Així és la vida del caçatalents de l'últim equip de Leo Messi

BarcelonaÁngel Gómez (Sevilla, 1976) va patir el Barça de Messi, Suárez, Busquets i Alba durant els vuit mesos que va encapçalar la direcció esportiva de l’Espanyol. Una etapa intensa, però fugaç, interrompuda abans del previst. Aleshores no s'hauria pogut imaginar que avui estaria buscant per Europa nous talents amb els quals nodrir l'Inter Miami, actual equip dels quatre exblaugranes. Sobretot, tenint en compte que en aquest impàs de cinc anys ha transitat pel River equatorià, l’Omonia Nicosia xipriota, el Birmingham anglès, el Kagoshima japonès i l’Arka Gdynia polonès.

Cinc clubs de cinc països i tres continents diferents. Una maleta farcida d’experiències i coneixements que li va suposar un oferiment inesperat: un representant italià li va proposar fer-se càrrec de l'"Inter M.". La resposta va ser afirmativa, però la trucada que va rebre l’endemà no va ser en italià, sinó en anglès: l’oferta no era per treballar a Milà, sinó a la MLS nord-americana. Des del 2021, Gómez observa per a l’Inter Miami milers de jugadors de nou lligues de cinc països europeus: Espanya, Portugal, Alemanya, Suïssa i Àustria.

Però, com és la rutina d’un caçatalents? “Un scouter ha de controlar el mercat que li toca. En el meu cas, cal organitzar-se molt bé. De dilluns a divendres acostumo a mirar molt futbol en línia, i els caps de setmana busco ubicacions on pugui anar a veure diferents partits en directe”, explica en una conversa amb l’ARA abans de viatjar a Alemanya. Viu a Catalunya, però trepitja diferents aeroports. La seva feina s'ajusta a la proximitat dels mercats de fitxatges d’estiu i d’hivern: “Entre setembre i octubre es fa un informe més general de tots els jugadors que participen en un partit, i un d'específic d’algun jugador en concret”. Són mesos en què acostuma a mirar una vintena de partits a la setmana, que a la pràctica implica més de 2.000 informes mensuals.

Els jugadors es classifiquen en funció de si agraden i encaixen més o menys, en funció del club, a partir de diferents apartats tècnics, tàctics, físics i actitudinals. El caçatalents, a més, disposa d’un espai extra per ponderar altres valors afegits: si el seu rendiment s’està veient afectat pel fet de jugar menys; si arrossega un major desgast per l’acumulació de minuts; si està content amb el protagonisme que té o bé si acaba contracte al cap de pocs mesos i, per tant, pot ser una oportunitat. La tasca de l’scouter és la base de la piràmide del procés de captació de jugadors. “Entre el novembre i el desembre cal afinar més el tir i centrar-se més en els jugadors que has destacat prèviament: són mesos d’anar a veure’ls de forma regular i reunir més informació, de reunions amb el representant i el club per saber si pot estar disposat a marxar o les seves condicions econòmiques”, afegeix. Aquestes dues fases es repeteixen entre gener i març, i abril i maig, respectivament, de cara al mercat estiuenc.

L'ull humà, el filtre previ al big data

En una era en què el big data forma part indispensable del treball de qualsevol direcció esportiva, Gómez reivindica la importància de l’ull humà per destriar el gra de la palla: “Intento no fer ús de moltes dades per tal que el meu informe no estigui condicionat per la informació objectiva que pugui veure. Faig informes del que veig, i després la direcció esportiva ho compara amb les dades que tenen els clubs”. De fet, explica que en alguns casos ha portat la contrària a les dades per fer valdre alguna qualitat d'un jugador: “Em va passar amb un central. Les dades deien que era lent, però sempre arribava abans que el davanter perquè estava ben col·locat i no depenia tant de la seva velocitat. Busquets n'és un gran exemple: potser les dadesdiuen que és lent, però és el pivot més ràpid de la història, sap què fer abans de rebre la pilota i la dona ràpid al primer toc”, analitza.

Una altra faceta que té en compte és el seguiment personal. Una feina fonamental per saber si el jugador en qüestió està evolucionant o involucionant. “Potser penses que algú ha madurat amb 23 anys i segueix sortint de festa. També cal tenir en compte l’historial de lesions, amb quins entrenadors ha jugat més i amb quins menys, l’entorn familiar, amics, si té parella… Quan un jugador passa filtres i arriba a dalt, el secretari tècnic pregunta a persones que l’han conegut per tenir més detalls”. 

La MLS intenta competir amb Europa i l'Orient Mitjà

El salt a la MLS implica ponderar altres intangibles. “Intentem tenir en compte si el jugador només està interessat a gaudir de la vida en una ciutat dels Estats Units o bé té fam per ser un bon jugador en una lliga maca de veure que està creixent el nivell competitiu”, reflexiona. Un dels reptes del campionat nord-americà i dels seus equips, afegeix, és augmentar el seu atractiu per poder competir amb el futbol europeu i els diners de l’Orient Mitjà: “La MLS ha canviat molt, és una lliga que està de moda i molts jugadors estan entenent que el mercat s'està obrint. Ja no hi van jugadors a retirar-se, cada cop hi van més joves, la majoria sud-americans, però també europeus”, indica. Riqui Puig i Sergi Palencia en són dos exemples. "La lliga està guanyant ritme de joc, cada cop és més atractiva i els estadis comencen a omplir-se. A més, el fet que no hi hagi descensos dona tranquil·litat", agrega.

L’exdirector esportiu de l’Espanyol assegura que Messi “marcarà un abans i un després a la MLS”. “El que ha generat la seva arribada és brutal: sense ell no s’optava a res i ara el club guanya i juga bé. L'Inter Miami pot acabar sent dominador a la MLS perquè té una estructura que ja està molt per sobre de la d’alguns clubs europeus. Fa tres anys gairebé ningú anava a l’estadi i ara està ple”. Quin jugador li hauria agradat firmar? “Toni Kroos, que encara té nivell i m’hauria encantat que vingués en lloc de retirar-se”.