Àlex Rins i Marc Márquez rebenten els pronòstics a Austràlia
Els pilots catalans irrompen en el podi, on el de Barcelona aconsegueix una victòria contra tot pronòstic
BarcelonaAquest és el Mundial de MotoGP més obert en dècades. Les errades de Fabio Quartararo, que no ha puntuat a Austràlia, i la màgia de Pecco Bagnaia ens estan regalant un final de temporada d'infart amb la presència d'un Aleix Espargaró que encara té opcions al títol. Mentre els tres pilots lluiten fins a l'últim instant per inscriure el seu nom en l'enorme trofeu, cada cursa és una nova oportunitat per a Marc Márquez. La seva lesió ara mateix queda molt lluny, i els podis comencen a ser una constant que ha fet reviure vells records ben dolços. Àlex Rins, però, li ha esguerrat la victòria colant-se en una festa on ningú l'esperava per pujar a l'esgraó més alt del podi amb un somriure d'orella a orella.
Els pilots catalans han sacsejat el Mundial de MotoGP. Des del moment en què s'han apagat els semàfors, tots els equips han tingut un ull posat en la classificació general. Les distàncies són mínimes i, a falta de dues curses perquè s'acabi el campionat, Pecco Bagnaia ha retallat més de 90 punts a Fabio Quartararo per pispar-li el liderat. Aquesta batalla, però, no és de dos. Aleix Espargaró no ha abdicat en cap moment, tot i les dificultats, en la lluita pel seu primer títol Mundial. A Austràlia tenia una gran oportunitat per posar contra les cordes els favorits.
El Mundial, més a prop per a Bagnaia
La sortida se l'ha pres amb relativa calma, com Marc Márquez. En els primers metres hi havia més a perdre que no pas a guanyar i tots dos han assegurat bones posicions al capdavant de la cursa. El de Cervera ha assegurat la segona posició, lloc des d'on partia en la graella, i des d'allà ha negociat pocs avançaments. És diferent de la resta de pilots. La seva manera d'entendre les curses, d'interpretar les condicions del traçat, són úniques. Sempre té una volta de rosca més, un punt de vista molt personal que l'acosta, en moltes ocasions, a l'excepcionalitat. Malgrat que enguany no aspira a aixecar el seu novè títol mundial, cada cursa és importantíssima.
Assetjat per les Ducati, Márquez s'ha mantingut ferm en les posicions de podi mentre que a Aleix Espargaró li ha costat una mica més fluir sobre l'asfalt. El de Cervera i el de Granollers personifiquen dues maneres d'entendre i gestionar les curses. Mentre Espargaró és més conservador, amb la pausa que li dona la veterania, Márquez és tot nervi. Qualsevol espai és bo per ficar-hi la roda. El d'Aprilia ha volgut conservar punts i aprofitar l'oportunitat que li ha suposat la caiguda de Fabio Quatararo a quinze voltes del final de la cursa, que, per tant, no ha pogut sumar punts. Sense puntuar, el francès ha perdut el liderat del Mundial en favor de Pecco Bagnaia, que ha tingut un final de cursa d'infart. Espargaró, però, ha acusat massa la pèrdua de grip de la seva Aprilia i ha acabat novè, allunyant-se una mica massa del nou líder del Mundial.
Final d'infart
La tossuderia de Marc Márquez és una trituradora de rivals. A cinc voltes del final, l'Honda ha fet un pas endavant i ha deixat enrere la resta, però s'ha trobat amb un convidat sorpresa que li ha pispat la victòria en l'última volta. Àlex Rins ha aparegut com una exhalació en el grup capdavanter quan ningú l'esperava. Sobre la seva Suzuki, per a la qual cada cursa és un adeu, ha remuntat des de la desena posició per irrompre en la batalla pel podi a pocs girs de veure la bandera a quadres. El de Barcelona ha assaborit cada volta, cada metre i cada revolt. Les sensacions durant els últims quilòmetres han sigut immillorables i, serrant les dents davant la pressió de Marc Márquez —que ha aconseguit el seu podi número 100 a MotoGP—, Rins ha travessat la línia de meta en primera posició. Pecco Bagnania ha tancat un podi que té regust de títol Mundial.