“Això va per tots els companys que són a València”

BarcelonaRoger Pagès és un dels bombers que avui corria la 25a edició de la Vueling Cursa Bombers Barcelona. Ho feia carregant més de 20 kg extres a sobre: l’equip de protecció, amb pantalons i jaqueta, el casc i, en el seu cas, també la bombona d’oxigen. Era el seu tercer any. “Aquest cop ha estat especial perquè molts companys que havien de venir no hi han pogut ser perquè estan treballant a València. Cada dos dies fem torns per anar-hi a ajudar. Això va per ells”. El Roger ha completat els 10 quilòmetres amb un temps de 54:40, una marca fins i tot millor que la de bona part dels 15.000 corredors que han participat en la cursa en un matí assolellat en què la pluja, per sort, no ha aparegut. “L’any passat vaig acabar blanc i a l’arribada un infermer no se separava de mi. Aquest any ha anat millor. El moment més dur ha estat la petita pujada que hi havia en l’últim quilòmetre, quan ja estàvem al límit, i sobretot quan algú del públic ha cridat «Aquest ja no pot més»”, bromejava el Roger a la línia de meta.

Els bombers tenen el petit privilegi de sortir deu minuts abans que la resta de participants. A partir del segon quilòmetre, però, alguns ja caminen i el gruix de corredors els avancen. Reben missatges d'ànim a cada moment, tant dels espectadors com dels mateixos participants. És el cas del bomber Toni Bayo, que aquest any s’ho pren amb calma, ja que fa la cursa amb la seva parella i empenyent un cotxet: “És el quinzè any que la faig, però aquesta vegada, com que la nostra filla ja té dos anys, he pensat que la podíem fer tots junts. Avui, lògicament, l’important no és la marca”. Alguns bombers han optat per córrer amb l’EPI però sense la bombona, com és el cas del Cristian Martín, que abans de començar admetia que tenia més traça amb la bicicleta que corrent. “Vaig entrar al cos al mes de maig i em feia molta il·lusió fer la cursa. El més dur és la calor, perquè els nostres equips no transpiren”. També hi ha hagut un grup molt nombrós procedent de l’Escola de Bombers, com el Nil i el Dídac: “La principal diferència amb el que portem habitualment són les vambes, perquè córrer amb les botes amb punta de ferro ja seria massa”.

La Cursa de Bombers va néixer el 1999 i en els seus inicis va estar impulsada per la marca Nike. En aquelles primeres edicions alguns bombers corrien amb bombona i fins i tot s'atrevien a córrer amb mascareta. Vint-i-cinc anys després, la prova és una de les cites d’esport popular més importants de la ciutat, amb un recorregut amb sortida al carrer Pujades que passa pel Passeig Colom, el Paral·lel, Gran Via i el Poblenou, abans de tornar al parc de la Ciutadella. Aquest any estrenaven una aplicació creada per l'empresa NNT Data que permet seguir l’evolució de cada participant en temps real, tot i que per a la majoria la gràcia és córrer sense estar gaire pendent del temps, o com a molt amb algun cop d’ull ràpid al rellotge.

Pel que fa als d’atletes d’elit, la Cursa de Bombers és coneguda per tenir un recorregut ràpid, sobretot després del canvi d’itinerari que es va fer l’any passat: té poc desnivell –si deixem de banda la breu pujada del Paral·lel, ben coneguda també pels corredors de la Marató– i sempre és una bona ocasió per intentar fer marca personal. En aquesta 25a edició els vencedors han estat Adam Maijó en categoria masculina (29:27) i Meritxell Soler (32:57) en la femenina. Maijó ja s'havia emportat la cursa el 2022 i Soler en les edicions del 2021 i el 2022.

La prova també té un vessant solidari, ja que es recapten diners per a diferents fundacions. “El que més m’agrada és córrer per un repte solidari. Jo ho faig per a la Fundació Miquel Valls, que treballa per millorar la qualitat de vida de les persones afectades d'ELA. Això i tots els ànims que et dona la gent durant el recorregut és el més gratificant de la Cursa de Bombers”, explica Roger Pagès.