Els 200 dies de Quique Setién al Barça: crònica d'una desfeta anunciada

BarcelonaDos anys i mig després, el Barça es retroba amb Quique Setién (diumenge, 21 h, Movistar). El tècnic va posar-se al timó d'una nau que s'encaminava cap al naufragi, esportiu, social i econòmic, tot i que ni el més gran dels pessimistes podia imaginar llavors tot el que passaria en els poc més de 200 dies que el càntabre va dirigir el Barça. I el que va arribar després, esclar. Ara Setién intenta refer la seva carrera al Vila-real i es troba amb un Barça que ha renascut, com un ocell fènix.

Quique Setién, exfutbolista d'èxit al Racing, l'Atlètic de Madrid o el Logronyès que havia arribat a jugar a la selecció espanyola de futbol platja, era un entrenador de renom el 2020. La seva bona feina al Lugo, el Las Palmas i el Betis l'havien convertit en un dels defensors del cruyffisme fora de Barcelona. Ell sempre parlava bé de l'escola blaugrana, que havia admirat des de la distància. Però l'oferta que li va fer el gener del 2020 Josep Maria Bartomeu es pot dir que estava enverinada. Setién estava mirant el partit de Copa del Rei entre l’Escobedo i el Sevilla, ja que entre el seu poble, Liencres, i Escobedo hi ha tot just 14 minuts en cotxe. Va ser llavors quan va rebre la notícia: el Barça el volia. Semblava un somni i seria un malson.

La seva estada al Barça ja no va començar bé, i no per culpa seva. Josep Maria Bartomeu, després de la derrota del Barça a les semifinals de la Supercopa d'Espanya d'aquell gener del 2020, va decidir fer fora Ernesto Valverde. L'equip anava líder a la Lliga, però els símptomes d'un cicle que s'acabava, sumats a l'obsessió per intentar guanyar la Champions, van provocar el comiat del basc. Aquesta era el mantra: calia canviar de tècnic per elevar el nivell a la Champions i evitar derrotes com aquella de la temporada anterior a Liverpool. Però el comiat de Valverde es va fer amb presses i malament, ja que no estava ben encaminat el seu relleu a la banqueta. Una expedició del Barça va intentar convèncer Xavi Hernández, llavors al Qatar, sense sort. I el 13 de gener a dos quarts d'onze de la nit, en un hotel de la part alta de la ciutat, Josep Maria Bartomeu no aconseguia signar la liquidació de contracte de Valverde, quan a pocs metres, en una altra habitació, es negociava el contracte del nou tècnic, Quique Setién. Els dos acords van arribar a les 23.15 h. Setién ja era oficialment entrenador d'un projecte on aguantaria tot just mig any, fins al naufragi de Lisboa contra el Bayern.

Les vaques

Era un naufragi anunciat, tot i que llavors costava de veure. I Quique Setién no era el responsable de tot plegat. "Un bon paio, un bon professional. Però no podia fer res, el club ja anava malament i ell es va menjar el gripau", expliquen a la Ciutat Esportiva Joan Gamper, on recorden com els jugadors el van rebre de morros. Molts no volien la destitució de Valverde. Setién no n'era el culpable, però es va trobar les cares llargues d'aquells que haurien preferit seguir amb el Txingurri. D'altres no confiaven en un tècnic de qui dubtaven que estigués preparat, tot i la bona feina que havia fet en el passat amb el Betis, amb un triomf al Camp Nou inclòs jugant un bon futbol el novembre del 2018. "Jo era perfectament conscient quan vaig anar al Barça que hi anava perquè no tenien ningú més, però el que no pots fer és renunciar a anar a Barcelona per entrenar els millors jugadors del món; entre ells, el millor. Però el que em vaig trobar no m'ho he trobat en quaranta anys que porto al futbol", recordaria en una entrevista a Jotdown. No hi va ajudar que el dia de la seva presentació deixés anar una frase simpàtica que l'acompanyaria per sempre: "Ahir passejava entre vaques al poble i avui dirigeixo els millors jugadors del món". Els jugadors van ser els primers a fer bromes al respecte. Les vaques encara el persegueixen.

Per intentar guanyar-se la complicitat dels futbolistes, Quique Setién parlava molt de futbol i intentava canviar les dinàmiques als entrenaments amb nous exercicis. El seu ajudant era Eder Sarabia. Un home jove amb personalitat i passió, que està demostrant ara a l'Andorra que té futur a les banquetes. Però també ell seria una víctima d'aquell Barça que s'encaminava a l'abisme. Sarabia no tenia pèls a la llengua i va tenir topades amb alguns jugadors. I, malauradament per a ell, un seria Lionel Messi, amb qui tindria una baralla dialèctica un dia en un entrenament. Messi no va amagar que no li feia cas a Sarabia en una xerrada a la banda durant un partit contra el Celta a Balaídos. Setién ho va voler parlar amb Messi després al vestidor, però l'argentí tampoc el va voler escoltar. "La química amb Messi mai va ser la millor", ha admès posteriorment Sarabia. "Hi ha una faceta no futbolística que és més difícil de gestionar, una cosa pròpia de molts esportistes que es pot veure al documental sobre Michael Jordan. Veus coses que no t'esperes. No parla gaire, però et fa veure el que ell vol... He tingut prou experiències per fer una valoració exacta de com són realment aquest noi i la resta de jugadors. Em quedo amb la sort d'haver-lo vist jugar aquests anys", explicaria Setién. Cap dels dos ha volgut criticar obertament Messi, sense amagar, però, que se senten dolguts. "No el vam saber motivar, no vam encertar la tecla", admet Sarabia. Messi, de fet, enviaria el famós burofax on demanava marxar del Barça pocs dies després de la destitució de Setién. No estava content amb la manera de gestionar l'entitat de Bartomeu.

