi i ferro). Les panses aportaran hidrats de carboni simples (especialment fructosa), també minerals (especialment potasi) i vitamines (especialment vitamina B6, ribloflavina i vitamina C).
De l'alvocat, ja en parlarem un altre dia.
La recepta: crema vegana de cacau i alvocat sense sucre afegit
Ingredients i preparació:
1 alvocat gros i madur
1 cullerada sopera de cacau en pols sense sucre
25 grams de panses sultanes (sense pinyols)
Llet d'ametlles
1 cullerada sopera d'oli d'oliva
Un poc de sal
Posam les panses dins un cassó, les tapam amb llet (només que les tapin) i temperam la llet per encalentir-les un poc (no ha de bullir). Les deixam reposar i refredar.
En un tassó de túrmix posam tots els ingredients i els liquam fins que en quedi una textura suau.
Ho refredam i ho servim fred.
Notes de la recepta:
La quantitat de panses sultanes és aproximada, pots afegir-ne o llevar-ne, depenent de la textura i/o punt de dolçor que desitgis.
El mateix passa amb el cacau: podem augmentar-ne la dosi fins a 1-2 cullerades més (ves alerta a augmentar-ne la quantitat: el cacau sense endolcir té un sabor molt potent).
Notes relacionades amb les receptes sense sucre afegit:
De vegades veureu la indicació 'sense sucre afegit'. Això voldrà dir que la recepta no inclou sucre de cuina (ni blanc, ni moreno, ni sirops, ni mel, etc.), i en determinades ocasions pot ser que no dugui cap tipus d'hidrat de carboni, però no vol dir que sempre estigui lliure d'hidrats de carboni en general, ni lliure dels d'absorció ràpida i/o alt índex glucèmic en particular.
Les persones amb dietes especials podran realitzar-hi els ajustaments que creguin necessaris. Així mateix, poden incloure-hi ingredients amb fructosa, però les persones intolerants a la fructosa hauran de fer els ajustos necessaris.