Així ha recuperat Xavi (i Laporta) el somriure de Lewandowski

BarcelonaRobert Lewandowski va començar la temporada amb l'humor girat. És un dels pilars del vestidor, però les coses a la pretemporada no li havien anat com volia. I l'inici de la Lliga, tampoc. En els dos primers partits, el polonès va passar pràcticament desapercebut contra dos equips que es van enfrontar al Barça amb un bloc baix, molt baix. Van ser el Getafe (0-0) i el Cadis (2-0). Això no va millorar el seu humor, encaparrat perquè necessitava més centrades i queixós que no li arribaven prou pilotes en una posició òptima per a la rematada.

Jugar contra dos equips que defensen amb molts efectius dins i a prop de la seva àrea sempre dificulta la feina al davanter centre, que veu com toca poc la pilota i té l'instint d'anar-se separant dels centrals. Aquesta és la solució que va intentar posar en pràctica Lewandowski: allunyar-se de la posició de nou per anar a buscar pilotes més en la posició de mitjapunta. No hi ha cap motiu perquè això sempre sigui dolent per a l'equip, perquè permet fer moviments per a l'arribada dels interiors o també dels laterals (especialment en el cas de Balde). Però el cert és que l'ex del Bayern és més profitós en la posició de davanter centre, malgrat que entri menys en contacte amb la pilota.

També hi ha un factor temporal: amb 35 anys no ha perdut l'olfacte golejador, però sí que tant al segon tram de la temporada passada com als primers partits d'aquest curs se l'havia vist menys àgil en els controls i la passada. Unes pèrdues que condicionaven l'estructura defensiva de l'equip en fase ofensiva. Tot plegat va dur Xavi Hernández a dir després del partit contra el Cadis que Lewandowski havia de tenir paciència i no perdre la posició. No és que l'ariet no pugui sumar lluny de l’àrea –de fet, sempre ha estat un futbolista amb una gran comprensió del joc–, sinó que ara mateix pot ajudar més l’equip fent les funcions pròpies d’un nou clàssic.

Un ecosistema diferent per a Robert Lewandowski

Al Barça, Lewandowski no ha pogut replicar l'ecosistema d'assistents amb què havia brillat al Bayern Munic. Tenir Thomas Müller de segon davanter l'ajudava, tant per condicionar les vigilàncies de la defensa rival com per ocupar els espais que ell alliberava. Al conjunt bavarès també tenia una nodrida nòmina d'extrems de qualitat -Coman, Gnabry, Sané...- que l'alimentaven amb centrades, una de les principals dèries del polonès -i, en realitat, de molts davanters centre d'àrea a mesura que van perdent velocitat amb el pas dels anys-. El ritme del futbol alemany, més avesat als contraatacs, també és diferent del de la Lliga espanyola.

En una entrevista al juny a la delegació de Canal+ a Polònia, Lewandowski també demanava més futbolistes a l'àrea: "Animo els meus companys a buscar l'àrea o la desmarcada per darrere de la línia defensiva. És aquí on és més fàcil rematar o passar la pilota [...]. De vegades sembla que juguem a handbol, tot gira al voltant del perímetre". Es pot llegir fàcilment entre línies que el que demanava era tenir a prop un segon davanter. I aquesta figura l'ha trobat els darrers dos partits amb l'entrada de João Félix, la nineta dels ulls de Joan Laporta i principal valedor del seu fitxatge.

L'atacant portuguès ha incidit directament en el caseller golejador de Lewandowski en dos partits en què han coincidit en l'onze inicial. Contra el Betis, amb un gran gest de qualitat que va fer posar dret el públic de l'Olímpic: Félix va deixar passar la pilota entre les cames, cosa que va despistar el seu defensor (Marc Bartra) i va permetre que la pilota arribés en perfectes condicions a la desmarcada del nou blaugrana. Contra l'Anvers, el jugador cedit per l'Atlètic de Madrid va fer una centrada al segon pal que Lewandowski va enviar plàsticament al fons de la xarxa. El polonès, a més, va assistir Gavi davant els flamencs.

Sense canvis en l'estructura organitzativa

Des del cos tècnic no s'enfoca el canvi de xip de Lewandowski en una qüestió exclusiva dels jugadors amb més responsabilitats ofensives, sinó que ho sintetitzen en una qüestió d'haver sumat talent de manera més global en tot l'equip amb les arribades de Félix, Cancelo i Gündogan, aquest darrer definit com "un regal caigut del cel" per Xavi després de la golejada contra l'Anvers. "El Robert ha estat molt bé els dos darrers partits. Però no només ell, sinó tot l'equip. La suma de talent s'està notant. L'estructura organitzativa ja la teníem, però ara ha pujat la qualitat individual i això fa que arribin més pilotes i millors condicions a les posicions ofensives", comenten fonts del vestidor a l'ARA.

"Aquesta és la línia a seguir, però sabem que no tots els partits seran fàcils i ens en trobarem que generarem menys ocasions", afegeixen. Xavi ha renunciat a un quart migcampista per donar entrada a João Félix, una aposta que de moment li ha sortit bé. La visita del Celta d'aquest dissabte a Montjuïc (18.30 h, Movistar LaLiga) serà una nova prova per continuar veient com evoluciona l'equip i com flueix Lewandowski, que entre el Barça i Polònia acumula vuit partits seguits jugant-ho tot.