David Hidalgo: "Que Andorra guanyi ajudaria a la candidatura dels Jocs d'Hivern de Barcelona"

BarcelonaFa poc més d'un any, Andorra presentava la candidatura per acollir el Mundial d'esquí del 2027. Tretze mesos després, el país espera amb impaciència l'elecció, que serà dimecres a Milà. David Hidalgo (Barcelona, 1972), el màxim responsable de la candidatura, atén l'ARA abans de viatjar cap a la ciutat italiana.

Què li diu el nas?

— Fa un any deia que la candidatura era una il·lusió. Avui crec que tenim opcions reals. Tothom diu que es mou entre Suïssa i nosaltres. Suïssa representa l'estabilitat, el classicisme. I nosaltres som muntanyes noves, un nou país, noves maneres de fer... Aquí es jugarà la partida.

Quan van presentar la candidatura van dir que tenien un gran projecte, però que els faltava feina de despatxos.

— Una cosa és molt clara: que la candidatura sigui sòlida i solvent és condició sine qua non. I la gent de la Federació Internacional (FIS) ens diu que la nostra és la més professional i seriosa de totes. Ara bé, això no és garantia de res. Cal guanyar la votació.

Són quatre candidates i se n'elimina una a cada ronda.

— Nosaltres ens hem mogut a tots els nivells que hem pogut. Ens hem reunit amb gent de la FIS, el Comitè Olímpic Andorrà i el ministeri d'Exteriors també han fet la seva feina... Crec que passarem la primera ronda, perquè Alemanya és qui ho té més difícil. Però em preocupa molt la segona, perquè pot venir d'un sol vot. I també crec que si arribem a l'última guanyarem. Potencialment, tenim els vots. Ara falta que sigui veritat.

Quin és el seu punt fort?

— Que tothom a Andorra ha vist que això era bo per al país. Que no ens gastarem diners, sinó que en demanarem. Pensava que hi hauria algun moment en què tot això es torçaria i no ha estat així. Hem participat a una cursa popular i hi ha hagut 3.000 persones al carrer. Hem treballat molt bé en termes de drets, sostenibilitat... Hem corregit els possibles arguments negatius. Jo vaig ser voluntari a Barcelona 92 i, d'alguna manera, ara revisc aquell esperit. La sensació d'anar tots plegats.

Com s'ho han fet? Aquí, quan parlem dels Jocs del 2030, tot són garrotades!

— Un dels valors d'aquesta candidatura és que no s'ha polititzat. Quan vam anar a parlar amb les institucions ens van dir que ens donaven suport. Però també ens van dir que ens havíem d'espavilar pel nostre compte. Ens hem organitzat privadament i això ha permès, per exemple, donar molt de protagonisme als esquiadors. Segurament aquest és el secret de l'èxit, que no hi ha hagut interferències, que ningú s'ho ha volgut apropiar. El suport ha estat unànime, sense opinions negatives. És il·lusionant, i encara més sortint de la pandèmia.

Vostès ja organitzen proves de la Copa del Món. Què aporta d'extra, un Mundial?

— Per entendre'ns, ser al circuit de la Copa del Món és entrar en un club privat. Però ser un dels organitzadors d'un Mundial és com entrar a la sala VIP. És un pas més en imatge, prestigi i projecció internacional. La Copa del Món et posiciona en l'esquí, però el Mundial et posiciona a escala mundial, perquè hi venen tots els països. És una altra dimensió.

I per al territori, més enllà d'Andorra?

— És beneficiós per al Pirineu, sobretot. Posicionaria tot el massís a uns nivells comparables als Alps, a les Rocalloses dels EUA... És com dir que s'hi pot fer tot el que calgui en temes de neu. Ja no s'hauria de convèncer ningú, l'esquí estaria fora de dubte per sempre més. Fins i tot seria bo per a Barcelona, si finalment tira endavant la candidatura olímpica.

Continua dient que si no guanyen l'edició del 2027 es presentaran a la del 2029 o la del 2031?

— Totalment. Els Campionats del Món es faran a Andorra. Això segur. El dubte és saber quan serà.