Així funciona el detector de fores de joc que indigna el barcelonisme
Els Barça va perdre al Reale Arena de Sant Sebastià després de veure com li anul·laven un gol
SabadellEl Reial Societat - Barça va suposar la segona derrota a la Lliga del conjunt que entrena Hansi Flick. Tanmateix, en acabar el partit, tothom es preguntava el mateix: ¿estava ben anul·lat el gol de Robert Lewandowski per fora de joc? De qui era el peu que estava més avançat, del davanter polonès o del defensa txuri urdin? Les imatges que va oferir la tecnologia del fora de joc semiautomàtic eren confuses i han alimentat la polèmica.
El SAOT, la tecnologia semiautomatitzada per detectar el fora de joc (semi-automated offside technology), és una eina que es va dissenyar per ajudar el VAR a determinar si un futbolista havia de ser sancionat per estar en posició il·legal. El seu funcionament és força complex: té 12 càmeres instal·lades a la coberta de l’estadi que capten els moviments de la pilota i 29 punts de dades de cada jugador, que inclouen el cap, els braços, el tronc, les cames i especialment els peus, on fins i tot es detecta la punta de la bota. Totes aquestes dades s’envien amb una freqüència altíssima (50 vegades per segon) per identificar la posició exacta del jugador sobre el terreny de joc. Tanta informació es pretén que es tradueixi en fiabilitat.
La pilota també és un element decisiu perquè determina el moment exacte en què un jugador fa l’última passada en direcció a un company seu gràcies al xip que té instal·lat al seu nucli. Es fa servir un sistema que s’anomena unitat de mesura inercial (IMU), que permet enviar 500 dades per segon a la sala VOR. Aquest sensor envia un avís automàtic cada vegada que un davanter rep la pilota en posició avançada i és llavors quan entra en joc l’àrbitre de VAR. El col·legiat encarregat del videoarbitratge ha de comprovar que la tecnologia ha resolt la jugada de manera encertada, posant especial èmfasi en la verificació del moment exacte en què la pilota surt dels peus del jugador assistent.
Un cop hi ha la resolució definitiva de la jugada, tant si és fora de joc com si no, s’aprofiten les dades dels jugadors que ha extret la màquina per generar una animació en tres dimensions que detalla amb molta precisió la posició del defensa i la del davanter. Una imatge molt potent a nivell estètic que permet saber amb exactitud quina part del cos està més avançada per justificar la decisió arbitral. El problema d’aquesta representació és que hi ha poques similituds amb el retrat real i això li resta credibilitat. En el cas del fora de joc de Lewandowski, la recreació virtual mostra la punta de la bota més avançada, que és el que va invalidar la jugada, cosa que no es percep amb la seqüència real.
L'explicació d'aquesta diferència és que les imatges del fora de joc semiautomàtic es construeixen d'acord amb el paquet de dades que es tenen de cada jugador i es limiten a mostrar les parts del cos que han sigut decisives per resoldre la jugada, però no ofereixen un disseny a escala real. Per tant, podem observar com les siluetes que simulen als futbolistes tenen els braços en direcció oposada o altres parts del cos ubicades de manera errònia, un fet que resta credibilitat a la decisió.
L'àrbitre de VAR pot canviar la decisió de la tecnologia?
El col·legiat encarregat del videoarbitratge té la responsabilitat de legitimar la decisió de la tecnologia de gol. Amb tot, si considera que el SAOT ha comès un error, ha d’assumir el control de la situació i traçar les línies amb les eines disponibles. Tot i que el reglament deixa oberta aquesta possibilitat, a la pràctica l'home del VAR no executa cap tasca específica i posa la decisió en mans del sistema, ja que la probabilitat que falli és molt baixa. En canvi, l'àrbitre del VAR sí que té pes a l'hora de valorar els fores de joc posicionals que poden tenir incidència en la resolució d'una jugada.
"Què puc fer? Per què ens l'hauríem d'inventar?", va raonar Guillermo Cuadra Fernández, l'àrbitre de camp del duel d'aquest diumenge, en resposta a les queixes d'un Flick que es va indignar amb la decisió arbitral. El tècnic alemany va lamentar l'"error", però també va admetre que el seu equip no havia generat ocasions de gol per guanyar a Sant Sebastià. Per tant, no va escudar-se en la polèmica per justificar la segona derrota del seu equip a la Lliga. Sigui com sigui, el Barça pot demanar les imatges a la RFEF si té dubtes sobre la resolució de la tecnologia del fora de joc semiautomàtic. Quan hi ha aquest tipus de peticions, el Comitè Tècnic d’Àrbitres convida a un representant del club implicat a Las Rozas per oferir-li el material audiovisual que consideri oportú per justificar la decisió adoptada pels col·legiats.