Albert Costa: “Combinar el torneig i Barcelona és la clau de l'èxit"

BarcelonaAquest dissabte comença el Barcelona Open Banc Sabadell de tenis. Durant el cap de setmana es disputa la ronda prèvia i el dilluns s'inicia la ronda final de la competició al Reial Club de Tenis Barcelona. Albert Costa, extenista professional i guanyador del Godó l'any 1997, a més d'un Roland Garros (2008), és el director d'un torneig que reuneix quatre dels deu millors tenistes de l'ATP.

Ja fa alguns anys que va deixar la raqueta i dirigeix el torneig. Què l'ha sorprès, de la part de gestió?

Sobretot, la feina prèvia. La gran diferència com a jugador és que quan arribes ja està tot muntat. Tothom et tracta molt bé i tens moltes facilitats. Però abans s'ha de preparar. Hi ha un equip brutal de gent que s'hi deixa la pell perquè aquest torneig tiri endavant. I aquesta és la clau de l'èxit. Hi ha moltes àrees, i totes estan cobertes. Penso que la gent que ve al torneig gaudeix molt. És un esdeveniment esportiu i social, perquè al 'village' també s'hi reuneix la gent més important de Catalunya.

Diu la llegenda que l'endemà d'acabar-se, ja es prepara la següent edició.

No és pas cap llegenda. Durant l'any no pares. Tens reunions amb l'ATP, t'has de trobar amb els jugadors, has d'anar a tornejos, pensar en les novetats. Això no és només feina de l'últim mes, que és quan es fa el muntatge de les instal·lacions.

La part més delicada és tenir un bon cartell?

Per això has de fer el seguiment dels jugadors, parlar amb els seus mànagers… No pots anar els últims deu dies i dir-li a algú si vol venir. Aquest any, de moment, som l'únic torneig 500 que té quatre jugadors 'top ten' a la seva llista. I això és una feina important i que costa molt, perquè hi ha molta competència. Tenim 15 jugadors entre els 35 millors del món, tenistes de nova generació… A dia d'avui hi ha un parell de favorits com el Rafa [Nadal] o el Nishikori, però el quadre està molt obert, és atractiu i hi ha molts jugadors que poden guanyar.

Diu que Nadal és favorit ,però els dos últims anys ha baixat una mica el rendiment. Què creu que li passa?

Entenc l'exigència de la gent cap a Nadal, però jo que he estat esportista sé com n'és de difícil el que està fent. Ha guanyat 14 Grand Slam, ha guanyat 27 Masters 1000, vuit cops el Godó… Penso que això és realment increïble i pràcticament irrepetible per algú d'aquí. És evident que no està passant pel millor moment, però està lluitant per tornar. Necessita guanyar un torneig per agafar confiança i tenir continuïtat. Veig que segueix tenint il·lusió per jugar a tenis, i això és el més important.

Quin és l'al·licient perquè els jugadors vinguin al Godó?

Tenim un torneig de categoria 500, que per als tenistes aquests punts són molt importants, però també tenim 64 anys d'història i som un referent en terra batuda. A més a més, juguem en un club de tenis dins la ciutat. Molts cops passa que els tornejos d'aquest tipus se celebren fora de la ciutat, en instal·lacions que són només pistes i vestidors. I l'ambient és fred. Aquí no, hi ha el club, el contacte directe amb els socis… i una cosa importantíssima, que és Barcelona, una ciutat espectacular. El tenista ve i sap que a les estones lliures podrà gaudir de la ciutat. Fins i tot, hi ha casos que vénen amb la família o la parella. Aquesta combinació fa que tot plegat tingui èxit.

Segurament, molta gent es demana per quin motiu tenistes com Federer o Djokovic no vénen a Barcelona.

Ho preguntem cada any als seus mànagers. De moment no s'ha donat el cas. Jo espero que en el futur sigui possible. El Federer serà complicat, però el Djokovic, que és més jove, crec que algun any ho aconseguirem. Djokovic és un tenista que juga molts pocs tornejos i els escull molt bé. A banda de jugar els Grand Slam i els Master 1000, que son obligatoris, si ha de jugar un 500 prefereix fer-ho en pista ràpida que abans que en terra batuda. Tots els tornejos intentem tenir els grans tenistes.

El Godó ha arribat al seu màxim?

Sempre hi ha coses a millorar. Per exemple, aquest any hem fet una graderia perquè la gent pugui veure els entrenaments, o hem habilitat una terrassa perquè els visitants facin l'aperitiu o es reuneixin… les instal·lacions donen pel que donen i hi anem fent coses noves. L'objectiu és mantenir-ho i anar millorant a poc a poc. A dia d'avui estem el màxim de ben posicionats que podem estar, perquè tal com està estructurada l'ATP, els Master 1000 estan tancats, i els 500, també. En el moment que l'ATP faci un gir, llavors apostarem al màxim.

A nivell de seguretat, han hagut d'aplicar algun canvi?

Passa a tots els esdeveniments internacionals de primer nivell. Hem hagut de contractar més agents de seguretat i hi haurà una mica més de control. No ho dic per espantar ningú, ni molt menys, però això farà que hi hagi més cues. Recomano que vinguin amb una mica més de temps i que no portin bosses excessivament grosses.

Quan és a la llotja, no li entra el cuquet d'agafar la raqueta i sortir a jugar?

[Riu]. Em porta uns records espectaculars! Vaig tenir l'oportunitat de guanyar-lo i va ser un dels que més il·lusió em va fer. És el torneig de casa, el que sempre havia vist per la televisió o que havia vingut a veure d'aficionat. Ja era un somni jugar-lo i encara ho va ser més poder-lo guanyar.