L’Andorra de Piqué desmunta el ‘catenaccio’ de l’Espanyol

L’Espanyol marxa d’Andorra mostrant, de nou, símptomes de descomposició. Els blanc-i-blaus, una joguina en mans del club de Gerard Piqué, van esgarrapar un punt (1-1) en un partit en què van avançar-se gràcies a un afortunat accident defensiu dels locals, que van fer força mèrits per puntuar. L’empat, de fet, no va fer justícia als mèrits dels dos equips. Dos punts dels últims nou sumen els espanyolistes, que han perdut l’efecte Ramis i tornen a mostrar símptomes més que preocupants. 

La posada en escena de l’Espanyol al Nacional d’Andorra va ser més pròpia d’un equip que no sap què fer per escapar-se del descens a Primera Federació que no pas la d’un club que s’autoexigeix tornar a Primera al primer intent. Ben ordenadet darrere i a sortir al contraatac. Els blanc-i-blaus sembla que hagin desaprès què s’ha de fer amb la pilota, perquè en comptades ocasions li va durar més de cinc segons. A la incapacitat de determinats jugadors per associar-se amb els seus companys s’hi afegeix la proposta, cada cop més garrepa, d’un Ramis que segueix demostrant que, a domicili, prefereix equips reactius. La millor mostra, el mig del camp que va proposar, amb Keidi Bare i Lozano formant un doble pivot mentre el seu millor jugador, Aguado, s'ho mirava des de la banqueta. 

L’Espanyol es va passar la primera meitat perseguint ombres. L’Andorra, que no va semblar un equip que viu a només quatre punts per al descens, va ser fidel a la proposta del seu entrenador, Eder Sarabia, i va portar el domini. Per moments, de fet, va arribar a superar el 70% de la possessió. Circulacions molt llargues que naixien al seu porter, que no va necessitar els guants i va arribar a tocar més cops la pilota que molts espanyolistes. Els de Ramis queien un cop i un altre al parany de l’Andorra i anaven a pressionar el porter, que trobava un cop i un altre l’home lliure amb una facilitat inusual. A partir d’aquí, els locals anaven construint des de darrere, associant-se plàcidament i instal·lant-se en terreny rival. Per cada passada de l’Espanyol, l’Andorra en va fer tres en un primer temps que va convertir-se en un monòleg local que, ben segur, gaudiria el propietari de l’Andorra, Gerard Piqué, que va seguir el duel des de la llotja. Que el partit arribés al descans sense gols només s’explica perquè l’Andorra no té un gran golejador. Nieto va disposar de dues clares arribades, però la primera la va refusar el pal, i la segona, Pacheco. 

L'Andorra troba premi als seus mèrits

Sense pilota, l’Espanyol va ser un simple testimoni en una primera meitat en què només Expósito, amb Braithwaite, en un perillós contraatac en què es va adormir, va amenaçar l’àrea rival. Conscients que aquest pla de partit només tenia un desenllaç possible, els blanc-i-blaus van intentar fer un pas endavant en la segona part, amenaçant amb pilotes llargues l’esquena d’un Andorra amb la defensa força avançada. Va ser així, amb un desplaçament en llarg, com l’Espanyol va connectar amb Puado, que va trobar l’espai necessari per poder servir una centrada al cor de l’àrea que Diego Pampín, amb molt mala fortuna, va desviar a la seva pròpia porteria. Després de l’alegria, mitja hora d’ensurts de l’Andorra, que va prémer l’accelerador, i de patiment per a l’Espanyol, que va recular encara més. Ramon, que havia substituït al descans Brian Oliván per lesió, va salvar l’empat gairebé sota pals. A vuit minuts per al final, Iván Gil va premiar els esforços locals i va establir l’1-1, rematant tot sol una centrada des del cor de l’àrea. Un punt i gràcies per a un Espanyol que, lluny de fer por, tremola i segueix sense reaccionar.