Alba Torrens, un sac d’èxits que pareix que no té fons
MVP, europeus, jocs olímpics, eurolligues
Palma...
Alba no oculta la felicitat des que va aterrar a Palma per concentrar-se durant deu dies amb la selecció femenina de bàsquet per preparar el Mundial de Tenerife, que se celebrarà del 22 al 30 de setembre.
Il·lusió, feina i adaptació, aquestes són les tres característiques que, segons ella, han fet que arribi a lluitar amb les jugadores més bones d’Europa. Així parla la mallorquina per aquest diari, que sempre exhibeix un gran optimisme i fam de victòries. “Quan una persona ho dona tot i persegueix els seus sominis amb força pot arribar a aconseguir el seu objectiu, però si no ho arriba a fer, com a mínim sap que ha fet tot el que podia fer”.
Filla d’un marbrista mallorquí, semblava que Alba Torrens seria jugadora de futbol i que seguiria les passes del seu pare, al qual anava a veure cada diumenge als partits de Tercera Divisió. Però un professor seu d’Educació Física, veient la seva estatura, la va convèncer perquè passàs de la gespa a la pista. Alba Torrens va marxar de casa seva als 14 anys, quan la varen telefonar per jugar a l’equip català Segle XXI, una decisió que no va dubtar ni un moment.
Des d’aquell moment, l’aler d’un metre noranta-dos ha anat esculpint el seu talent fins a aconseguir, amb 28 anys, ser una vertadera col·leccionista de distincions. MVP, europeus, jocs olímpics, eurolligues... Un sac d’èxits que pareix que no té fons. Però ella, quin s’estima més? Torrens no dubta a l’hora d’afirmar que els repetiria tots i cada, ja que tota la il·lusió que ha viscut fa que tot l’esforç hagi merescut la pena.
Ambiciosa, impacient, autocrítica, bona persona i versàtil, molt versàtil a la pista, Alba Torrens té unes característiques poc habituals que l’han feta arribar a l’elit del bàsquet femení.
Un èxit que encara es pot incrementar enguany mateix amb el Mundial que es jugarà a Tenerife. Però xerrar de competicions futures o del futur no forma part del seu caràcter. “No se sap mai què pot passar, crec que sabem quan ens aixecam però no com anirem a dormir”, assegura. “El més important és que tenc molta il·lusió per continuar endavant”. Segons la jugadora, s’ha de viure dia a dia, a la ment li agrada molt pensar en el futur, però això no ajuda a viure el present.
“Jugar a Mallorca és un privilegi”
“Per a mi és un orgull haver jugat amb les meves companyes i amigues aquí, a Mallorca. “Aixòés un privilegi”, diu feliç la mallorquina que tampoc no perd de vista la responsabilitat que té.
