Alcaraz fulmina Medvédev i es planta en una nova final de Wimbledon
El tenista murcià segueix en un estat de forma pletòric i està a un pas de revalidar el títol
BarcelonaCarlos Alcaraz és un petit geni. Ha de ser realment frustrant jugar contra ell. És més jove, més baix i menys fort que els seus rivals i encara així guanya un partit rere l'altre. A la semifinal de Wimbledon, davant de Daniïl Medvédev, un rus de dos metres, s'ha recuperat d'un mal inici per acabar-se plantant en una nova final (6-7, 6-3, 6-4 i 6-4). Diumenge s'enfrontarà al serbi Novak Djokovic, que va guanyar per la via ràpida l’italià Lorenzo Musetti (6-4, 7-6 i 6-4), reeditant així la final de la temporada passada. Si venç, igualarà Rafa Nadal amb dos títols de Wimbledon i es convertirà en el primer tenista espanyol a guanyar a la gespa en dos anys consecutius.
Després de guanyar Roland Garros fa tot just un mes, Alcaraz es troba en un moment de forma física i mental pletòrica. Combina tota mena de cops, contraresta les virtuts dels rivals i sempre deixa espai per a punts genials que aixequen al públic. Amb 21 anys és a només un pas de triomfar a París i a Londres en el mateix curs i de reafirmar-se com el gran nom del tenis mundial.
Inici amb mal peu
Alcaraz ha començat el partit amb mal peu. Medvédev es mostrava molt regular i dominava a partir del servei un Alcaraz que, tot i firmar deixades dignes de la seva creativitat, cometia errors impropis del seu nivell habitual. Potser amb tan sols vint-i-un anys també és normal posar-se nerviós a vegades. Medvédev semblava tenir-ho tot a favor per endur-se el primer set, però ha aparegut la fe d'Alcaraz, que ha trencat el servei del rus. El murcià mirava convençut el seu entrenador, Juan Carlos Ferrero, que li responia amb una mirada còmplice. El set ha arribat al tie-break i Medvédev ha passat per sobre d'Alcaraz. El rus sortia victoriós, però el xou d'Alcaraz estava a punt de començar.
En el segon set s'ha vist el millor Alcaraz. El vigent campió de Roland Garros ha recuperat l'encert en el seu primer servei. Ha sabut controlar el constant ímpetu de Medvédev i contrarestar la desmesurada força del rus. Els dos tenistes jugaven al seu màxim nivell i han regalat els millors punts del partit. Alcaraz, conscient de la dimensió que ha assolit com a tenista, somreia a la graderia celebrant els seus cops mestres.
Un tenista per marcar una època
La confiança d'Alcaraz en si mateix és tan gran que fins i tot somriu quan falla punts. Aquells que són imaginatius i que els seus rivals, que juguen d'una manera molt més robotitzada, ni tan sols intenten. Així ha començat el tercer set: alternant deixades amb cops creuats i sense rastre dels errors i el nerviosisme de l'inici. Alcaraz portava la iniciativa i només el servei del rus, a 115 km/h, el mantenia en el partit. Perquè quan Medvédev s'intenta disfressar del seu rival és quan se li veuen les mancances. Les deixades són errònies i els cops més tècnics s'aturen a la xarxa. Alcaraz, en canvi, és molt més versàtil i estava regalant a la pista central tot el seu repertori. Ja era a només un set de la final.
La quarta entrega ha tingut tota la seriositat que correspon a una semifinal de Wimbledon. Medvédev estava entre l'espasa i la paret i ha tornat a exhibir el seu millor nivell, com en el primer set. Era una lluita d'estils: la versatilitat i la genialitat d'Alcaraz contra la força i la constància de Medvédev. No hi havia rastre de cansament en els tenistes. Els punts s'allargaven i el partit s'acostava a les tres hores amb intercanvis llargs de cops. La igualtat era màxima. Però la qualitat d'Alcaraz, que està fet d'una altra pasta, ha decantat la balança. Medvédev, ja visiblement frustrat, posava males cares intentant entendre com el jove de l'altra banda de la pista sempre tenia una resposta als seus punts. El murcià ha tancat el partit amb un gran cop amb la dreta i un crit alliberador.
21 anys i a l'elit del tenis. Catorze Grand Slams disputats i quatre finals. No és que Alcaraz tingués un mal predecessor, precisament, però ben segur que Rafa Nadal està orgullós de veure el relleu que té. Diumenge el murcià té l'oportunitat d'instal·lar-se definitivament a l'esglaó més alt del tenis mundial. I si perd seguirà sent ben a prop del cel i amb molts anys al davant per continuar exhibint-se com ha fet davant de Medvédev.