De la Champions a la pandèmia

El tècnic va haver d'afrontar petits actes d'indisciplina, com manca d'atenció a les xerrades o el costum d'alguns jugadors de sortir una mica tard al camp d'entrenament. Amb l'esperança que aquella temporada el Barça guanyés títols, un equip de rodatge enregistrava bona part del dia a dia per fer la segona part del documental Matchday, que mai es faria. Ara algunes d'aquestes imatges van ser ofertes als realitzadors del documental que s'ha estrenat fa poc sobre el primer any de Xavi Hernández al capdavant del Barça. En una d'aquestes imatges es veu com Alba, Piqué i Messi surten tard a entrenar i Setién els ho recrimina. Ells li responen que ja no passarà més, però amb un to desafiant. "Vaig arribar a un lloc nou on les coses feia anys que funcionaven igual. Sabia que altres entrenadors, abans que jo, ja s'havien adaptat al que havien trobat en lloc d'imposar les seves idees. Era absurd intentar canviar moltes coses", va dir fa poc l'actual tècnic del Vila-real.

La sort no li va fer mai costat, ja que el club socialment estava trencat, amb la directiva de Josep Maria Bartomeu assetjada pel cas del Barçagate, amb els Mossos entrant a les oficines del club. El 25 de novembre del 2020, però, Setién feia realitat un somni: poder entrenar a la Champions League. El Barça s'havia classificat per als vuitens de final amb Valverde a la banqueta i li tocava veure's les cares amb els italians en un partit on llavors tothom parlava de la sort de veure Messi jugant a l'estadi on va regnar Maradona. "Ser a la Champions era un dels meus somnis", deia el tècnic. Llavors poca gent parlava que al nord d'Itàlia ja havia arribat un virus provinent de la Xina, el covid-19. El partit de tornada no es jugaria fins sis mesos després, a porta tancada. La pandèmia tampoc va ajudar a fer les coses fàcils per a Setién, que admetia en una entrevista a l'ARA que al Barça s'estava improvisant massa. "Ara tothom parla de voler guanyar, però si trec quatre nanos i no guanyem, em faran fora. Tothom va improvisant sobre la marxa. Molta gent ja no va al camp a gaudir del joc, només volen veure el seu equip guanyant. I guanyar o perdre pot dependre de centímetres. Ara llegeixo cròniques i no les entenc. Puc entendre que diguin que no jugues bé, però que diguin què no fas realment bé. Que només importa guanyar? De veritat? Hi ha un clima de crispació i tothom està amb la soga al coll, aquí ningú disfruta".

Derrotant el Nàpols en un estadi sense aficionats, Setién va aconseguir classificar el Barça per a la fase final de la Champions que la UEFA va improvisar a porta tancada a Lisboa. Als quarts de final, el rival era el Bayern. Poc s'imaginava el tècnic que dirigiria segurament la pitjor humiliació de la història del club, la derrota per 2-8 amb els alemanys. "Quedes molt malmès, passes a la història del Barça amb aquesta derrota, i assumeixo el meu percentatge de culpa. Però després del meu cessament em vaig assabentar que la decisió ja estava presa abans del 2-8", diria el tècnic. A mesura que arribaven els gols bavaresos, ja sabia que el seu cicle havia finalitzat.

De la banqueta als jutjats

Aquella derrota va ser el clau que va acabar de tancar el taüt del projecte de Bartomeu, que va acomiadar Setién dos dies després del partit. Ara, ho va fer tan malament, que el cas va acabar als jutjats. “A mi no em van dir mai que no seguia. Vaig sentir el president per la televisió fer un comunicat i el director esportiu, Abidal, va quedar per dinar amb mi l'endemà i em va voler convèncer perquè els perdonés els diners", va dir Setién en relació amb el contracte que havia signat amb el club.  "Al cap de quaranta dies vaig rebre una carta d'acomiadament perquè es complien els terminis i ja vaig posar una denúncia que és al jutjat". Els advocats de Setién van demanar a través d’un burofax una comunicació oficial de la seva destitució, però no es va produir i el cas no es resoldria fins al desembre del 2021, quan ja amb Joan Laporta a la llotja blaugrana, es pactaria entre les dues parts una compensació de la qual no van fer públics els detalls.

En els set mesos que va ser al Barça, Setién va dirigir l’equip blaugrana en vint-i-cinc partits: dinou de Lliga, tres de Champions i tres de Copa. El balanç total de resultats que va registrar va ser de setze victòries, quatre empats i cinc derrotes. No va poder guanyar cap títol i va allunyar-se del futbol fins a aquesta temporada, quan el Vila-real el va cridar per ocupar el lloc que deixava Unai Emery, nou tècnic de l'Aston Villa anglès. Ara es retroba amb el Barça, el club que somiava entrenar però el va acabar devorant.