L'admirador de l'Oncle Garrepa que mou els fils al Barça

BarcelonaNo li agrada sortir a les fotos i s'esforça per marxar de pla quan sap que hi ha càmeres al voltant. "No suporta aparèixer a la premsa", admet a l'ARA una persona que el coneix bé. "Ai, si s'assabenta que he parlat amb un periodista sobre ell!", afirma atemorida –tot i que mig en broma– una altra veu que hi conviu sovint al Barça actual. Per molt que s'esforci per evitar-ho, Alejandro Echevarría ja ha esdevingut una figura mediàtica en l'univers Barça. Si no fos la persona sense càrrec al club amb més poder i informació –molt més que la majoria dels directius– en clau blaugrana, només seria l'excunyat de Joan Laporta. Però si no compartís dècades de relació familiar amb el president, segurament miraria els partits del Barça com un soci més, des de la graderia i no des de la llotja d'autoritats. Una cosa va amb l'altra. La pell és avui imprescindible en el dia a dia a les oficines d'Aristides Maillol.

El poder d'Echevarría és transversal, però últimament ha crescut bastant en l'àmbit esportiu, sobretot des de la marxa de Mateu Alemany, l'executiu que va comandar la neteja del vestidor dels primers dos anys i mig de mandat presidencial. La mostra més recent d'aquesta influència beneficia Xavi Hernández, a qui Alejandro protegeix com si fos el fill que no té. Després de les dures derrotes contra el Girona i l'Anvers, persones importants de la cúpula culer van criticar en privat la tasca del terrassenc i van alimentar divisions internes i soroll de sabres envers un possible relleu si l'equip no redreçava el rumb. La resposta d'Echevarría al mar de fons va ser acompanyar l'equip a València, on tampoc es va guanyar (1-1) i escenificar el suport al tècnic en persona al mateix túnel de vestidors de Mestalla. Dos dies més tard, aquest gest va coincidir amb les paraules públiques de Laporta, que va ratificar la confiança en Xavi abans del duel contra l'Almeria.

Xavi i Deco van tornar al Barça gràcies a ell

Al club s'assegura que el poder real sobre el futur del preparador es concentra en el president i en el seu excunyat, que té fins i tot més pes en les decisions que el vicepresident esportiu, Rafa Yuste, i que membres de la comissió esportiva com Enric Masip i Joan Soler. La tercera veu vinculant és la d'Anderson Deco, que igual que Xavi va entrar a treballar després de la mediació d'Echevarría. El portuguès és l'actual director esportiu blaugrana perquè té el mentoratge de la mateixa persona clau que va convèncer Laporta per posar d'entrenador en el lloc de Ronald Koeman una llegenda culer a la qual el president no veia del tot preparada i que, a més, creia massa propera a Víctor Font, el seu rival a les eleccions del 2021.

Gairebé tres anys després de la victòria a les urnes, la influència d'Echevarría en l'àrea esportiva ha tocat sostre: té línia directa amb totes les parts implicades en virtut d'anys i anys de favors i confidències. No té (ni tindrà) cap càrrec assignat, però és la pega imprescindible perquè l'estructura es mantingui ferma. Les seves reflexions entre bambolines, sempre mirant de fugir dels focus i fent valer un ascendent guanyat a cop d'esperit aconseguidor, creen relats interns que, al seu torn, volen generar estabilitat entre els dirigents i els professionals de la seva confiança. En aquest sentit, els últims mesos ha fet mans i mànigues perquè el binomi Xavi-Deco es consolidés després de les sortides d'Alemany i de Jordi Cruyff. Així mateix, en la lluita per protegir l'entrenador de les crítiques, creu que és d'ajuda atiar un cert clima d'enemistat amb Pep Guardiola i els seus partidaris.

L'aval, la seguretat, el Círculo Ecuestre i una vida solitària

L'origen d'aquesta capacitat per influir cal trobar-lo fa vint anys, en el primer mandat de Laporta al Barça. I no només perquè el seu pare, el poderós Juan Echevarría (Nissan, entre altres), acceptés avalar la junta del seu llavors gendre, sinó perquè ell també va saber moure's amb habilitat per guanyar-se la confiança dels jugadors. No li va importar que el seu periple a la directiva fos curt per la seva vinculació a la Fundación Francisco Franco. Tot i que va dimitir per aquest motiu, va conservar la quota de poder i es va erigir en un home per a tot perquè els futbolistes d'aquella època, entre els quals hi havia Xavi, Deco i també un Messi adolescent, tinguessin una vida més còmoda. Solter i sense fills, tenia temps per solucionar-los problemes a qualsevol hora. "És expert en fer sentir que li deus alguna cosa", sentencia una de les persones consultades per elaborar aquesta peça.

Aquell esperit de principis de segle s'està repetint dues dècades més tard. Echevarría té més canes i menys cabells, però continua deslliurat i amb una agenda privilegiada per ajudar a governar el Barça des de l'ombra. Els seus contactes empresarials van ajudar a construir la candidatura guanyadora i a aixecar l'aval sobre la botzina. També va intercedir perquè perfils professionals com Ferran López entressin a treballar al club i perquè el vestidor tingués un vigilant de la seva corda.

Té ulls i orelles a tots els racons de la ciutat, inclòs el Círculo Ecuestre i les redaccions dels mitjans de comunicació, i somia amb aconseguir que Messi pugui rebre l'homenatge que es mereix al nou Camp Nou. "No fa una altra cosa!", diu una persona ben informada sobre la seva dedicació amb el Barça. És el que el mou aquest sexagenari amant dels animals —posa amb un mico a la seva foto de WhatsApp— i que connecta amb la seva infància a través de l'Oncle Garrepa, el personatge de dibuixos animats que decora la llar de foc del seu despatx sense placa a l'avinguda Tibidabo. Echevarría s'hi assembla: estima el poder i es desviu pels seus nebots.