De l’abundància europea a la sequera a la Lliga
La davantera de l'Espanyol és la menys prolífica de tota la Primera Divisió
Barcelona“No som els millors però tampoc som els pitjors”, va reflexionar Pablo Machín després de caure al Wanda Metropolitano. Amb el tècnic sorià, l’Espanyol va viure alguns passos endavant, però en els últims partits a la Lliga ha patit un preocupant estancament que l’han portat a ser el pitjor equip a les àrees: el més golejat (23 gols en contra, els mateixos que el Betis) i el menys golejador (7 dianes a favor, les mateixes que Leganés i Celta, els altres dos equips en descens). Uns registres que expliquen per què l’equip blanc-i-blau fa setmanes que està en posicions de descens.
Amb Machín, l’Espanyol no ha aconseguit solucionar les carències ofensives que ja arrossegava amb David Gallego. Els tres gols marcats en cinc jornades ho evidencien. El més preocupant, però, és l’aportació d’una davantera que viu en l’abundància a Europa, però que en canvi pateix una notable sequera a la Lliga. Entre Ferreyra (7), Campuzano (5), Vargas (5), Wu Lei (2), Melendo (1), Calleri i Puado (0), han firmat 20 dianes entre les rondes prèvies i la fase de grups de l’Europa League. A la Lliga, entre tots ells, només sumen un gol, obra de Ferreyra. Un panorama que confirma que no s’ha renovat prou bé un atac que el curs passat, a aquestes alçades, sumava 12 gols entre Borja Iglesias (8), Baptistao, Sergio García, Hernán Pérez i Piatti (1). Tres més que els 9 de la temporada 2017-18 (5 de Gerard Moreno, 3 de Baptistao i 1 de Piatti), i tres menys que la 2016-17 (6 de Gerard, 5 de Piatti i dos d’Hernán i Baptistao).
Actualment la de l’Espanyol és, xifres en mà, la pitjor davantera de la Lliga. Està força per darrere del segon equip amb una davantera menys golejadora, l’Eibar, amb Charles i Kike García, que ha sumat quatre dianes. Per davant queden equips com l’Osasuna, el Celta i el Leganés (5), el Mallorca (6), l’Athletic (7), el Granada, el Valladolid i el València (8). La majoria d’aquests equips tenen un ventall de recursos ofensius inferior en nombre al de l’Espanyol, però li estan traient més rèdit. Al Leganés, per exemple, Braithwaite ja ha fet tres gols, i En-Nesyri dos més. Al Mallorca, Budimir i Lago en sumen tres cadascun.
Un atac mal regenerat
Les lesions musculars de Ferreyra i Calleri no han ajudat a compensar aquestes xifres, però això no són cap excusa per a un Espanyol que ha demostrat que té prou recursos ofensius. Tot i el ventall d’opcions de què disposa Machín, és simptomàtic que sigui Granero el jugador que ha rematat més vegades a porteria (6) de tot l’equip, i això que només ha disputat el 20% dels minuts a la Lliga. El segueixen Ferreyra i Campuzano, amb cinc xuts cadascun.
Un balanç força pobre, en xuts i gols, que dona la raó a Machín quan va demanar un substitut de garanties de Borja Iglesias. Anticipant la sortida del gallec, va arribar al gener Ferreyra, i a l’estiu Calleri, dos puntes argentins cedits fins al juny i pels quals l’Espanyol hauria de pagar 5,8 i 25 milions en cas de voler quedar-se’ls en propietat. Això, sempre que no aconsegueixi rebaixar els preus de les opcions de compra de què disposa. Uns valors que, avui dia, no semblen justificats veient el rendiment dels dos davanters. Abans de decidir què fa amb el seu futur, però, l’Espanyol farà bé de lligar algun golejador en aquest mercat hivernal, que serà clau per afrontar amb més garanties la segona volta.
