Així haurien de ser les condicions laborals a les obres del Camp Nou

Barcelona“Als contractes de construcció, per conveni, es treballen sis dies a la setmana, un màxim de 12 hores. I això és així”. Amb aquesta afirmació contundent, la vicepresidenta institucional del Barça i responsable de l’Espai Barça, Maria Elena Fort, normalitzava les jornades excessives dels obrers que treballen a les obres del nou Camp Nou, en una entrevista a El Periódico després que aquest diari destapés la situació a través d’una investigació de cinc mesos. La directiva es mostrava sorpresa per les acusacions d’“explotació laboral” en les subcontractacions que fa servir el constructor turc Limak, a qui s’ha encarregat l’obra. Fort remarcava que aquests horaris s’ajusten al conveni del sector, unes declaracions que el text d’aquest document contradiu clarament.

Segons el conveni de la construcció de la província de Barcelona, que afecta els obrers que des de fa mesos treballen al Camp Nou, la jornada anual per al 2023 està fixada en 1.736 hores, cosa que equival a 217 dies de treball efectiu. Aquesta xifra augmentaria 52 dies, fins a 269, si hi suméssim tots els dissabtes de l'any. Però el cert és que el conveni no inclou el sisè dia de la setmana com a jornada laboral, a diferència del que assegurava Fort, tret que hi hagi un altre acord pactat a l’empresa: “L’horari fixat en els centres de treball d’obra per a l’any 2023 serà de dilluns a divendres, de 8 a 13 i de 14 a 17 h”. És a dir, vuit hores al dia entre dilluns i divendres, amb una pausa d’una hora per dinar. En canvi, els testimonis d’obrers recollits per El Periódico relaten jornades extenses de 10 hores al dia, quan el màxim legal només permet treballar fins a 9 hores diàries.

Si ens fixem en el capítol dels sous, la retribució bruta anual d’un peó ordinari de la construcció, segons el conveni de la província de Barcelona, hauria de ser de 25.016,67 euros bruts anuals. Això implica que el sou per hora sigui d’uns 14,4 euros. No obstant això, a les informacions publicades pel diari barceloní, alguns dels treballadors d’aquestes subcontractes denunciaven sous de 6,5 euros l’hora, fins i tot per sota del sou mínim interprofessional (SMI), que és de 7,8 euros l’hora. 

A més, aquests empleats explicaven a la investigació que tampoc havien arribat a cobrar les hores extres que, d’acord amb el conveni pactat entre sindicats i patronal, es remunerarien amb 17,29 euros en el cas d’un peó ordinari. El text també estableix que els dissabtes i diumenges treballats s’haurien de cobrar 31,38 euros més. D’altra banda, l’Estatut dels Treballadors marca que es poden fer un màxim de 80 hores extres a l’any. Els obrers del Camp Nou ja haurien superat aquest límit en només un mes, tan sols treballant dues hores més cada dia entre dilluns i divendres i més les deu hores dels dissabtes.

La remodelació de l’icònic estadi del Barça implica, com la majoria de les grans construccions d’obra civil, una extensa cadena de subcontractacions. “Aquest model es va començar a estendre a finals dels anys 90. Les constructores decideixen externalitzar alguns treballs manuals com les estructures i es concentren en el valor afegit i la direcció de l’obra”, comenta Carlos del Barrio, secretari d'organització de la Federació d'Hàbitat de CCOO de Catalunya.

Segons el sindicalista, la mateixa realitat de presumpte frau laboral que destaca la investigació d’El Periódico és el pa de cada dia en moltes de les obres, tant privades com públiques, que ens trobem a peu de carrer. “La subcontractació és una forma lògica i normal en qualsevol mena d’obra civil de grans dimensions. Extremem les precaucions. Els circuits funcionen perfectament”, va defensar la vicepresidenta institucional del Barça, Maria Elena Fort. 

Subcontractació i empreses "pirates"

El que els sindicats han detectat en aquesta manera de funcionar tan habitual, però, són empreses que ja anomenen pirates, subcontractes on apareixen aquestes condicions laborals molt per sota del que estableixen els convenis i que també estan en el punt de mira de la Inspecció de Treball. De fet, des de CCOO s’han dedicat a informar treballadors en diferents obres de Catalunya repartint informació en diferents idiomes –la majoria d’aquestes persones són immigrants i en alguns casos no dominen el castellà– en què s’aclareix quins són els seus drets laborals i quin sou haurien de cobrar realment.

A aquest context precari de la subcontractació en la construcció, Del Barrio hi suma un altre problema: hi ha companyies que fan servir el despenjament del conveni, una fórmula que no es va arribar a eliminar en la darrera reforma laboral de Yolanda Díaz i que permet pactar sous per sota del que s’ha pactat per al sector, en cas que hi hagi un acord entre l’empresa i els representants dels treballadors. “És un model basat en la por i el desconeixement”, conclou el sindicalista.