Amagar Dani Alves no és la solució: cal parlar del seu cas
BarcelonaSembla que Dani Alves ja no és una llegenda del Barça. Les últimes hores s'ha generat cert enrenou, ja que semblava que el seu nom ja no apareixia a la secció de jugadors llegendaris del club, a la web oficial. Però no, encara hi és, ja que no deixa de ser una secció sobre jugadors que van fer-ho bé dins del terreny de joc. ¿Esborrar-lo hauria estat una solució? Hauria estat una manera de desmarcar-se d’un criminal, cert. D’un violador. Ara, com a futbolista va ser llegendari, no podem negar-ho. Va guanyar-ho tot, va deixar un bon record sobre la gespa.
És l’etern debat sobre separar l’autor de la seva obra. Passa amb cineastes, escriptors... I passa amb futbolistes. O altres esportistes. ¿Recordeu el cas d’Iñaki Urdangarin? Si recordem tot el que va fer vestit de curt al Palau Blaugrana, ningú pot dubtar que va ser una llegenda. Si veiem tot el que va fer després, la seva samarreta no mereix ser exposada amb orgull. En un club amb més de 100 anys de vida com és el Barça, si ens posem a mirar tot el que van fer un cop retirats alguns esportistes o directius, ens quedaria una bona galeria de cràpules. No és un problema del Barça, eh? Passa a tots els clubs. Passa a tota la societat. No siguem simples amb la ximpleria aquesta de menystenir l'esport, que tenim massa casos d'abusadors, violadors i lladres al món de la cultura, també. És un problema de tota la societat.
Què cal fer, quan algú que en el seu àmbit laboral va deixar un bon record resulta ser un criminal? ¿Cal esborrar el nom de presidents i directius del Barça que després va resultar que van cometre delictes? ¿Cal esborrar el nom d'un jugador llegendari com Paulino Alcantara per ser franquista i haver entrat a Barcelona amb els nacionals aixecant el braç a la romana?
No crec que esborrar el seu nom o amagar-lo serveixi de res. Crec que d'Alves cal que se'n parli molt. I cal aprofitar precisament l'altaveu de la seva carrera per parlar amb els més joves. Ara que molts nois semblen temptats de recuperar discursos masclistes i violents, és bo que tothom vegi com acaba un home que es creia per sobre del bé i del mal. Que creia que podia fer el que volia amb una noia i després comprar el seu silenci. Mantenir el nom d'Alves a la web no és un problema. El que potser caldria és canviar el contingut del text per recordar com ha acabat. O que el club, activament, faci servir el seu exemple per ser pedagògic amb els joves. I el que caldrà vigilar serà que, un cop torni al carrer, no rebi homenatges com un heroi, com si res. Cal parlar de gent com Alves i que serveixi d'exemple, que ja hem vist com gent com Plácido Domingo torna a omplir teatres com si no hagués passat res.