L'ensurt d'Aitor Cantalapiedra abans de debutar al Camp Nou

BarcelonaEl jugador del filial blaugrana Aitor Cantalapiedra va sortir exultant del partit contra el Villanovense: amb 19 anys havia fet realitat el seu somni, després de moltes voltes pels principals clubs de Catalunya. El jove davanter havia començat a l'Escola del Barça, però després havia passat per Espanyol, Sant Andreu, Damm i Cornellà, abans de retornar a la disciplina blaugrana sent ja un juvenil. El periple pels camps catalans havia valgut la pena. "Estic molt feliç d'haver debutat al millor equip del món", reconeixia eufòric després del partit.

Abans de començar el duel de Copa, però, Cantalapiedra estava nerviós pel que significava l'escenari, tal com reconeixia el seu company Sergi Samper en zona mixta. I encara més perquè el jove davanter barceloní va tenir un ensurt abans de jugar contra el Villanovense. El seu germà, Cristian Cantalapiedra, 10 anys més gran que ell, va tenir un accident de moto el dia abans que Aitor jugués de titular a l'estadi, a les ordres de Luis Enrique. Per això, el primer record que va tenir el futbolista després del partit va ser per al seu germà. "En el primer que he pensat és en el meu germà. Va tenir un accident de moto ahir [dimarts], però gràcies a Déu està bé, i això és per a ell", va confessar neguitós, encara insegur davant dels micròfons. Cristian no va patir cap fractura, només un fort cop que el farà anar amb crosses durant uns dies, i haurà de tornar a l'hospital la setmana que ve per examinar-li el peu, un cop baixi la inflamació. Podria haver estat molt pitjor.

Tota la família del jove jugador era al Camp Nou per veure el debut de l'Aitor. Pares, germà amb crosses, tiets i amics més propers. I l'Aitor, situat a la banda esquerra de l'atac blaugrana, va trobar-los en un moment del partit. Els va localitzar mentre tots aixecaven els braços, i els va fer un petit gest de complicitat, no gaire ostensible, per evitar que se n'adonés Luis Enrique. Després del partit van anar tots a sopar, tot i que el germà accidentat els va deixar per culpa del dolor i el cansament acumulat. L'Aitor portava la samarreta que va dur contra el Villanovense, tot i que en acabar el duel un jugador rival l'hi va demanar. No va obtenir el premi, el davanter tenia clar que aquella peça aniria cap a casa. "Me l'han demanat, però no la deixo anar, és per a la família", va assegurar orgullós d'haver tornat a tenir la confiança de Luis Enrique. La setmana que ve la samarreta tindrà un destinatari, un regal que l'Aitor guarda en secret, curós. No serà per al Cristian, que ja es va endur la del debut a Villanueva de la Serena.